Deutes al descobert
El pla estatal perquè els ajuntaments paguin factures a proveïdors fa aflorar pagaments pendents milionaris als ajuntaments catalans
Badalona supera els 30 milions i Sabadell, Vilanova de la Geltrú i el Vendrell, els vint
Contrast de gestions. Almenys entre 35 ajuntaments analitzats per El Punt Avui pel que fa a les factures pendents de pagar a proveïdors, unes quantitats que aquesta setmana han hagut de lliurar al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. Contrast perquè hi ha ajuntaments de grans dimensions com ara el de Barcelona –més d'1,5 milions d'habitants– que no s'acullen al pla estatal de finançament del deute perquè només deuen 1.000 euros i altres de dimensions reduïdes, com ara el de Viladecavalls –7.000 veïns–, que deuen un milió d'euros. La situació no es pot globalitzar en el conjunt de Catalunya, ja que els condicionants de cadascú són singulars, però l'Ajuntament que ocupa el primer lloc del rànquing quant a diners que deu és el de Badalona, amb uns trenta milions d'euros en factures pendents de pagar. Dels 35 municipis només tres superen la barrera dels vint milions de deute: Sabadell (24,6), Vilanova i la Geltrú (26) i el Vendrell (23,6).
El pla estatal ha estat ben rebut pels ens locals, però tot i això s'han deixat sentir queixes en el sentit que les regles del joc no són clares. Els ajuntaments han de presentar abans del 31 de març un pla de viabilitat econòmica que expliciti com pensen eixugar aquest deute, però l'ordre de l'Estat no especifica què és el pla de viabilitat, què s'hi ha d'incloure o com s'ha de fer. És a dir, els dubtes se centren en els mecanismes de com eixugar el deute. “Què hem de fer? Apujar impostos? Un expedient de regulació d'ocupació?”, es qüestionava la secretària d'un dels ajuntaments. Un altre dels temors és que el pla, de fet, el que preveu és que els proveïdors cobrin a través de l'ICO i d'entitats bancàries i que aquestes financin els ajuntaments, a través de crèdits. En el fons, el que es tem és que l'endeutament vagi a l'alça.
Rebaixar l'interès
De tota manera, la iniciativa ha rebut el vistiplau de les associacions municipalistes catalanes. Dimecres el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, participava en la reunió de la Comissió d'Administració Local presidida pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, on, a més d'aprovar l'objectiu de dèficit del 0,3% el 2012, es van donar detalls del pla. Segons Bustos, el pla té bona acollida per part dels ajuntaments catalans, però calen també modificacions per evitar una possible invasió de competències. A més, els ajuntaments demanen que es rebaixi l'interès de mercat del 5% que se'ls aplicarà. Els diners s'hauran de retornar en un termini de deu anys i una carència de dos.
En aquest sentit, les dades provisionals del que han demanat les administracions locals a l'Estat espanyol són esfereïdores. Segons la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, en tot el territori espanyol s'han presentat 1.931.976 factures que no han estat pagades, que suposen un import de 9.584 milions. S'hi han acollit menys de cinc mil ajuntaments, i de les factures pendents de pagament, 50.259 són factures que es deuen a treballadors autònoms i 63.500 a petites i mitjanes empreses. Els primers que rebran els diners seran els que tinguin feines més antigues pendents de cobrar. El govern compta que amb aquesta iniciativa es garantirà la continuïtat d'entre 75.000 i 100.000 llocs de treball.
Informació elaborada per
Comptes pendents amb Hisenda
El deute que molts ajuntaments han acumulat amb els proveïdors no és l'únic maldecap dels ens locals. El 31 de març acabarà el termini legal per presentar la liquidació del pressupost del 2011 a Hisenda i encara hi ha set ajuntaments catalans que no han presentat la del 2010. Són Montmaneu, Sagàs, Sant Jaume de Frontanyà, Santa Maria de Merlès, Viver i Serrateix, Massanes i Bonastre. Aquests consistoris no reben els ingressos corresponents a la participació en els tributs de l'Estat des de l'octubre, càstig que continuarà vigent fins que no posin al dia la comptabilitat. La mesura, doncs, afecta bàsicament els municipis més petits. Només Massanes i Bonastre superen els 500 habitants, ja que la resta, excepte Sant Jaume de Frontanyà (el poble més petit de Catalunya), tenen uns 200 habitants. Les entitats municipalistes recorden que les transferències retingudes per l'Estat suposen, de mitjana, el 25% dels ingressos d'un ajuntament, i insisteixen que una de les principals dificultats amb què es troben els consistoris més petits és la falta de personal. Els municipis es queixen també de la confusió que genera el fet d'haver de remetre els comptes a diversos organismes (Sindicatura i Tribunal de Comptes, Governació i Hisenda) amb els respectius models de documentació i en dates diferents, i volen que se simplifiquin els tràmits.
