L'eòlica accelera la marxa a les Garrigues

Sense fer gaire soroll, les Garrigues esdevindran, abans d'acabar el 2012 i coincidint amb la finalització de l'actual règim de primes, una de les productores d'energia renovable més destacades del país. A la gran central termosolar en construcció a les Borges Blanques, s'afegiran sis parcs eòlics que, amb els dos actuals, sumaran 268 MW de potència (vegeu gràfic). Fa una dècada, les empreses van posar els ulls a la zona i, en paral·lel en els tràmits per implantar els parcs, van iniciar la construcció d'infraestructures elèctriques d'evacuació amb una estació a Maials (Segrià). S'hi eleva la potència fins als 400.000V i enllaça la línia aragonesa i Barcelona amb les centrals eòliques de l'Ebre.

A banda de la seva situació estratègica en la depressió ebrenca, les eòliques s'han situat a les Garrigues per “les facilitats en les tramitacions d'infraestructures i la pau social” que ha envoltat el procés, segons Jaume Morrón, gerent de la patronal Eoliccat. L'eòlica, però, ha generat rebuig entre les entitats garriguenques més actives, que fa dos anys van pressionar fins a aconseguir que no fossin inclosos com a zona prioritària de desenvolupament eòlic. No obstant, les empreses han optat per fer petits parcs –un a tocar de l'altre– de fins a 50MW, el que els permet cobrar la prima. D'altra banda, les polèmiques a comarques com el Priorat han empès l'administració a obligar les empreses a soterrar la majoria de línies garriguenques.

Josep M. Rué, de la Coordinadora per una Eòlica Sostenible, que agrupa 16 entitats, assegura: “Estem a favor de l'eòlica, però contra la massificació i l'especulació. Amb la potència prevista superem 10 cops la demanda de la comarca.” La majoria dels parcs es concentren a la Granadella i Bellaguarda. La crisi de l'oli ha deixat l'agricultura local molt tocada. No és coincidència que el nou alcalde de la Granadella, Carles Gibert, fos el president d'una plataforma membre de la coordinadora. “A l'Ajuntament, quasi tot estava ja tramitat. Ens hem de menjar amb patates els parcs autoritzats, però no en posaran cap més”. Amb 770 habitants i una demografia en declivi, l'aportació anual dels cinc parcs suposa la meitat del pressupost municipal. “És un caramel, però el que reben els propietaris dels terrenys i el consistori només suposa el 3,7% de la inversió de les eòliques. Ho rendibilitzen en 8 anys i tenen una concessió de 30”, assegura Gibert. I hi afegeix: “Els que no han volgut arribar a un acord, els han expropiat...”. L'Ajuntament intenta renegociar el conveni amb la promotora de l'Auliver, pendent només del permís municipal d'obres. “Pretenem que s'impliquin amb el territori i creïn llocs de treball, tot contribuint al desenvolupament de sectors com el turisme.”

La Granadella comparteix l'Auliver amb Bellaguarda. Al contrari que els veïns, l'Ajuntament és clarament favorable a l'eòlica. “Som 370 habitants, lluny de tot arreu. Quina altra empresa vindrà a invertir-hi i crear llocs de treball? Tan sols tindrem el que ningú no vulgui, com abocadors o tèrmiques... L'eòlica és una oportunitat”, assegura l'alcalde, Josep R. Mateu. L'oposició municipal opina el contrari. L'Auliver facturarà uns 7 milions, segons càlculs d'Eoliccat. A Bellaguarda, hi deixarà uns 300.000 euros, l'equivalent a tot el pressupost municipal. “L'impacte visual és l'únic que molesta, però hi ha previst un centre d'interpretació de l'eòlica i amb aquests diners volem lligar el turisme verd amb el de l'oli”. Per contra, la coordinadora considera que “l'acumulació de molins transforma el paisatge en industrial i frenarà el turisme”.

Cada megawatt requereix 1,3 milions d'inversió. Parcs com el projectat als Forns –a la serra de la Llena, una altra zona d'expansió eòlica possible– estan en espera de com acabin les negociacions entre les eòliques i el ministeri per la prima a partir del 2013.