Les filles Föllen

Espero que l'editor no s'hagi deixat la dièresi sobre la ö, que és el senyal per distingir un concepte molt hispànic d'un altre, suposadament, germànic... El diumenge passat es va presentar un espectacle insòlit en un marc encara més insòlit, dintre del festival Fora de Temporada. Es tractava d'un conjunt de noies eixerides i ben alimentades, que evolucionaven sobre un improvisat camp de futbol, amb estudiades contorsions que volien apropar els passos dels jugadors a les evolucions de la dansa contemporània. El resultat era distret. Es presentaven amb el nom de Les filles Föllen o Unter der schönen Haut, de precedent teutònic. El marc on dansaven era la planta de l'edifici semicircular de la subdelegació del gobierno, que anteriorment havia estat Banc d'Espanya. En el mateix lloc on a diari acudeixen persones per solucionar tràmits reservats encara en el govern central s'havia fet espai per omplir-lo amb una lona i enfocar-lo per tots cantons. Era impactant. Hom creu que a Girona hi ha força àmbits per a la cultura i la dansa, però és interessant comptar també amb un lloc impensat com aquest, més propi d'un museu o un auditori, que d'una oficina pública.

Avui és dia d'eleccions i les enquestes pronostiquen canvis. Si és així, els set anys i escaig que Francesc Francisco ha estat al front de la subdelegació probablement tindran la seva fi. Però el seu pas per la institució no haurà estat endebades. De la seva gestió destacaríem l'eliminació de les cues d'immigrants a plena via pública, que feien mal de consciència. I la transició del tètric i mal aprofitat edifici anterior que encara guardava essències dels antics jerarques del régimen per més que s'haguessin volgut fer desaparèixer amb aigua i sabó, a aquest immoble singular que en el seu dia –quan havia d'albergar el Banc d'Espanya– va costar quatre vegades més que el seu pressupost, i tot ell és recobert amb marbre de bona qualitat. A les escales i als paraments de paret es combinen peces de blanc i ocre, a l'estil dels palaus de Pàdua i Florència. Durant tota la història del Banc d'Espanya a Girona, el governador –Rendueles, Mario Rubio, entre altres– sempre va tenir un despatx a punt per rebre'l si es decidia a venir-hi, honor que mai no ens va dispensar! Al soterrani encara hi ha les caixes fortes.

El conjunt és interessant, però excessiu per a la seixantena de funcionaris que hi treballen. És tan gran que ni se'ls veu! Hom espera que amb els anys la subdelegación desapareixerà i aquest lloc podrà tenir un ús cultural, que és el que li escauria. És una joia arquitectònica al cor de Girona, i és d'agrair la seva restauració, allunyada de l'aspecte de “l'altre” Banc d'Espanya, a la plaça Marquès de Camps, en mans privades.