Pobre riu nostre

Com fa gairebé dotze anys (setembre del 2000), les espases ciutadanes en favor de l'Ebre tornaran a posar-se en alt a Tortosa (Auditori Pedrell, el dissabte 12, a les vuit del vespre) per contrarestar el que s'ha anomenat “ofensiva recentralitzadora de l'Estat” i que contempla, entre molts altres aspectes, la qüestió de la gestió i control de les aigües que circulen per diverses comunitats.

Uns mateixos protagonistes, el PP (abans amb Aznar, ara amb Rajoy) es reparteixen la responsabilitat –amb la totpoderosa Confederación Hidrográfica del Ebro, a Saragossa, tots pressionats pels qui reclamen més concessions d'aigua– d'aquesta renovada centralització de competències, que margina i anul·la les capacitats autònomes per fixar, per exemple, els anomenats “cabals ambientals” en el tram final del riu, que en la nova ordenació dictada recentment quedarien bastant per sota dels actuals, ja escassos, com es pot observar a simple vista en el pas de l'Ebre per Tortosa.

El cas és que al voltant del nostre riu s'hi han aplegat –com a mínim des de fa cinquanta anys– les apetències de voracitat consumidora més desfermades: les elèctriques, privades o de l'Estat; les grans empreses constructores (canals de reg o embassaments); els grans grups agroindustrials d'exportació; les grans companyies d'aigües (afavorint transvasaments) i, en fi, fins a èpoques recents, els interessos –no sempre confessables– dels dirigents de les comunitats de regants del delta, destinats més a vendre's els anomenats “sobrants” de les seves concessions al millor postor (entengui's indústria química de Tarragona) que no a gestionar correctament el patrimoni hidràulic que se'ls ha conferit.

Amb la minva de cabals circulants pel riu –producte d'uns embassaments faraònics que han impedit l'arribada de sediments al delta–, els problemes ecològics han anat augmentant (salinització, invasió d'espècies foranes, augment d'algues per eutrofització, presència de contaminants agrícoles i industrials, etc.), i el resultat, avui, és l'estat deplorable d'unes masses d'aigua que s'assemblen més a un llac estancat que no pas a un curs fluvial en moviment. Ara ens tornarem a queixar contra el PP (que no és pas difícil), però hauríem de preguntar-nos, a partir del 2003 i el 2004, amb els governs del PSOE a Madrid i del tripartit a Catalunya, si s'han fet bé les coses en aquest camp de l'ordenament hídric, hidràulic i hidrològic, talment com en els camps energètic, urbanístic o d'infraestructures.

La Plataforma en Defensa de l'Ebre –que resisteix heroicament les envestides d'una banda i de l'altra– ho té clar en aquesta nova assemblea que convoca dissabte: des de les altures polítiques, financeres i tecnocràtiques, s'està disposat a sacrificar el tram baix del riu i el delta a canvi d'un mercadeig aigües amunt que ja no es farà per decret-llei, sinó pel sofisticat sistema de l'agonia lenta, això sí, degudament reglamentada.