Autovies i greuges comparatius

Ales Terres de l'Ebre, com en altres indrets de Catalunya, tampoc volen pagar el peatge de l'autopista AP-7. El cas és que la gent del Baix Ebre i el Montsià tenen un plus de raó per sobre de la resta d'usuaris. A més de les consideracions generals que es fan des d'altres indrets, aquí hi ha una situació clarament discriminatòria que els porta a la insubmissió.

L'autovia lliure de peatge A-7 està acabada i oberta al transit en el tram que va des de la central nuclear de Vandellòs a Torredembarra, cosa que suposa per als conductors poder evitar la congestió de l'àrea de Tarragona-Reus. Tot i això, es continua mantenint l'excepcionalitat perquè els usuaris de la AP-7 que entrin/surtin entre Salou i Torredembarra continuïn fent-ho gratuïtament atenent les demandes que es feren fa anys per les obres a la carretera N-340. En sentit sud, l'autovia A-7 s'acaba abans d'arribar a l'Ametlla de Mar i torna a ser carretera N-340 fins la Pobla Tornesa al País Valencià. Un dels colls d'ampolla més escandalosos d'aquesta carretera són els 3 quilòmetres, semàfors inclosos, del seu pas per l'interior de l'Aldea, amb una Intensitat de 15.000 vehicles diaris. Aquesta situació genera una conflictivitat viària permanent (congestió, retencions i accidents, alguns de mortals) i les peticions reiterades dels ciutadans de la zona. Per intentar fer minvar els efectes del problema, es va demanar per als usuaris locals una mesura semblant a la que hi ha per als veïns del Camp de Tarragona; és a dir, que la circulació a l'AP-7 fos gratuïta entre les entrades/sortides de l'Ampolla a Amposta. La concessionària, la valenciana AUMAR, s'hi va negar i els polítics no varen tenir prou interès, o prou capacitat, per aconseguir el que havien obtingut de la empresa Acesa per a Tarragona. El 2008 es van aprovar les obres de la variant de l'Aldea, però des del 2010 estan aturades i el calvari del pas pel carrer major d'una vila de gairebé 4.500 habitants continua com fa vint anys. Un diferència important, però: des del 2003 l'autopista és tota del mateix propietari, Abertis, amb la Caixa com accionista majoritari, que, sense cap justificació raonable, continua mantenint una situació discriminatòria entre Tarragona i Tortosa.

Mentrestant, aquesta setmana s'ha obert un trajecte de 7 kilòmetres d'autovia entre Alguaire i Almenar, a Lleida. Però per arribar al nou tram cal circular dos kilòmetres a cada cap per una carretera provisional, cosa que fa, segons els habitants de la zona, que molts continuïn per la carretera. Una autovia perduda entremig dels camps. Es tracta de l'A-14, que en el futur haurà de substituir l'N-230, que anava de Tortosa a França per Lleida i la Vall d'Aran; des del 1980, el recorregut entre Amposta i Lleida ha esdevingut la C-12 (l'eix de l'Ebre) per al qual no hi ha prevista la conversió en autovia que tal vegada hauria estat projectat si hagués continuat sent carretera estatal.Les Terres de l'Ebre continuen obligades a pagar per circular, sense autovia, amb unes carreteres deficients, saturades i amb el cas dramàtic i letal de l'Aldea.

El poc interès dels poders públics per trobar-hi solucions desmoralitza la gent per tot el que els cau a sobre (sense parlar avui de l'amenaça permanent del transvasament de l'Ebre que malauradament tornarà a ser noticia els pròxims mesos). Tot i la crisi, el govern espanyol continua endavant en obres del tren d'alta velocitat en els trams Saragossa-Terol, Múrcia-Almeria, Sevilla-Huelva, Palència-Burgos, Càceres-Mèrida, tots enllaçant en direcció a Madrid, mentre al corredor ferroviari de més transit a Espanya, l'única ruta disponible per la costa, continua circulant sobre una via del segle XIX entre Vandellòs i Tarragona. Hi ha motius afegits per a la indignació.