Forallac, 35 anys d'una fusió reivindicada
Fonteta, Peratallada i Vulpellac van crear el nou municipi al 1977
El procés va trigar sis anys pel veto de la Diputació
Forallac ha complert fa pocs dies 35 anys del seu naixement administratiu. A les acaballes del franquisme, els alcaldes de Fonteta i Vulpellac temien que la Bisbal –que ja s'havia annexionat Castell d'Empordà i havia promogut una urbanització que s'endinsava en terme de Vulpellac– els engolís. Sense diners a la caixa per garantir els serveis bàsics i amb una població minvant, la fusió amb Peratallada, en circumstàncies similars i més allunyada de la Bisbal, es va prefigurar com la millor alternativa per mantenir una certa independència.
Els tres alcaldes, Pere Cals –Fonteta–, Vicenç Bertran –Vulpellac– i Joan Ferrer –Peratallada– van resoldre la fusió en una reunió formal el 17 de desembre de 1971, amb l'assessorament legal del secretari municipal de Peratallada, Ramon Soler. Van acordar que les subvencions que rebessin es distribuirien a parts iguals entre els tres pobles, que la capital i el nou edifici consistorial es fessin a Vulpellac –més ben situat, a tocar de l'actual carretera C-66– i que la liquidació dels deutes pendents tingués preferència a l'impuls de nous serveis.
Els tres alcaldes també van acordar el nou topònim, una idea, però, que s'atribueix al secretari. Les primeres lletres de Fonteta; la segona síl·laba de Peratallada i la tercera de Vulpellac. Per l'alcalde actual, Josep Sala, l'esperit del topònim comú ha perdurat en les accions dels governs municipals: “L'alcalde i els regidors ho han estat de tot Forallac, independentment que després cadascú s'hagi continuat sentint del seu poble.”
Per unanimitat, els tres plens van donar llum verd a les bases el mateix desembre de 1971, però el projecte va quedar encallat a la Diputació gironina, que en va informar desfavorablement perquè els termes de Fonteta i Vulpellac “es confonien” amb el de la Bisbal i el topònim triat era “improcedent”, ja que implicava “el sacrifici de noms tan prestigiosos històricament com el de Peratallada”. El veto no va caure gaire bé als tres pobles. L'expedient de la fusió recull les signatures favorables dels caps de família i les rèpliques dels tres respectius Consejos Locales del Movimiento, l'any 1973, donant suport als seus consistoris i criticant la “inqualificable campanya” d'oposició a la voluntat dels tres pobles.
Dos anys després, el darrer alcalde de Fonteta, Narcís Torrent, va traslladar la reivindicació a l'aleshores ministre d'Habitatge, Luis Rodríguez de Miguel. Un mes després de la mort de Franco, el 26 de desembre de 1975, el consell de ministres hi va donar el seu vistiplau. I el governador civil, mesos després, també va desestimar l'informe desfavorable de la Diputació, l'últim pas perquè el 10 de març del 1977 prengués possessió la primera comissió gestora de Forallac, encapçalada per l'aleshores alcalde de Peratallada, Pere Martinell, i amb sis edils més –dos de cada poble– que van regir els inicis de l'Ajuntament de Forallac fins a les eleccions democràtiques d'abril del 1979.
Aquesta setmana, l'alcalde, Josep Sala, aventurava que “avui seria insostenible mantenir Peratallada, un municipi turístic amb només 100 habitants censats, si no s'hagués fusionat”, com també “els costos administratius de mantenir oberts tres ajuntaments i els sous polítics de tres corporacions”. L'agregació, segons Sala, els ha permès promoure un polígon industrial, un viver d'empreses, garantir un metge amb dedicació exclusiva per als tres pobles o asfaltar els camins fins a la major part dels nuclis disseminats, a banda d'agilitar les tramitacions administratives.
Identitats que perduren
La fusió administrativa no ha impedit que els sentiments de pertinença i els noms de cada poble perdurin, ja que “només hi ha una generació i mitja que ha viscut ja només a Forallac”. Sala, però, també recorda que “el 1979, el primer expedient sol·licitant la segregació que va entrar a la Generalitat va ser el de Peratallada”, que s'hi va repensar. La sol·licitud, però, no va prosperar i va acabar arxivada.