infraestructures
Olot i Vic giren full en tres anys a la incomunicació
El nou eix pel túnel de Bracons ha accelerat les relacions de tot tipus entre la Garrotxa i Osona
Els garrotxins tenen accés més directe a Barcelona i els osonencs, a l'interior i la costa gironina
La comunicació artificial de la Garrotxa i Osona pel túnel de Bracons, a l'eix Vic-Olot, es va obrir fa tres anys, al llarg dels quals ha anat registrant una afluència cada vegada més gran d'usuaris, amb puntes de més de 200.000 vehicles mensuals. Més enllà del debat sobre la conveniència o no de l'opció escollida, tothom està d'acord que calia una millor connexió entre Vic i Olot i això ha quedat reflectit en els canvis en tots els ordres que s'han produït. El llistat és molt llarg. Els garrotxins tenen la ruta habitual cap a Barcelona per aquest eix –es triga menys i és més barat – i els osonencs tenen més a prop la platja. Bracons ha obert el mercat del treball a banda i banda.
La Universitat de Vic s'ha convertit en alternativa a la de Girona –hi ha 79 estudiants i es preparen estudis d'enginyeria en videojocs a Olot– i, en un àmbit més domèstic, molts veïns de Vic i rodalia i de Manlleu, Torelló i Sant Pere de Torelló es desplacen habitualment a la Vall d'en Bas, les Preses i Olot i la seva àrea d'influència per comprar, anar de restaurants o bé simplement passejar, participen a les fires garrotxines, etc.
I molts garrotxins van de compres o a passar el dia als municipis osonencs –a Vic hi ha establiments com ara Decathlon, McDonald's, Mercadona, etc., que Olot no té.
El 3 d'abril de fa tres anys l'aleshores president de la Generalitat, José Montilla, inaugurava el túnel amb un “Ja era hora!” pronunciat des del viaducte de les Salines. Es trencava així més d'un centenar d'anys de difícil connexió, que es feia pel coll de Bracons o per Cantonigròs.
El cas de l'eix de Bracons va comportar un debat ciutadà punyent i una oposició important canalitzada per la plataforma Salvem les Valls, que encara té la convicció que l'eix no era necessari; sí una millor connexió entre Vic i Olot, però aprofitant les infraestructures existents. El portaveu, Raül Valls, afirma que algú hauria de donar explicacions pel fracàs que ha comportat el nou eix, el qual, segons ell, es presentava com a essencial per al desenvolupament però que s'ha convertit només en la porta del turisme entre Olot i Barcelona que ha perjudicat la Garrotxa per l'alta freqüentació d'espais protegits i per la pèrdua de pernoctacions.
Els alcaldes de Vic (Josep M. Vila d'Abadal), Olot (Josep M. Corominas) i les Preses (Pere Vila) coincideixen, en canvi, en les relacions estretes que hi ha gràcies a Bracons i destaquen la col·laboració en els camps sanitari, formatiu i empresarial. L'accés del tripartit al govern va propiciar, el 2003, el pacte del Tinell i el canvi de l'autovia projectada a la banda garrotxina per un eix de menys dimensions i molt més amagat per túnels i trinxeres.
LA DATA
El túnel acosta hospitals i empresaris
La sanitat i l'educació superior i l'empresariat de la Garrotxa, el Ripollès i Osona s'han acostat amb Bracons. Els hospitals de Vic, Olot i Campdevànol comparteixen professionals i serveis.
Més de dos milions de vehicles a l'any
Un total de 2.274.127 milions de vehicles van circular el 2011 pel túnel, un 15,2% dels quals pesants –només amb origen o destí a Osona o a la Garrotxa. El mes passat van ser 198.521 vehicles.
Més gent, però menys es queden a dormir
El turisme, els serveis associats i el comerç són els més beneficiats. El problema, a la Garrotxa, és que Bracons ha eliminat pernoctacions. Un 42% dels 355.735 visitants són barcelonins.
El SIGMA diu que l'eix ja cicatritza
Pel director del consorci de medi ambient i salut pública de la Garrotxa (SIGMA), Francesc Canalias, l'eix ha cicatritzat i ho exemplifica amb el túnel de Joanetes, que l'amaga, i el fals túnel abans de les Salines.
Una nova manera de planificar carreteres
El professor d'urbanisme de la UPC Francesc Magrinyà diu que és un error fer la variant d'Olot pel trànsit de pas i defensa una planificació que atengui aspectes com ara el benefici del valor paisatgístic.
