La reserva marina de les illes Formigues serà l'única de l'Estat sense cap protecció integral
Tindrà uns usos restringits als Ullastres i al mateix arxipèlag
-
Moments previs a la reunió informativa de l'estat amb els sectors i administracions afctades per la futura reserva marina de les illes Formigues. A.V. -
Curcio- amb camisa ratllada i corbata-, al final de l'acte, parla amb una representant de Castell-Platja d'Aro, mentre la resta de representants presents discuteixen la proposta de l'Estat. A.V. -
Un total de 21 ports catalans obtenen la bandera blava. Els ports catalans certifiquen un any més el bon nivell de qualitat ambiental i de serveis de les seves instal·lacions. El secretari per a la Mobilitat del DPTOP, Manel Nadal, va lliurar ahir les banderes blaves. Vint-i-un ports han estat guardonats enguany amb la bandera blava per la qualitat ambiental. Entre els ports gironins hi ha el de Llançà, Port de la Selva, Roses, Marina Empuriabrava, l'Escala, l'Estartit, Marina de Palamós i Blanes. Amb la nova distinció al port de Cambrils, Catalunya és la comunitat autònoma amb més guardons de qualitat portuària de tot l'Estat. La bandera blava l'atorga anualment l'organisme europeu ADEAC-FEEE (Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor-Fundació Europea d'Educació Ambiental), que distingeix el treball dut a terme pels ports en la protecció del medi ambient i l'entorn natural i en la prestació de serveis d'alt nivell. Entre els altres ports guardonats hi ha: Mataró, Marina Port Vell de Barcelona, el port Olímpic de Barcelona, Port Ginesta, Garraf, Port d'Aiguadolç, Torredembarra, Salou, Cambrils, Segur de Calafell, Hospitalet de l'Infant, l'Ametlla de Mar i l'Ampolla.Ò.P. -
VÍDEO: El secretari per a la Mobilitat del DPTOP, Manel Nadal, acompanyat del director general de Ports, Aeroports i Costes, Oriol Balaguer, han lliurat a l'Estartit la bandera blava a 21 ports catalans. Autor: Òscar Pinilla, Grup El Punt.
El director general de Recursos Pesquers del Ministeri de Medi Ambient, Fernando Curcio, va reconèixer ahir a aquest diari, després de fer la presentació a tots els sectors i administracions implicades, que no era possible crear zones de reserva integral davant la realitat socioeconòmica de la Costa Brava. «Davant la gran presència de turisme i la pressió humana, no fem cap restricció integral, només restringida», va afirmar Curcio. Un cop decidida ja la delimitació de la reserva, l'Estat ja està treballant amb els diversos sectors –pesca professional, pesca esportiva, navegació i activitats subaquàtiques–, que es potenciaran el setembre per acordar el pla d'usos. Tot i que aquest serà efectiu a principis de l'any que ve, Curcio ja va exposar que a la reserva la pesca esportiva només s'hi podrà practicar quatre vegades a la setmana amb les arts tradicionals.
Els representants dels sectors i administracions presents a l'acte, celebrat a la Casa del Mar de Palamós, van valorar de manera «positiva» la proposta de reserva feta per l'Estat. «No ens ho esperàvem», va dir el portaveu del Fòrum Social del Litoral Gironí, Joan Roches, que espera ara el pla d'usos.
Espais naturals amenaçats
AGÈNCIESL'entitat ecologista Greenpeace va denunciar ahir que la costa catalana pateix «greus conseqüències» per culpa d'una excessiva pressió urbanística viscuda en els darrers anys. Destaca l'amenaça de vuit espais naturals: el cap de Creus, els aiguamolls de l'Empordà, les illes Medes, les costes del Maresme, el delta del Llobregat, les costes del Garraf, el litoral Tarragoní i el delta de l'Ebre. Pel que fa als espais que considera amenaçats l'entitat ecologista, el cap de Creus s'està veient afectat per les noves urbanitzacions per a persones «amb alt poder adquisitiu» que es creen a Cadaqués. En aquest sentit, també ha denunciat que aquesta zona es veurà amenaçada pel projecte d'ampliació del polígon industrial de Roses, que preveu arribar als 187.000 metres quadrats. Els aiguamolls de l'Alt Empordà, Greenpeace afirma que estan amenaçats pels «habitatges il·legals» i un creixement urbanístic «desmesurat». La zona de les illes Medes està afectada per l'interès pesquer de la llagosta i els ecologistes també lamenten la possibilitat d'una hipotètica marina a Pals. Segons Greenpeace, el litoral català és el més urbanitzat, amb un 46,5%, de tot l'Estat.