El foc no arriba a Figueres

Passejant per la Jonquera i el Pertús la gent es pregunta si l'alcalde de Figueres, Santi Vila, va dir el que va dir perquè va tenir por o perquè està manipulat per una associació de comerciants que no acaba de pair que entre el fort de Bellaguarda i el castell de Sant Jaume de Canadal ha sorgit un dels pols econòmics més potents d'Europa, i més ara que el negoci basat en el tabac, l'alcohol i la gasolina s'ha transformat, i tant als antics Límits com a la zona de la frontera o al centre de la vila, hi ha una proposta continuada que ofereix als visitants gastronomia amb preus a l'abast de totes les butxaques, botigues amb marca o sense, perfumeries d'un cert glamour o distraccions, en teoria prohibides, que atreuen un turisme bandarra, cridaner, minoritari, amb hàbits complicats, que provoca mala imatge i fa que anàlisis de premsa interessades presentin aquesta zona com una terra de frontera on tan sols manquen les figures de Pat Garret i Billy the Kid. L'alcalde de Figueres va assegurar que el foc que a mitjans de juliol es va iniciar al Pertús i va calcinar 13.000 hectàrees de l'Alt Empordà era el resultat “d'un tipus d'activitat que és l'origen d'aquestes desgràcies”, però la gent de la Jonquera i el Pertús pensen que les paraules no són sinó filles de l'espant d'un batlle que veu com –tot i que ha fet un esforç per presentar la seva ciutat com a oberta, turística i de detalls– Figueres, acostumada a ser el centre comercial i polític de la comarca, avui es troba que a menys de vint quilòmetres s'obrirà una dels outlets més importants del sud nord-català. Allà, entre establiments de categoria i més de cent bufets lliures i ofertes d'oci, hi haurà molts dels possibles clients que espera la capital empordanesa, on seran plorats en absència i els botiguers es veuran condemnats a moure fitxa per intentar contrarestar el buit arribat del nord. Santi Vila va dir que el model de la frontera era “dinamita pura”, però les xifres són tossudes i recullen que allà s'aturen un 58 % dels consumidors de l'àrea de Perpinyà que es desplacen a la Catalunya sud i són ells els que alimenten les flames de la prosperitat de la rodalia, unes flames que sense destruir boscos, càmpings, cases o sembrats, sembla que avui s'allunyen de Figueres, tot i que més d'un alcalde es voldria cremar.