La passarel·la sobre el Ter a Bescanó no passa l'examen
La comissió d'Urbanisme assenyala a l'Ajuntament de Bescanó que el seu POUM actual no permet tirar endavant el projecte i que l'ha de modificar
El POUMde Bescanó no permet cap instal·lació fixa
La passarel·la que ha d'unir Sant Gregori i Bescanó haurà d'esperar. La comissió territorial d'Urbanisme de Girona va tombar ahir el pla especial urbanístic per a la seva construcció a causa d'un inconvenient administratiu: el POUM de Bescanó no permet cap instal·lació fixa al punt on es vol instal·lar, a tocar del riu Ter. Per això, segons va explicar el director general d'Urbanisme, Agustí Serra, s'ha retornat el projecte a l'Ajuntament de Bescanó i “se'ls recomana que en la clau corresponent del sòl no urbanitzable es modifiqui el planejament per permetre instal·lacions fixes d'interès públic”. Malgrat l'informe desfavorable, Serra va reconèixer que la passarel·la, de 130 metres lineals, “és realment convenient i necessària”. “Legalment no podem autoritzar de moment el pla fins que no es corregeixi aquest aspecte normatiu del POUM de Bescanó”, hi va afegir Serra. Ara el pla, doncs, ha estat retornat a l'Ajuntament d'aquest municipi perquè faci els retocs pertinents –a Sant Gregori no hi ha cap problema–. Un cop solucionat aquest aspecte, el pla tornarà a passar per la comissió d'Urbanisme. Tot això fa preveure que s'endarrereixi molt més la construcció d'aquest pont llargament reivindicat pels veïns i pels usuaris de les vies verdes. El projecte presentat pels dos consistoris preveu que la passarel·la es construeixi a la zona de la granja d'en Batllori, de Bescanó, i a uns 25 metres més avall del riu del lloc on hi ha actualment el gual provisional de l'empresa Àrids Sant Gregori.
La suspensió d'aquest pla especial va ser un dels punts que es van tractar en la reunió de la comissió d'Urbanisme, que també va aprovar, entre altres, el pla especial de Santa Cristina d'Aro que permet ampliar l'hotel Mas Tapiolas i fer-hi un pitch-and-putt al costat. Tot i que Urbanisme hi ha donat el vistiplau –el camp tindrà 6 ha de superfície i 18 forats–, Serra va advertir que es continuarà amb l'expedient de disciplina urbanística iniciat per l'Ajuntament de Santa Cristina perquè les obres es van iniciar sense l'aval previ, i que no s'evitarà la multa.
La comissió també ha aprovat atorgar la llicència provisional d'ús per instal·lar la polèmica pista de buguis de Castelló d'Empúries, després d'haver-se solucionat la possible afectació per inundabilitat.
LES FRASES
Entra en vigor el pla especial del nucli antic de Banyoles
La comissió d'Urbanisme també ha donat el vistiplau al text refós del pla especial del nucli antic de Banyoles, de manera que aquest ja queda a punt per entrar en vigor. El pla concreta quina àrea comprèn el nucli antic mitjançant un plànol d'ordenació i d'aixecament de totes les illes incloses en aquest límit. Inclou el traçat de la muralla, els àmbits de protecció dels béns culturals d'interès nacional i el sistema de recs principals i secundaris. També indica la profunditat edificable de les edificacions i els arcs medievals identificats. El pla inclou una superfície de 176.574 metres quadrats i detalla les intervencions possibles en cada parcel·la del nucli antic.
El planejament substitueix el del 2009, que va ser declarat nul per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). També suprimeix una actuació que consistia a eixamplar un carrer perquè no es considera necessari i introdueix modificacions en la regulació d'algunes parts dels edificis del nucli antic, com ara cobertes, volums disconformes o cossos sortints. Així, també amplia els usos permesos en els equipaments, que ara permetran l'ús residencial col·lectiu. També es recullen els límits dels diversos plans especials urbanístics d'ordenació que s'han anat aprovant els darrers anys i que afecten el nucli antic, com ara els del Museu Arqueològic Comarcal, el del Molí de la plaça cal Moliner o el de l'equipament destinat a centre d'interpretació de la conca lacustre.
El Golfet: o l'Ajuntament rectifica o als tribunals
El director general d'Urbanisme va recordar ahir que pertoca ara a l'Ajuntament de Palafrugell revisar la llicència d'obres i resoldre els excessos d'edificació en la construcció que s'està fent sobre el Golfet, entre altres aspectes detectats per Urbanisme. Si el consistori, però, ho rebutja, el cas anirà als tribunals. “Si creu que a partir dels seus arguments la llicència municipal està ben donada i és correcta, passat el termini de tres mesos que hem donat presentarem un contenciós”, va dir Agustí Serra, que hi va afegir que no seran només ells els qui podrien presentar el contenciós, sinó segurament tots els grups que s'hi han pronunciat en contra. Serra va destacar que es tracta d'un cas “molt seriós i delicat” i que cal veure'l amb el “màxim rigor” perquè, si bé legalment es pot urbanitzar en aquella zona, Urbanisme entén que al xalet s'hi ha aixecat una planta més de les permeses –cosa que el consistori rebutja–. “Estem parlant d'un sòl urbà i d'una llicència municipal que, basant-nos en el nostre informe, instem l'Ajuntament a revisar i, en conseqüència, a adequar l'altura del xalet”, va dir Serra. “El primer acte que hauria de fer és revisar la llicència vigent i atorgar una nova llicència adequada als paràmetres”, va insistir el director general d'Urbanisme, que reconeix que el sòl on es construeix és un sòl urbà.
Dipòsit d'aigua a Olot per garantir la demanda
La comissió d'Urbanisme de Girona també va aprovar ahir una modificació del pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) d'Olot, amb l'objectiu de garantir l'abastiment d'aigua a la capital de la Garrotxa. Mitjançant la modificació del POUM, uns terrenys elevats que estan situats al límit est del municipi, concretament, al sector de Batet-la Vila, es qualifiquen com a sistemes d'infraestructures de serveis tècnics. En aquest sector s'hi construirà un nou dipòsit d'acumulació d'aigua, amb una capacitat de 5.000 m³, i les corresponents canonades d'impulsió i distribució fins a la xarxa existent.
Una multinacional holandesa, a Massanes
La comissió d'Urbanisme també va aprovar una modificació de les normes subsidiàries de Massanes que permetrà que una multinacional holandesa s'instal·li al polígon. Es tracta de l'empresa Huijbregts SL, del sector agroalimentari, que vol instal·lar una planta de 23.000 m². Urbanisme ha aprovat modificar l'altura reguladora per adaptar-se a les “noves necessitats de modernització de les indústries”. Això vol dir que es puguin edificar al polígon naus de fins a 15 metres d'altura –fins ara, eren 12 metres– i, puntualment, de 25 metres d'altura.
