El 2011 va ser càlid i plujós a les comarques gironines
Només la costa ha tingut temperatures com les de la mitjana climàtica
Només l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i la Cerdanya han registrat menys aigua de l'habitual
El 2011 va ser en general càlid i plujós a les comarques gironines. Segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya, a bona part de la demarcació la temperatura mitjana va ser entre mig grau i un grau superior a la mitjana climàtica. Només a una franja des del sud del cap de Creus fins a Blanes, incloent-hi el Baix Empordà i les zones més properes que hi limiten, no van tenir variacions o van ser mínimes. Fins i tot, la zona costanera entre Sant Feliu de Guíxols i Platja d'Aro i una petita rodona entre la Tallada, Jafre i Verges van registrar una temperatura fins a mig grau inferior a la mitjana de la segona meitat del segle XX. Només a la franja central del Ripollès hi va haver una oscil·lació de fins a un grau i mig més.
En valors absoluts, les comarques costaneres a més del Gironès i el Pla de l'Estany van ser d'una mitjana entre 14 i 16 graus. Només hi va haver petites excepcions al cap de Creus, on van estar per sobre els 16 graus, o bé zones de les Gavarres i de la Selva més interior, per sota dels 14. Gairebé tota la Garrotxa va estar entre 12 i 14 graus, i al Ripollès l'oscil·lació ja va ser entre 4 i 12 graus en funció de l'altitud, com la Cerdanya. En temperatures, es van donar alguns fenòmens estranys. Per exemple, la màxima absoluta a la demarcació va ser a Olot, el 21 d'agost, amb 37,6 graus. Durant l'episodi de calor del 21 i 22 d'agost hi va haver les màximes anuals, com a Girona, amb 36,3 graus. Hi ha alguna excepció, ja que en l'onada de calor de mitjan octubre també es van registrar valors altíssims propis de ple estiu. A Castelló d'Empúries, la màxima anual va ser el 12 d'octubre, amb 32,9 graus.
En mínimes, l'episodi de més fred del 2011 va ser entre el 22 i el 25 de gener. Va ser quan es va assolir la mínima anual a Ulldeter, amb 16,8 graus sota zero, el dia 22. Com a curiositat que destaca el Servei Meteorològic de Catalunya hi ha la poca diferència respecte a les mínimes anuals entre la costa i zones a prop de muntanya. Per exemple, el 25 de gener, a Castelló d'Empúries i Torroella de Montgrí van arribar als -6,6 i -6 graus respectivament. A la Vall d'en Bas la mínima va ser de -9,2 graus, només 3 graus menys que arran de mar.
Pluges abundants
Pel que fa a les pluges, a la part més oriental del Ripollès i a la franja occidental de la Garrotxa va ser on van acumular més aigua, amb més de 1.300 litres per metre quadrat durant tot l'any. A la plana de l'Alt Empordà i a la Cerdanya és on menys va ploure, amb quantitats que va n oscil·lar entre 400 i 800 l/m². Respecte a la mitjana climàtica, a la Cerdanya hi va ploure entre un 50% i un 90% de l'habitual, i al Pla de l'Estany i gairebé tot l'Alt Empordà, hi va caure més o menys la mateixa aigua que la mitjana. A l'Albera, al cap de Creus i a la resta de la demarcació ho va fer entre un 10 i un 30% més del normal, tret de la frontera entre el Ripollès i la Garrotxa, on ho va fer un 50% més. Això va ser degut sobretot als aiguats del març i de l'octubre.
LES XIFRES
Episodis de calor i de pluges
Oriol MasEl 2011 va tenir quatre episodis meteorològics destacats a les comarques gironines: dos de forta calor en èpoques poc habituals i dos de pluges molt abundants.
Pluges del març
Entre els dies 11 i 16 de març, a Catalunya es va viure una llevantada dividida en dos episodis el segon dels quals va ser el que va afectar més les comarques gironines. Es van omplir els pantans i va afectar sobretot l'interior de la Selva, la Garrotxa, el Ripollès i el Pla de l'Estany. A Anglès, Molló a i la Vall d'en Bas, van superar els 200 l/m².
Calor a l'abril
Entre el 7 i el 10 d'abril va arribar un anticicló del tot inusual per aquella època. Els dies 8 i 9 van ser els més forts, amb temperatures d'estiu arreu. Banyoles, Anglès, Olot, la Bisbal d'Empordà i Ventalló van superar els 30 graus. Va ser un dels abrils més càlids dels últims 100 anys.
Octubre a 30 graus
El setembre va ser molt càlid, i la tendència va continuar a l'octubre, quan es van assolir rècords de temperatures màximes per aquest mes. Entre el 10 i el 12 es van superar de llarg els 30 graus: 34,7 a Girona, 34,1 a Cabanes, 33,9 a Vilobí, 33,6 a Cassà de la Selva i 32 a la Tallada d'Empordà.
Aiguats al novembre
Un cop passada la calor, des de final d'octubre va ploure contínuament i hi va haver alguns episodis d'aiguats importants. El més destacat va ser l'últim de tots, el del 21 de novembre. Va tenir una intensitat molt forta en alguns punts i va afectar sobretot l'Alt Empordà, que va quedar desbordat. El pantà de Susqueda va sobreeixir, tal com havia fet al març.
Canvi climàtic?
Les dades climàtiques del 2011 confirmen la tendència a l'alça dels últims anys, no només a les comarques gironines sinó al món sencer. Les xifres de l'any passat, per elles mateixes, no justifiquen cap explicació del canvi climàtic. El 2010, per exemple, va ser més fred de l'habitual. Però si tenim en compte l'evolució de les últimes dècades, les conclusions són evidents. De mica en mica, l'escalfament global fa el seu efecte, i res no indica que això s'aturi. Al contrari, l'augment d'emissions de CO2 i la poca capacitat política mundial per posar fil a l'agulla en aquest afer deixen cada cop menys marge de maniobra. L'última cimera de Durban, on es van posposar els objectius de Kyoto fins al 2020, en va ser un exemple. La crisi econòmica ajuda a deixar en un segon pla una lluita contra el canvi climàtic que ja no es pot deixar per a més endavant.
La meitat de dies de glaçada
Que l'any ha estat càlid s'ha notat en aspectes com el nombre de dies de glaçada. Comparat amb el 2010, el 2011, en àmplies zones de la demarcació es van registrar aproximadament la meitat de dies de glaçada. Per exemple, a Vilablareix van passar de 80 dies amb registres sota zero a tan sols 44, i a Olot van passar de 78 a 42. En municipis de muntanya la proporció no va ser tan exagerada. Si posem l'exemple de l'estació meteorològica de Sant Pau de Segúries, els dies de glaçada es van reduir de 113 a 99. També va ser un any amb poca neu a fora dels Pirineus, amb nevades molt esporàdiques més enllà dels pobles de muntanya. La comparació amb el 2010 en aquest sentit és contundent ja que va ser el març del 2010 quan hi va haver la gran nevada que va col·lapsar les comarques gironines i el sistema elèctric de la majoria de comarques. Igualment, el 2011 tampoc no hi va haver grans ventades.
