Amb les mans buides
A part de descartar el projecte de l'autovia A-2 al complet, la planificació estatal fins al 2024 no inclou les variants de Ripoll, Ribes, Sant Joan de les Abadesses i Olot, ni el túnel de Toses
L'oposició critica Foment, i el PP defensa que es manté el projecte de desdoblar, però que es canviaran els criteris de manera que les obres es facin més de pressa
La nova planificació estatal en infraestructures ha deixat l'N-II com a principal damnificada a les comarques gironines. Els mapes presentats per la ministra de Foment durant la presentació del pla d'infraestructures de transport i habitatge 2012-2024 (Pitvi) no inclouen la construcció de l'autovia A-2 en el tram nord, i confirmen la cancel·lació del Maçanet-Tordera. Però tampoc no inclouen altres obres previstes fins ara, com el túnel de Toses i les variants de l'eix pirinenc previstes a Ribes de Freser, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Olot. Entre Ripoll i Olot, només s'especifica que s'hi faran treballs de condicionament. De fet, només hi haurà dos trams que es mantenen com a futures autovies: l'N-II de Caldes a l'enllaç amb la C-35, al límit entre Vidreres i Maçanet, i l'N-260 de Besalú a Figueres. Pel que fa a altres actuacions en la xarxa viària, hi ha quatre variants a l'N-II entre Girona i la Jonquera, de les quals la ministra ja va avançar que dues serien a Pont de Molins i Bàscara. Aquesta és l'única documentació a què el Ministeri de Foment ha permès l'accés, en espera que es publiquin els annexos, en què s'han de detallar amb molta més profunditat els projectes. La presentació del pressupost demà també indicarà amb més detall el futur de les infraestructures gironines de l'Estat.
En tot cas, les reaccions ahir a aquesta nova planificació van ser d'indignació. Per exemple, el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, va qualificar la supressió del projecte de l'N-II d'“incomprensible i inacceptable”, i va afirmar que “és una discriminació intolerable”, tenint en compte el trànsit que passa per l'N-II i el que circula per altres carreteres de l'Estat que sí que s'han desdoblat. En aquest sentit, va reclamar al PP que busqui solucions urgents, per exemple convertir l'autopista en una via gratuïta per als camions: “L'N-II està molt saturada, i així trauríem trànsit i evitaríem accidents.”
L'oposició coincideix
Tots els partits gironins de l'oposició al Congrés van coincidir ahir a carregar contra el PP i el govern espanyol. El diputat de CiU Jordi Xuclà va afirmar que el Pitvi “és el manual del càstig a Catalunya i a les comarques gironines, perquè el pla manté els aires imperials en tota la geografia espanyola, amb autovies i trens d'alta velocitat, tret d'una gran zona fosca a Catalunya i Girona”. També considera que l'anunci de col·laboració amb el sector privat català per fer el tram nord de l'N-II “és una cortina de fum”.
Per part del PSC, el diputat Àlex Sáez ho resumeix així: “Ja no es tracta només de falta d'inversió, és que l'A-2 passa de ser una via prioritària, incompleta, a deixar de ser prioritària, i que deixa clar la posició del PP respecte a Catalunya i les comarques gironines.” Per Sáez, “semblava que amb l'N-II no es podia anar a pitjor, però ara desfan un camí molt lent que havia costat molts anys”.
Per part d'ERC, la diputada Teresa Jordà es mostra “indignada” pel que considera la utilització electoralista que el PP va fer de les infraestructures: “Aquí hi ha promeses incomplertes en una obra que és un dèficit històric, i mentrestant veiem com en altres zones es fan infraestructures que no són ni una quarta part de productives.” D'altra banda, ERC presentarà un recurs de reposició al Ministeri de Foment perquè compleixi amb el compromís de desdoblar l'N-II.
Finalment, destaca la reacció del Parlament, on durant el debat de política general d'ahir es va aprovar una proposta de resolució presentada per Solidaritat Catalana per la Independència perquè es traspassi l'N-II a la Generalitat, “i poder-hi fer alguna cosa amb vista a la situació de deixadesa en què es troba des del 2007”. A banda de SI, hi van votar a favor CiU, ERC, ICV i Joan Laporta; el PP i Cs, en contra, i el PSC es va abstenir.
Canvi de model
Finalment, la diputada del PP Concepció Veray va defensar les decisions de Foment: “La ministra ja va dir que no renunciem a un projecte global per a l'N-II, però en la situació actual no es poden fer les obres faraòniques previstes.” Per això creu que cal prioritzar, i replantejar tot el projecte en el tram nord, de manera que es pugui fer en el mínim temps possible, encara que sigui de menys envergadura. En aquesta línia hi ha fer variants, desdoblades però sense les característiques d'autovia, uns criteris que es podrien estendre a tot el tram nord. En una primera fase, la prioritat seran els punts negres de sinistralitat: “Tal com ens hem trobat els projectes, el problema és tan gros que hem d'actuar de seguida, si cal fent obres més petites.” Quant al pas subterrani del tren convencional a Girona, Veray vol esperar que surti el pressupost.
Reaccions d'indignació dels alcaldes
La reacció dels alcaldes de l'Alt Empordà és unànime. S'ho veien venir, però tots coincideixen que és decebedor i indignant. L'alcalde de Figueres, Santi Vila, va dir ahir que troba “decebedor i dramàtic novament” l'anunci de Foment d'abandonar el desdoblament. Tot i això, creu que està d'acord a parlar amb el ministeri “sobre plànol” la proposta de fer dues variants a l'Alt Empordà i instal·lar una mitjana per evitar avançaments en alguns punts. Pel que fa a la proposta de pas subterrani del tren a Figueres, creu que no és qüestió pressupostària, sinó d'opció política. També el president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Xavi Sanllehí, es mostrava molest per la decisió de Foment, tot i que recordava que en l'última reunió que van tenir diversos alcaldes de la demarcació de Girona a Madrid, ja va detectar que el missatge del Ministeri de Foment era ambigu i en va sortir amb sensació que la cosa feia mala pinta. “Com ha estat finalment”, deia. Els alcaldes de Bàscara –en declaracions a Ràdio Girona– i de Pont de Molins es van mostrar sorpresos de la proposta de variants als seus municipis, ja que diuen que fins ara no sabien res d'aquesta possibilitat.
