Vic preveu en el POUM una ciutat de cara als rius

Amb una projecció demogràfica de 51.200 habitants l'any 2030, l'Ajuntament de Vic planteja un avanç del nou pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) molt més realista i adaptat a les necessitats actuals. Enrere queda l'expansió urbanística que preveia el pla aprovat el 2010 (anul·lat pel Tribunal Suprem el setembre passat): 94,6 hectàrees de sòl urbà i 164,9 ha de sòl urbanitzable. El que es planteja per als propers 15 anys proposa deixar en 62,2 ha l'àmbit de sòl urbà que es planifiqui i en 50,2 ha el sòl urbanitzable. Per què? Per potenciar “la condició de ciutat verda”.

El nou POUM vol crear parcs urbans i parcs territorials. Aquests últims són els que conformen l'anella verda i estarien constituïts pels turons del nord de la ciutat, els parcs fluvials del Mèder i del Gurri i els espais humits del sud de la ciutat, des del camí de Malla fins al Gurri. El planejament identifica els espais de la ciutat que queden eventualment inundats (al sud de Vic, al costat de l'N-152, i l'espai del meandre del Pas) i aposta per mantenir aquests sòls com a no aptes per a la urbanització. Els rius Mèder i Gurri es potencien com a eixos vertebradors del municipi i es posa sobre la taula la possibilitat d'incrementar la dimensió de les vores del Mèder, entre el pont de Queralt i el Gurri, de manera que es creï un parc urbà que serveixi “a la ciutat antiga i als barris de l'est”, segons el pla.

Núria Oliver i Marta Rofín, arquitectes de l'equip redactor del POUM, ho resumeixen en poques paraules: “Proposem molta menys ocupació del sòl, perquè no cal tant habitatge nou, i posem més èmfasi en la regeneració i millora de la ciutat ja construïda.” En termes d'inundabilitat –el detonant de l'anul·lació de l'anterior POUM–, sis anys enrere es preveien uns costos d'infraestructures hidràuliques molt elevats. “Ara es planteja no ocupar el que és inundable i fer una ciutat més respectuosa amb els espais naturals”, comenten les arquitectes.

Mobilitat i polígons

La ciutat dels propers anys es planteja més policèntrica, de manera que “els barris també tinguin les seves centralitats”. Això vol dir equilibrar el repartiment d'equipaments de Vic. Per exemple, a la zona oest s'hi planteja un equipament docent i un centre d'atenció primària i també es preveu un campus de la salut a prop de L'Atlàntida. Es posa especial atenció a reconèixer la singularitat de la Guixa (població del municipi), on es preveu una connexió amb carril bici, i en una nova centralitat de l'eix Onze de Setembre.

El pla incorpora criteris de mobilitat sostenible i de ciutat saludable, aspecte en el qual Vic podria tenir un POUM pioner, ja que vol incorporar diversos indicadors avaluables en cinc anys per comprovar els efectes d'una ciutat que promogui hàbits de vida sana. Tal com ja es preveia el 2010, un dels grans projectes és crear un vial transversal al nord de la ciutat que permeti la connexió dels accessos nord (carretera de Manlleu i de Sant Hipòlit) amb la cara nord del Consorci Hospitalari de Vic. Dotar l'Hospital Universitari de Vic d'un nou accés serviria per descongestionar la cruïlla entre la carretera de Manlleu i la ronda Camprodon. En contrapartida, el POUM dels propers anys suggereix una desena d'aparcaments paisatgístics dissuasius a les entrades de la ciutat, fruit de la petició ciutadana.

Pel que fa a l'activitat econòmica, l'avanç del pla diu que Vic i els municipis de l'entorn han de disposar de forma conjunta de sòl per a activitat econòmica de gran format, desprogramant el que s'havia previst al sud de Vic. El planejament actual preveu sòl urbanitzable “amb prou extensió, a cavall entre Vic i Folgueroles, i que estén cap al nord-est fins a tocar la C-25, el teixit productiu”. A Vic, un 42% del sòl ara ocupat correspon a activitat econòmica de petit i mitjà format.

L'exposició de l'avanç del POUM es pot consultar a la Casa Masferrer fins al 10 de gener i al web poum.vic.cat. Aquest dimecres (19.30 h) hi haurà una audiència pública a El Sucre oberta a tothom.