L'aeroport, més lluny de Girona
El Ministeri de Foment sorprèn i aposta per tornar al model més centralitzat d'Aena
Això allunya tota possibilitat d'una individualització en la gestió de l'aeroport de Girona i de la participació del territori
La ministra de Foment, Ana Pastor, ahir va fer saltar la banca. Sorprenent a tothom, i lluny del que havia defensat el PP quan estava a l'oposició, la ministra va anunciar ahir una marxa enrere en el model d'Aena que s'havia aprovat l'any passat. En comptes d'avançar cap a una gestió més autònoma i individualitzada dels aeroports, el nou govern espanyol ha apostat per tornar a l'Aena més centralitzada, que “afavoreixi la cohesió i la vertebració de l'Estat” assegurant l'existència d'una xarxa “homogènia, amb capacitat i a preus competitius”. O sigui, uns aeroports en mans de l'Estat i amb criteris polítics de gestió. De fet, va anunciar ahir mateix la cancel·lació del procés de privatització de la gestió del Prat i Barajas.
Pel que fa a l'aeroport de Girona, l'anunci d'ahir allunya tota possibilitat d'una gestió autònoma i amb la participació del territori. Les poques portes que havien quedat obertes quedaran tancades, i les diferents propostes que s'havien formulat no encaixen de cap manera amb el model anunciat ahir per Foment. Per exemple, la possibilitat que havia formulat l'Agi –integrada per la Generalitat, la Diputació, la Cambra de Comerç i ara també l'Ajuntament de Girona– perquè fossin els agents territorials els que tinguessin majoria en el consell d'administració d'una societat gestora. Aquesta proposta no implicava en cap cas el traspàs de la infraestructura, que seguia sent d'Aena.
La ministra va considerar ahir, tot just quatre dies després de nomenar José Manuel Vargas com a nou president d'Aena, que el que cal ara és potenciar al màxim la companyia. Per això atura els processos iniciats perquè “el valor d'Aena quedaria clarament disminuït si es disgregués la seva gestió en aeroports de manera individualitzada”, i afegeix que les condicions actuals del mercat no afavoreixen operacions d'aquesta mena. L'estratègia és enfortir Aena a l'Estat per així poder internacionalitzar la companyia participant en la gestió d'aeroports a tot el món o comercialitzant tecnologies i serveis aeroportuaris propis. Malgrat anunciar que s'estudiarà la viabilitat de cadascun dels aeroports de la xarxa d'Aena, també va afirmar que se n'ha de tenir en compte la rendibilitat social i els drets dels ciutadans al transport aeri.
El territori, apartat
Segons es desprèn de les paraules de la ministra, el territori tindrà poca cosa a dir en la gestió dels aeroports. Tot i això, Pastor va avançar que buscarà la fórmula per encaixar la participació de les comunitats autònomes en les decisions estratègiques.
A les comarques gironines, això no satisfà ni de bon tros la voluntat de tenir poder de decisió en el rumb que han de prendre les instal·lacions de Vilobí. Al contrari, tot indica que a les administracions se'ls reservarà tan sols el paper que han tingut fins ara: negociar acords amb companyies per aconseguir vols. Pel que fa a les taxes, sembla que no hi haurà canvis i que continuaran sent públiques i poc diferenciades entre els aeroports, independentment de la seva mida. Si bé el model centralitzat d'Aena mai no ha estat en dubte, les darreres modificacions legislatives del govern del PSOE apuntaven cap a una mínima flexibilitat en la gestió de cada aeroport. El de Girona, com gairebé tots, continuava penjant d'una caixa única que ara estarà més enfortida.
Fins ara, el PP havia defensat públicament la privatització de la gestió dels aeroports, o com a mínim avançar en aquesta línia. El president del PP gironí, Enric Millo, s'havia compromès a no augmentar les taxes a Girona, i havia anunciat fins i tot un replantejament de tot el sistema aeroportuari.
[Més informació a les pàgines 28 i 29.]
LA DATA
LA XIFRA
El poder dels funcionaris
Oriol MasLa decisió de desfer el camí que s'havia iniciat en el model d'Aena ha agafat per sorpresa. Primer, perquè el PP havia apostat públicament per la privatització dels aeroports. De fet, semblava interessat a reformular els concursos pel Prat i Barajas per fer-los més atractius als pretendents i no pas per eliminar-los. Segon, perquè el context econòmic actual aconsellava reduir el deute d'Aena. Ara una possible privatització es deixa per a més endavant i no s'ingressaran els milers de milions previstos per a Aena mateix i per al Prat i Barajas, dos aeroports deficitaris. I tercer, per anar en línia del que passa a Europa i bona part del món. Gairebé enlloc existeix una xarxa com la d'Aena, que ha fomentat la construcció d'aeroports deficitaris i que no té en compte la viabilitat de les instal·lacions. Tot a canvi d'alimentar el propi model i posar-lo al servei de la classe política. Com molt bé s'explicava en un recent 30 minuts de TV3, a l'Estat espanyol hi ha més aeroports que a Alemanya.
De fet, es produeix la paradoxa que un dels arguments de la ministra per tornar a una Aena més centralitzada és el de tenir un organisme potent per poder participar en la gestió directa d'aeroports de tot el món. O sigui, Aena es reforça per fer allò que no es permet a l'Estat espanyol: posar a concurs públic la gestió de les instal·lacions aeroportuàries. Al cap i a la fi, es tracta d'un model que frena qualsevol competència entre aeroports, i que la Unió Europea ja ha insistit a reclamar un canvi per adequar-se a les seves directrius. Curiosament, els tribunals defensors de la competència sí que han entrat a valorar les ajudes a les aerolínies, però no han criticat el model que precisament deixa aquestes subvencions indirectes com a gairebé únic camí per atraure companyies. En tancar-se totes les portes que s'havien obert amb l'última reforma legislativa, a les institucions catalanes i gironines no els quedarà més remei que continuar abocant diners per competir amb el Prat, que alhora continuarà veient-se abocat als vols de baix cost.
Amb tot plegat, el principal guanyador seguirà sent Aena. Si una cosa ha quedat clara amb l'anunci d'ahir de la ministra és l'enorme poder que tenen els grans funcionaris de l'empresa pública. Fan i desfan govern rere govern, per no perdre un poder que alguns bons coneixedors defineixen així: “Bestial.”