L'efecte rebot

Una de les poques coses positives de la crisi econòmica que ens afecta haurà estat l'aturada d'infraestructures d'utilitat o eficiència dubtosa i la hibernació del trinxament intensiu del territori a què estàvem abocats. És el cas, recentment anunciat per la Generalitat de Catalunya, de l'aturada com a mínim fins al 2015 de les inversions controvertides de les rondes del Maresme que encara havien de castigar més la zona de Mataró i els seus voltants. El problema no rau tant en el fet de la necessitat d'aquestes infraestructures, sinó més aviat en el de la seva sostenibilitat. Molt em temo que aquesta crisi ens imposarà una austeritat fictícia, una sostenibilitat impostada. Si durant aquests anys no som capaços d'apostar amb convicció, i fins i tot devoció, per unes praxis que siguin sostenibles i respectuoses amb el territori, molt em temo que, un cop acabada la crisi, tornem a caure en els mateixos errors que precisament ens hi han portat. Em fa por que, com aquells règims alimentaris excessivament rigorosos que no modifiquen els hàbits, i que acaben tenint uns efectes rebot que encara porten més enrere del punt de partida, tornem a un consum desaforat, insostenible i catastròfic. Això voldria dir que no hauríem après res i que, per tant, aquesta crisi no haurà servit de res. I al pas que anem, em sembla que malauradament serà així.