Transfronterer
“Figueras” i castanyoles
La SNCF ha encomanat a l'agència parisenca TBWA la promoció del TGV fins a Figueres
La campanya explota els clixés més tronats de l'espanyolitat com les castanyoles
La SNCF, l'equivalent francès de la Renfe, ha fet publicar a tota la premsa una publicitat per promoure el TAV entre Perpinyà i Figueres. L'anunci ha aparegut en els diaris principals del sud de l'Estat francès, àrea d'influència dels possibles clients de la línia del TGV-TAV passada la frontera estatal i AVE, passada la frontera autonòmica. La imatge per animar els viatgers a prendre aquest TAV fins a Figueres són unes castanyoles. Primer mot de l'anunci: “Espagne”.
La campanya ha estat encarregada a una de les més grans agències de publicitat franceses, TBWA de París, que és qui fa les campanyes publicitàries de la SNCF arreu de l'Estat francès. Els publicitaris de París han tirat de beta dels clixés més bàsics per al públic francès. Si es tracta de fer una publicitat per animar els francesos a anar en TAV fins a “Espagne”, doncs castanyoles i “flamencó”. Ja que es tracta de Figueres haurien pogut pensar en altres marques conegudes com Dalí o Costa Brava... doncs no. En l'imaginari francès, passat el Pertús hi ha flamenc, sangria, toros, putes i “paelà”. I els espanyols, passada la Jonquera, és ben conegut que fan la “fiestà” a la “tabernà” mentre una “bandà” va tocant “passodoblés”. Arriben a “Espagne” i prou, i la imatge de l'Estat espanyol que a l'Estat francès es transmet de generació en generació és aquesta. Ben pocs ciutadans francesos es volen assabentar que la realitat espanyola comporta diverses comunitats autònomes, entre les quals Catalunya. I ni de bon tros que la Catalunya autònoma es considera una nació i que bona part dels seus habitants aspiren a la independència. D'això, els grans mitjans de comunicació francesos no en parlen, no saben com agafar-ho, els trenca massa els esquemes. Provar d'explicar aquesta realitat catalana a l'Estat francès és assegurar-se l'etiqueta de periodista parcial, poc rigorós i radical. A l'Estat francès, acceptar aquesta realitat és posar en qüestió la imatge de postal que ha quedat intacta des del temps de l'Espanya franquista. Quan el Parlament de Catalunya va abolir els toros, a l'Estat francès difícilment van entendre que a una part de l'Estat espanyol es pogués fer res semblant “contra una de les seves tradicions”. Evidentment, no van faltar les explicacions dels corresponsals de premsa francesos que, des de Madrid, van explicar que es tractava d'una mena de complot de “radicals autonomistes i independentistes que tenen segrestada l'opinió pública de la regió catalana”.
Per una marca transfronterera
“Tenim un any per promoure conjuntament l'espai català transfronterer arreu del món, trobar una marca pròpia per quan el TGV arribi fins a Barcelona”. Així de clar ho va dir Jean-Paul Alduy, president de l'Aglomeració urbana Perpinyà-Mediterrània, adreçant-se als ajuntaments de Girona i Figueres en un acte organitzat al mes passat pel cercle de reflexió Opencat, que havia fet la pregunta Perpinyà, Figueres i Girona poden sumar els seus avantatges i les seves diferències?
Esperant l'enllaç Perpinyà-Barcelona en 47 minuts d'aquí a un any, agències de viatges franceses especialitzades en la venda d'ofertes turístiques que inclouen tren i hotel faran una altra campanya publicitària. La promoció d'aquestes ofertes es farà destacant les marques Costa Brava i Pirineu de Girona. El lema triat per a la campanya seria “Prochain arrêt, Costa Brava”.
Per preparar la campanya, una desena d'agències de viatges de París, Canes, Carcassona i d'arreu del sud de l'Estat francès van provar una desena de fórmules que inclouen el Museu Dalí, Empuriabrava i Roses. La visita d'aquestes agències de viatges es va organitzar pel consorci Elipsos, format per la Renfe i la SNCF, i pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona.
