Anglès, un poble ingressat a l'UCI

Quatre anys després del tancament definitiu de la Burés, el municipi d'Anglès es troba en situació gairebé de fallida tècnica. La gota que ha fet vessar el vas ha estat la denegació per part del govern estatal del pla de sanejament que havia de presentar l'Ajuntament per poder-se acollir als crèdits ICO destinats a pagar proveïdors. Les previsions apunten (si no hi ha segona oportunitat) que l'Estat reduirà en un 50% les transferències que envia anualment a l'Ajuntament (830.000 euros) per amortitzar el crèdit d'1,7 milions en uns cinc anys aproximadament. Si el crèdit ICO es podia tornar en deu anys, ara caldrà fer-ho en cinc. L'empenta que faltava per caure al precipici.

Amb la davallada de la indústria tèxtil i del ram de la fusta, al municipi d'Anglès s'han destruït, en les darreres dècades, una important xifra de llocs de treball, difícil de quantificar però que supera de llarg el miler. Dels 5.637 habitants (segons dades del 2011), 1.175 tenen més de 65 anys; una població envellida que ho seria més si no fos pels 1.175 immigrants (un 21% de la població) que hi han trobat acollida. L'atur registrat, molt inferior al real, és de 420 persones, un 11,7% de la població activa, en línia amb la mitjana catalana.

Pel terme municipal d'Anglès passa la MAT, però no poden tirar endavant el polígon industrial per manca d'energia. Els reclamen un milió d'euros per portar-hi la potència que necessita el polígon. També creuen el subsòl del municipi totes les canonades que porten aigua a Girona, la Costa Brava i Barcelona sense que hi tinguin cap dret de pas tot i els problemes d'abastament. Pel que fa a les comunicacions, la carretera de la vergonya, que uneix el poble amb Girona, ha estat sovint en els mitjans de comunicació: segueix el mateix recorregut de fa un segle, amb l'agreujant que ara ni tan sols hi ha el tren que unia Girona amb Olot. Aquest panorama ha fet que l'alcalde, Pere Espinet, parli de poble singular i reclami un tracte especial per evitar la fallida.

Amb un pressupost de poc més de 6 milions, a tancament del 2011 l'Ajuntament té un deute de 10.921.000 d'euros, una xifra difícilment assumible i més si es redueixen els ingressos estatals un 50%. Els problemes econòmics de l'Ajuntament d'Anglès van començar a prendre una dimensió preocupant a partir del 2007 amb la compra de la Burés, l'aflorament d'inversions, el sanejament del 2008 i la realització d'altres projectes, com ara l'arranjament de Can Cendra, que es van dur a terme en una època en què la remor de la crisi era més que evident però en què les administracions en general, i no tan sols els ajuntaments, van estirar més el braç que la màniga. En l'anterior legislatura es va passar d'un deute de 3,6 milions als gairebé 11 milions a finals del 2011.

L'ombra de la Burés, per sort o per desgràcia, sempre ha estat molt allargada. La compra d'algunes de les naus va costar al municipi uns 3 milions, un crèdit que, segons confessa Esteve Callís, regidor d'Hisenda, els costa 11.000 euros al mes. El conjunt d'interessos i amortitzacions que va pagar l'Ajuntament al llarg del 2011 va pujar a 910.000 euros, uns 2.500 euros diaris, i es preveu que aquest any la xifra sigui lleugerament superior.

El problema principal, però, no és tant el deute sinó la impossibilitat de generar nous ingressos. En la fase expansiva de la bombolla immobiliària l'Ajuntament ingressava uns 500.000 euros anuals en concepte d'impostos sobre la construcció (el 2008 encara se'n van ingressar 480.000), mentre que el 2011 no van superar els 95.000 euros, una baixada importantíssima que no s'ha pogut compensar de cap manera.

Darrere l'Antex i amb 54 treballadors, l'Ajuntament d'Anglès és la segona empresa més important del municipi, una plantilla que costa anualment 1.623.000 euros. Tant l'alcalde com el regidor d'Hisenda consideren que no és excessiva, que es troba ajustada a les necessitats del poble, i es mostren partidaris de mantenir-la. Per aquí no hi veuen estalvi possible i creuen que si hi ha alguna possibilitat hauria de venir pel costat dels serveis, generalment deficitaris. Parlen de mancomunar-ne alguns, com ara la piscina coberta, la deixalleria, els serveis socials o la policia municipal, amb els pobles de l'entorn, però, per una raó o altra, tots els intents duts a terme fins ara han fracassat.

L'aposta de l'Ajuntament per sortir del pou passa per revisar el cadastre, que data del 1986, una revisió que ja s'ha demanat i que segons els càlculs fets pels tècnics del consell comarcal podria representar per al poble un increment d'ingressos d'entre 350.000 i 400.000 eruos, una xifra similar a la que deixarà d'aportar el govern estatal si s'acompleixen els pitjors pronòstics. Una pobra medicina per a un malalt terminal.