Medi Ambient nega que hi hagi una plaga de conills mentre els pagesos perden collites
S'han caçat prop de 17.500 conills i, tot i que la Generalitat aposta per «l'esforç sinergètic», els caçadors no donen l'abast
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat nega categòricament que hi hagi una plaga de conills i prefereix parlar de sobrepoblació. Segons el cap de medi natural dels serveis territorials de Medi Ambient de Tarragona, Carles Miranda: «Una abundància alta de conills no es pot considerar una plaga», perquè, a més, «el conill forma part de l'ecosistema i d'una cadena tròfica».
La temporada hàbil de caça va començar l'octubre passat i es va acabar el mes de febrer. Durant aquest període i afegint-hi la pròrroga que fa anys que concedeix el Departament de Medi Ambient, les diverses societats de caçadors que hi ha a l'Alt Camp –una desena– han aconseguit desfer-se de poc més de 17.500 conills. La quantitat és prou elevada i no se n'ha detectat una davallada important i l'índex poblacional no ha disminuït respecte a l'any passat, quan es va caçar aproximadament el mateix nombre d'animals. A Vallmoll, per exemple, la temporada 2007/08 es van caçar 113 conills i enguany, 163. Això pot voler dir o que hi ha més conills o que «hi ha hagut més esforç sinergètic», segons Miranda, afegia que la població de conills «s'ha de minimitzar, no eliminar» i que cal «aconseguir una població equilibrada que causi danys mínims».
Per la Generalitat, és important que cada cop que els caçadors surtin a caçar omplin uns fitxes a partir de les quals després el departament pugui treballar per mirar de solucionar el problema, però el cert és que «cal més informació dels caçadors», reconeixia Miranda. I tot i que el Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) fa temps que està elaborant un informe tècnic que hauria de descriure quines accions es podrien executar a nivell de tot Catalunya, la qüestió és que Medi Ambient s'està recolzant en la feina dels caçadors i dels pagesos i pot haver-hi el perill què s'origini un «problema social» als municipis, com ja advertia el delegat de Medi Ambient de la Unió de Pagesos a l'Alt Camp, David Bové perquè les relacions entre els uns i els altres no sembla passar els millors moments.
Problemes, solucions
A qualsevol problema se li ha de buscar una solució, però el que passa és que cada agent implicat proposa metodologies diferents. Medi Ambient opina que cal delimitar les zones on es detecta sobrepoblació de conills, elaborar una cartografia i una base de dades amb els danys que ocasionin, mentre que els pagesos reivindiquen que es passi a considerar una plaga i que amb la llei de sanitat vegetal a mà, s'executin les accions pertinents, a banda d'aplicar mesures de control per netejar els conreus abandonats. Bové exclamava que «continuen negant la realitat» referint-se al Departament de Medi Ambient, i que la seva actitud arriba a la «desídia» i que «l'únic que han fet és enfrontar els pagesos i els caçadors».
«Ara anem a exterminar, això no és caçar»
Els caçadors han adoptat un rol imprescindible a l'Alt Camp per tal de contribuir a frenar l'augment poblacional d'aquests animals, però són els primers de reconèixer que no n'hi ha prou. «Si abans se sortia a caçar per diversió, ara anem a exterminar», explicava un caçador de Bràfim, Josep Ramon Álvarez, i aquesta activitat ja no té l'atractiu d'abans, sinó que ara fins i tot se'ls fa cansada: «Això no és anar a caçar, això és anar a matar.» La caça amb arma de foc i amb fura és legal i està permesa, però no són mesures suficients per posar fi al problema. Tanmateix, tot el que surt d'això, com la caça amb llaç, sortir de nit o anar amb arma de foc vora les carreteres està prohibit, però els caçadors alerten que ara els conills es reprodueixen una vegada al mes, quan abans, un de salvatge només criava una o dues vegades l'any. Fa cinc anys que la població de conills és més elevada del que és normal i «la població va mantenint-se, però minvar costa molt». Aquests conills són «una espècie de regulació natural» i per això s'han de tenir en compte malalties víriques, la mixomatosi o la seva època de reproducció, tot i que sembla que hagin canviat el seu comportament. I per això concloïa: «A curt termini no hi ha solució.
