El foc deixa l'Empordà sense cacera
Els caçadors de l'Empordà que han quedat sense territori de caça pels incendis van convidats als vedats veïns
Avui comença la temporada de caça menor
L'activitat cinegètica queda prohibida als territoris que han estat afectats per incendis i aquesta situació afecta de ple una quinzena de municipis de l'Alt Empordà per a la temporada 2012 de caça major –bàsicament el senglar–, que es va iniciar el 2 de setembre passat. Les associacions privades de caça (APC) de Capmany, Boadella i les Escaules, Biure i Pont de Molins tenen la caça prohibida en el 100% dels seus territoris. A la resta dels municipis afectats, la proporció del territori cremat on no es pot caçar varia: a la Jonquera, un 62,10%; a Llers, un 53,70%; a Agullana, un 45,40%; a Terrades, un 41,40%; a Vilanant, un 40,20%; a Cantallops, un 27,70%; a Darnius, un 27,20%; a Avinyonet de Puigventós, un 14,20%; a Sant Climent, un 0,60%; a Cistella es pot caçar en tota l'APC, i a Vilajuïga un 5,60% de l'APC ha quedat cremada.
Solidaritat entre colles
Per permetre als caçadors de les àrees cremades continuar practicant la seva passió, la Federació Catalana de Caça ha coordinat una operació, sol·licitant a les APC de les comarques gironines que no han patit l'incendi que acullin els afectats. “La resposta ha estat molt positiva”, resumeix Narcís Sànchez, vicepresident de la federació i de la territorial gironina. Amb les respostes obtingudes es va organitzar un sorteig i s'ha pogut garantir que les colles de les quatre APC que tenen el 100% del territori cremat podran caçar com a mínim un cop per setmana, convidats gratuïtament per les APC de la resta de les comarques de Girona. Quant als altres territoris, com la Jonquera, on només es pot caçar a la part de les carenes que no han cremat, també s'han establert acords per compensar-ho amb dies de caça als termes veïns: “Ens han convidat a diversos pobles, Cantallops, Rabós i altres; caçarem menys dies que els altres anys, però agraïm la solidaritat que s'ha mostrat tant des de la federació com des de totes les APC de les comarques gironines”, explica Jaume Sabiol, president de la societat de caça de la Jonquera, que integra uns 87 caçadors.
A part de la cacera del senglar –la que té més adeptes a la demarcació–, també queda prohibida la caça menor, i en aquest cas amb més rigor, perquè quan un territori queda cremat en més d'un 25%, la caça menor ja queda prohibida en el seu conjunt perquè la fauna queda totalment desprotegida. Aquests caçadors, menys nombrosos, també podran anar a altres territoris, convidats gratuïtament o a preus simbòlics. És el cas de la petita APC de Pont de Molins, amb una vintena de caçadors que es dediquen sobretot a la caça menor i que han rebut propostes per anar a Llançà o al Port de la Selva.
Excepcions pels danys
El període de prohibició de caça en territoris cremats en principi és de dos anys. Excepcionalment, però, si es constaten danys produïts pels senglars en els cultius es podran organitzar batudes puntuals, fins i tot a les zones cremades.
Perquè això sigui possible, prèviament des del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural s'enviaran agents a aquests llocs per avaluar els danys i certificar que és necessari organitzar una batuda. Els danys no han der ser necessàriament en el tall cremat; poden ser en zones limítrofes.
De la mateixa manera, i tenint en compte la problemàtica del senglar en aquesta demarcació, el Departament de Medi Natural farà una primera valoració de les zones cremades l'any que ve per decidir si es pot reobrir la cacera abans dels dos anys. No es descarta que el nombre de senglars es dispari i que es creïn bosses on el senglar es desenvolupi excessivament.
Des de la Federació Catalana de Caça expliquen que el senglar s'acostumarà al fet que no el cacin a les zones cremades i ho aprofitarà per anar-s'hi a refugiar. L'animal anirà a menjar a fora de les zones cremades, però anirà a dormir allà, i això vol dir que potser es desplaçarà més d'un costat a un altre i podria generar més problemes a les carreteres.
Menys caçadors, per l'edat i per motius econòmics
Esteve CarreraA les comarques gironines la temporada de caça s'ha iniciat amb uns 10.000 caçadors federats. Segons Narcís Sànchez, vicepresident de la Federació Catalana de Caça (FCC) i vicepresident de la representació territorial de Girona, aquesta quantitat representa prop del 90% dels caçadors de la demarcació, ja que no tots els caçadors tenen obligació de federar-se. El nombre de caçadors disminueix regularment i enguany una mica més, però el representant de la federació no ho relaciona amb la impossibilitat de practicar l'activitat als municipis de l'Alt Empordà.
El cost del desplaçament
El nombre de caçadors disminueix prop d'un 2,5% cada any per motius d'edat, perquè el col·lectiu envelleix. En aquest sentit, a l'associació de caça de Pont de Molins, una agrupació petita d'una vintena de membres, el secretari, Joan Quinta, explica que aquest any hi ha hagut tres baixes de persones que no renoven, tot i que sent jubilades no havien de pagar cap quota. “Aquest any, però, hem notat un 2% més de baixes per motius econòmics”, explica Narcís Sànchez. Segons el vicepresident, el factor econòmic incideix molt concretament en les comarques de Girona perquè s'hi desplaça molta gent que ve a caçar des de Barcelona i la despesa més grossa per a un practicant no és el preu del vedat, sinó les despeses del desplaçament. “Per a una persona que no és resident a la demarcació el vedat representa entre 150 i 300 euros per a tot l'any, però venir de Barcelona a Girona representa uns 60 o 70 euros de viatge i això aquest any s'ha notat”, diu Narcís Sànchez. Per a un caçador local que practiqui aquesta activitat en el territori del seu poble el cost de participació pot representar un preu mitjà d'uns 50 o 60 euros per any.
Repoblar la caça menor
La temporada de caça menor (conill, llebre i ploma) s'inicia avui diumenge 14 d'octubre. A diferència de la caça major, en què a les comarques gironines hi ha sovint excés de senglars, la població de caça menor és molt reduïda i des de la federació es vol aprofitar la veda obligatòria de dos anys provocada per l'incendi per afavorir la repoblació d'algunes espècies. Els responsables de la federació expliquen que a la caça menor el territori cremat li pot anar bé perquè el foc ha fet una desinfecció dels sòls que els netejarà de plagues com ara la mixomatosi. El segon aspecte és que, a mesura que es recuperi el bosc, sortirà molta herba petita que anirà bé a la fauna que es refugiarà en aquests territoris. La Generalitat ha avançat que donaria tots els excedents de cria de perdiu a les societats de les zones afectades perquè puguin repoblar i des de la federació també s'han establert convenis amb criadors de conill salvatge per facilitar la recuperació d'aquesta espècie.
