L'A-27 o la Conca “petrificada”

Segurament arribava tard el debat de dissabte a l'Espluga de Francolí sobre els impactes, positius i negatius, que pot tenir per a la Conca de Barberà la construcció, quan el Ministeri de Foment es digni a completar-la, de l'autovia A-27 entre Tarragona i Montblanc, una obra de la qual ja es parlava a principi de segle XX, que apareix des de fa 14 anys als pressupostos de l'Estat però que està aturada i a mig fer. És de les poques coses en què van coincidir els ponents de la taula rodona convocada per l'associació La Cultural Jordi Francolí, amb el suport d'El Punt Avui i l'Espluga FM Ràdio. O, millor dit, de les poques coses en què es van pensar que coincidien, ja que en el fons, i amb els matisos que es vulgui, va quedar clara la postura majoritària: autovia sí, sens dubte, però sense deixar de banda la preservació i potenciació dels valors que donen singularitat a la comarca. Els naturals i culturals, sobretot, però també els industrials i els agrícoles. Perquè cal aprofitar el potencial de la nova via per als interessos particulars, però també, per exemple, per a la connexió de les empreses locals amb el corredor del mediterrani o per a la captació de turisme per al bosc i el monestir de Poblet, les muralles de Montblanc o els museus de l'Espluga.

Només el naturalista Manel Martínez va alertar que, més enllà d'un traçat que no és pas problemàtic, ho veu tot plegat poc compatible, i va lamentar la manca de debat i d'atenció a les veus crítiques, fet que replicava amb duresa l'alcalde de Montblanc, Josep Andreu: “No hi ha cap càrrec electe a la Conca que hi estigui en contra, i no hi ha dret que per això ens diguin que treballem contra coses com ara l'agricultura o el futur parc natural de les muntanyes de Prades.” “Què volem, una Conca petrificada?”, es preguntava. Andreu, com el president comarcal de Pimec, Oriol Palau, defensa el paper clau de la indústria, a què l'autovia ha de contribuir, i nega que el polígon logístic que es projecta a Montblanc hagi de ser el “port sec” de Tarragona. En una comarca que s'ha sentit històricament maltractada, no van faltar al·lusions al pla de residus rebutjat fa 20 anys, el pas del TAV o la manca d'un bon transport públic encara ara. Però es va reivindicar la capacitat dels conquencs per definir el seu futur. Salomó Torres, de l'entitat conservacionista Conca 22, va alertar així del perill que l'A-27 no agafés “psicològicament preparats” els ajuntaments, que podien estar temptats d'oferir sòl barat i propiciar un creixement especulatiu, com ha passat prop de Barcelona o Tarragona. “Hem de saber què volem ser quan siguem grans”, va dir. Torres exposava la conveniència, gairebé unànime, que l'autovia no continuï fins a Lleida, sinó que es rescati el peatge de l'autopista AP-2, poc usada. Només Andreu va alertar aquí que els interessos de les concessionàries i les constructores ho faran impossible, pel precedent que suposaria fora de les àrees urbanes. Un precedent, en tot cas, que imposaria el sentit comú, i encara més en època de crisi.