D'Eurovegas a l'Ametlla

Ja hi tornem a ser amb els “grans projectes econòmics que han de salvar-nos en temps de crisi”, una cantarella que s'ha anat repetint, a mesura que el sistema econòmic mundial s'ha anat bunqueritzant amb una globalització que ha destruït el petit teixit empresarial dels països.

Fa uns vint anys –amb l'aigua de l'Ebre ja arribada a Tarragona–, el projecte estrella va ser Port Aventura, amb CiU en ple donant-hi el suport més entusiasta, i ara la Verge de tots els miracles es diu Eurovegas, aquest prostíbul global de màfies, droga i prostitució que també ens arriba d'un mister Marshall nord-americà, que ja ha presentat les seves exigents credencials al govern de la Generalitat, que torna a ser de CiU, però que seria igual que si fos del PSC.

Aigües avall del delta del Llobregat (on es pensa que es podria instal·lar la ciutat del joc), i seguint la línia de la costa, a l'Ametlla de Mar, també hi ha previst un projecte per provar les capacitats de l'energia eòlica marina, que si s'arriba a realitzar –junt amb la potència eòlica terrestre ja instal·lada a les quatre comarques de l'Ebre– transformarà novament tot el sud de Catalunya (talment com s'ha fet amb l'aportació nuclear i la de l'aigua) en exportador net de recursos bàsics cap a les àrees centrals catalanes, és a dir, les metropolitanes de Tarragona i de Barcelona, les devoradores del conjunt català.

Arribats a aquest punt, la gent es pregunta en quin país vivim. No cal pensar-hi gaire per saber la resposta, que tots coneixem contemplant l'espectacle diari d'una realitat que mai hauríem imaginat que hagués pogut ser tan delirant. I, malgrat tot, malgrat la perversa excusa que amb aquests projectes s'ajudaran a pal·liar els efectes de la crisi laboral, hi ha gent agrupada en col·lectius de defensa territorial –tant al Baix Llobregat com al Baix Ebre– que resisteixen l'embranzida de la mentida organitzada del poder, tant del financer que proposa (amb més que evidents beneficis privats) com del governamental que accepta, amb l'evidència també de la seva impotència per oferir alternatives a aquesta Catalunya fàcil, barata, virtual i especulativa que ens proposen.

La “indignació” ja no creix per barris; és un clam general que ara tornarà a ressuscitar. Així, la Unió de Plataformes i Ecologistes en Acció de l'Àrea Metropolitana, i la coordinadora contra el parc eòlic marí a l'Ametlla i comarca, ja s'han començat a moure per contrarestar els arguments que, com sempre, provenen de les altures dels despatxos, d'allí on desconeixen el valor de la terra, del mar i de la gent, dels quals només valoren el preu que en trauran.