Els alcaldes admeten que tot està per fer en prevenció
Consideren que si es van viure situacions de caos i descoordinació durant les primeres hores de l'incendi cal atribuir-ho a la magnitud d'aquells focs
Coincideixen a dir que cal fer tasques i actuacions de prevenció
Els alcaldes de l'Alt Empordà que van viure en primera línia l'incendi del juliol no fan escarafalls dels moments de descoordinació que recull l'informe dels Bombers i que es van produir aquells dies, perquè ho relacionen amb l'excepcionalitat de la situació. Sí que admeten, però, que queda feina per fer en la prevenció. “Potser a l'inici del foc, el diumenge, i uns moments el dilluns, vam pensar què està passant, i potser no estem prou coordinats. Però en general no em puc queixar gaire i crec que va anar prou bé“, diu l'alcalde de Cantallops, Joan Sabartés. En aquest municipi han fet una crida de voluntaris per col·laborar amb l'ADF i fer pedagogia de cara a la població.
A Vilanant, l'alcaldessa, Anna Palet, explica que els professionals van ser desbordats, “com tots”, el diumenge, per la magnitud del foc. “Pel que fa la prevenció, la gent se n'oblida. Des de l'ajuntament ho tenim bastant clar i les ADF ho tenen claríssim”, diu Palet. Alfons Quera, alcalde d'Agullana, insisteix també en la prevenció i reclama que des del Parlament s'impulsi una llei que obligui els propietaris a netejar les parcel·les en zones urbanes i masos. “Els alcaldes estem desemparats sobre aquest punt”, diu Quera. Des de Figueres, l'alcalde, Santi Vila, qualifica la gestió dels Bombers d'exemplar. “Des del primer moment, els Bombers em van informar i vaig saber en tot moment què havia de fer com a alcalde. Jo estava al centre de comandament i en cap moment van faltar efectius”, assegura Vila, que també coincideix a dir que cal un esforç en la prevenció: “Els focs s'apaguen a l'hivern, amb la gestió forestal i preparant la població. Si no ho fem és per falta de recursos”, diu l'alcalde Figueres. A Biure, l'alcalde, Albert Camps, creu que no es pot parlar de caos davant la Creu, però sí que cal actuar amb contundència en tot allò que faci referència a la prevenció i a tenir els terrenys nets. En el mateix sentit, Eduard Payrà, alcalde de Darnius, diu que ha començat a actuar i que ja està elaborant un pla de protecció contra els focs.
LES FRASES
Conceptes diferents d'ADF
Esteve CarreraNo totes les Agrupacions de Defensa Forestal tenen la mateixa concepció de la seva funció: l'ADF de les Salines no forma part de l'Associació d'ADF de l'Alt Empordà, que reagrupa deu ADF locals. “Nosaltres no vam voler adherir-noshi perquè no és la nostra manera d'entendre el voluntariat”, diu Josep Rigau, president de l'ADF de les Salines, que actua als municipis d'Agullana, Darnius, Maçanet de Cabrenys, Biure i la Vajol. Rigau es mostra crític amb l'associació d'ADF de l'Alt Empordà: “En temps de vaques grasses es van crear estructures sobredimensionades, amb cotxes que valen milions i que serveixen dos mesos a l'estiu. Són estructures que dupliquen els forestals i els bombers i que s'inventen feines. Nosaltres no som professionals de les subvencions; som voluntaris i no cobrem ni pel gasoil. Si hi ha diners o se'n recullen, molt bé, i si no, com que som voluntaris no ens queixarem, perquè ningú ens obliga a ser allà. És un escàndol que hi hagi gent en nòmina en una ADF. Els voluntaris no són això”, diu Rigau referint-se a les dificultats financeres que denunciava dissabte passat en aquest mateix diari Josep Maria Cervera, president de l'ADF de l'Alt Empordà. Rigau també diu que no es pot criticar l'absència de voluntaris per anar a desbrossar, perquè, segons ell, “els boscos són privats, i això ho han de fer els propietaris”.
Sis pàgines amb forta autocrítica
L'informe elaborat pel Grup de Reforç d'Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat que ha destapat deficiències en l'extinció del gran foc del juliol ha estat penjat pels mateixos bombers al web oficial de la Generalitat. Es tracta de sis fulls que detallen des d'un punt de vista molt tècnic el procés que es va dur a terme per apagar les flames. Tot i constatar que les dimensions del foc van crear un “escenari de gran emergència” i que la velocitat de propagació va ser en alguns moments “una carrera explosiva de fins a 7,7 quilòmetres per hora”, s'apunta que la gran diversitat de mitjans va complicar encara més la coordinació de la feina. Sobre el terreny hi havia ADF, enginyers assessors, bombers catalans, francesos i andorrans, militars espanyols, personal de protecció civil, mossos i policies locals, al marge dels nombrosos voluntaris. En l'apartat d'“aspectes a destacar” se subratlla que “els navegadors urbans no són una eina prou fiable en aquest entorn” i que “fóra bo integrar eines amb cartografia pròpiament forestal”. També s'indica que algunes unitats van quedar “ancorades en un sol lloc tot i haver acabat la tasca encomanada” i que hi va haver “retard en l'arribada de personal per fer el relleu”.
