Tips del menyspreu de l'Estat
Els alcaldes, enutjats per la derogació del decret que permet la gratuïtat de l'AP-7 entre Salt i Sarrià
L'Estat no ha comunicat què vol fer al tram
Els alcaldes de l'àrea urbana de Girona van mostrar ahir la seva indignació per la derogació del decret que bonifica les autopistes i que permet la gratuïtat de l'AP-7 des de Girona Nord fins a Girona Sud.
La majoria d'alcaldes van recordar que el quart carril de l'autopista es va fer precisament per evitar desdoblar l'N-II al pas per la vall de Sant Daniel, i fer funcions així de ronda de circumval·lació i variant alternativa a l'àrea urbana. Un dels més contundents va ser l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont (CiU), que va qualificar la derogació del decret de “catàstrofe per a Girona, i una doble injustícia per als gironins”. Puigdemont va dir que l'Estat té els gironins “abandonats” amb l'ampliació de l'N-II: “Aquesta situació no hi ha país ni ciutat que l'aguanti”, va concloure. No menys contundent va ser l'alcalde de Fornells de la Selva, Mateu Parera-Nieto (CiU). Hi havia el compromís que, un cop estiguessin fets els futurs enllaços de l'AP-7 a Fornells i Vilademuls, l'autopista seria gratuïta en tot aquest tram. La derogació del decret fa sospitar que no serà així: “És una autèntica vergonya”, segons Parera-Nieto. L'alcalde va dir que si es torna a pagar en aquest tram, “augmentarà el trànsit a l'N-II per Sant Daniel”, i va recordar que l'estat de la carretera és “nefast i molt perillós”. Parera-Nieto va mostrar la seva “repulsa” a la mesura. L'alcalde de Bescanó, Xavier Soy (CiU), va qualificar de “burla als gironins”, i de decisió “desastrosa”, la derogació del decret, i va considerar que “tot plegat és inadmissible”.
Per la seva banda, l'alcalde de Vilablareix, David Mascort (ERC), ho veu com “una mostra més de com actua l'Estat espanyol”. Va recordar també que el quart carril és per l'N-II i, per tant, considera que si fan pagar significa que “a partir d'ara haurem de pagar també per passar per la nacional”. Va concloure que ho troba “escandalós”. Per la seva banda, l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé (CiU), té una sensació d'estupefacció: “No té cap sentit. El desgavell de decisions que prenen és absolut. La gratuïtat no era un caprici, sinó basada en raons molt fundades: evitar haver d'ampliar l'N-II i fer alhora de variant oest per evitar col·lapses de trànsit a Salt i Girona.”
També en va fer una valoració molt dolenta l'alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent (ERC), que va dir que la mesura demostra que era “injustificada l'ampliació de l'autopista a un quart carril”. Per la seva banda, el secretari general de Mobilitat de l'anterior govern de la Generalitat, Manel Nadal (PSC), ho considera una mala notícia, però es va mostrar “convençut” que Abertis mantindrà la gratuïtat. L'exsecretari general es va posar en contacte amb la concessionària i li van confirmar que es mantindria. Tot i això, Nadal demana als estaments polítics gironins que pressionin per obtenir una confirmació oficial que el tram Girona Nord-Girona Sud continuarà sent gratuït.
Mentrestant, incertesa
El fet que l'ampliació de l'autopista incorporés un quart carril que servirà de desdoblament de l'N-II és precisament un dels aspectes que hauria d'evitar que es recuperés el peatge per als moviments interns. A hores d'ara, es desconeix quines són les intencions del govern de l'Estat. Ahir el Ministeri de Foment no va respondre aquesta pregunta, i tant la Generalitat com la Subdelegació del Govern desconeixen quines són les intencions del ministeri.
Malgrat això, el president de la FOEG, Jordi Comas, ja va advertir ahir que “algú ha de tenir responsabilitats davant els morts de l'N-II, tenim un greuge comparatiu amb altres comunitats i cal una visió global, ampliant la gratuïtat fins a Figueres”. Per la seva banda, la diputada d'ERC Carme Capdevila va anunciar ahir que reclamaran al Parlament i al Congrés que es mantingui la gratuïtat i, si cal, que la falta de bonificació l'assumeixi la concessionària: “Si l'Estat no ha fet els deures, ara no es pot deixar Girona sense aquesta circumval·lació.”
LES FRASES
Expropiacions per pagar a l'N-II
M.VicenteEl sindicat agrari Unió de Pagesos ha reclamat al Ministeri de Foment que pagui les indemnitzacions que deu als propietaris de terrenys expropiats per fer les obres d'ampliació de l'N-II entre Medinyà i Orriols (Bàscara). Unió de Pagesos diu que fins ara Foment argumentava que no podia abonar el compte pendent perquè no hi havia aprovats els pressupostos de l'Estat. Però ara, destaca el sindicat agrari, ja estan aprovats els pressupostos i encara no s'ha cobrat. Unió de Pagesos calcula que en aquest tram nord de l'N-II, que va ser un dels que es van iniciar i es van deixar a mig fer, hi ha 72 hectàrees de superfície afectades.
Segons Unió de Pagesos, “Foment ha expressat la seva intenció d'expropiar totes les finques ocupades, tant les que ja havien firmat els mutus acords com les que encara quedaven pendents de firmar, encara que no ha assegurat si algun dia s'arribarà a construir aquest tram de carretera”. Els pagesos afectats per l'impagament de Foment reclama que quan es cobrin aquestes indemnitzacions es tingui en compte els valor de la situació del territori, els accessos tallats o l'anivellament de finques, entre altres qüestions.
A àmbit de tot Catalunya, el sindicat calcula que Foment deu 35 milions per expropiacions d'infraestructures. Recorda que Foment va amb dos anys de retard en el pagament i que hi ha 2.000 propietaris agraris afectats. Per això, Unió de Pagesos alerta de la “greu situació d'indefensió de la pagesia afectada, que no disposa ni dels diners ni de la terra”.
A més, avisen de la degradació de l'entorn en els trams inacabats.
