De tornada a l'estany

“L'estany de Banyoles podria considerar-se un llac americà”, sol dir el biòleg Miquel Campos, director tècnic del projecte Estany –consistent a repoblar l'estany de Banyoles amb les espècies considerades pròpies–, per resumir fins a quin punt les espècies foranes s'havien apoderat d'aquest espai. Des de fa uns dies, però, la situació ha canviat radicament, en haver-hi començat la reintroducció de dues espècies autòctones –el barb de muntanya i la bagra– capturats en aigües de l'entorn, com ara el riu Terri. S'han escollit precisament els barbs i les bagres perquè aquests peixos crien les larves de nàiada, una altra espècie pròpia d'aquí que també es pretén reintroduir.

Després de fer unes proves a l'estanyol d'en Vilar i en una bassa del parc de la Draga, la repoblació s'ha iniciat fa pocs dies a l'estany gran i ahir la van explicar a la premsa. Prèviament havien retirat uns 52.000 exemplars d'espècies exòtiques (moltes de les quals, invasores) que controlaven el llac, fins al punt que representaven el 99% de tota la seva població. Es tractava principalment de perca americana i peix sol, així com de carpes, perques i sandres. D'entre els peixos que hi havia abans que, al llarg del segle XX, s'hi introduïssin les foranes, només la bavosa i l'anguila –i en quantitats molt petites– han resistit la competència de les espècies d'origen americà i asiàtic, molt més resistents i voraces. L'eliminació dels peixos exòtics, però, no ha estat total (de fet, això és impossible, diuen els tècnics) i s'ha mirat de retirar-ne els exemplars més grans, és a dir, els que tenen una major capacitat de reproducció i mengen més.

Al llarg d'aquest any s'aniran portant a terme reintroduccions al llac gran, fins a arribar a uns 7.000 exemplars. El projecte Estany,
gestionat pel Consorci de l'Estany i inclòs en els programes Life de la UE, va començar el 2010 i s'acabarà l'any que ve. Té un pressupost d'un milió d'euros, la meitat dels quals els posa la Comissió Europea.