Municipal
Badalona busca un referent en el 22@
La ciutat vol impulsar la consolidació del sòl industrial de primera línia de mar
L'equip de govern preveu enllestir el projecte estratègic aquest mandat
Badalona s'emmiralla en el districte 22@ de Barcelona per repensar els seus polígons industrials i garantir que la reserva de sòl destinada a l'activitat econòmica es mantingui i s'optimitzin els seus usos. El regidor de Badalona Pròspera i Sostenible, Àlex Mañas, assegura que el 2017 ha de ser l'any en què el govern municipal consensuï amb els agents econòmics i amb la resta de forces polítiques què cal fer per millorar els polígons industrials. “Aquest ha de ser un objectiu no només del govern: cal compartir-lo amb tota la ciutat”, manté Mañas.
L'objectiu municipal és treballar en un projecte destinat a la modernització de les 67 hectàrees de sòl industrial que té Badalona a primera línia de mar, repartides en els dos extrems de la ciutat. Es tracta del polígon Sud, a la frontera amb Sant Adrià de Besòs, i el de Can Ribó, a tocar amb Montgat. L'equip de govern treballa amb l'objectiu de fer els canvis de planejament necessaris que permetin blindar el sòl industrial durant aquest mandat. “Seria una gran errada reconvertir els polígons en zones residencials”, remarca el regidor de Badalona Pròspera i Sostenible.
L'arribada d'una primera inversió procedent de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) destinada al polígon Sud permetrà posar al dia aspectes com ara la pavimentació, l'enllumenat i la xarxa de fibra òptica. El pressupost és de 2,4 milions d'euros de fons procedents, en un 70%, de l'AMB i, la resta, d'aportació municipal. El regidor de Badalona Pròspera i Sostenible manté que Badalona és la “gran reserva de sòl industrial de l'Àrea Metropolitana de Barcelona”, i reconeix que calen més inversions per posar al dia els polígons industrials. Assegura que la inversió serà “necessària” per convertir el polígon Sud i la resta de sòl industrial en “un motor econòmic de la Badalona del segle XXI”.
Integrats a la trama
L'objectiu, però, és anar molt més enllà i fer-ho no només amb fons públics. Per aquest motiu, l'aposta pel model de ciutat compacta, a imatge del districte 22@ de Barcelona, que integra els usos industrials a la trama urbana, no només amb indústries sinó també amb serveis complementaris per a les empreses, com poden ser els despatxos d'enginyeries. El model de transformació del sòl industrial al Poblenou de Barcelona i la integració a la trama urbana que ha permès la creació de milers de llocs de treball en aquesta zona, és el model a seguir, segons el govern municipal. Al 22@ l'aposta s'ha focalitzat en la concentració estratègica d'activitats intensives en coneixement en un model urbanístic de ciutat compacta. En aquest districte, les empreses, les universitats, els centres d'investigació, de formació i de transferència tecnològica, conviuen amb habitatges, equipaments i zones verdes.
Més especialització
Badalona es planteja especialitzar la reforma, mantenir la indústria i atreure empreses de serveis perquè s'instal·lin als polígons, tal com explica el cap del departament de Promoció Econòmica de Reactivació Badalona, Francesc Torné.
El primer pas necessari per tirar endavant aquest model serà encetar una reforma urbanística perquè en aquestes zones es puguin construir edificis per a oficines i serveis tècnics complementaris a les activitats industrials ja existents a les noves que s'hi vulguin instal·lar. Això, segons el responsable municipal, haurà d'anar acompanyat d'un estudi de mobilitat de cada zona previ a l'ampliació d'usos previstos. La idea és introduir indústries culturals i creatives al polígon de Can Ribó, mentre que per al polígon Sud es busquen negocis relacionats amb les tecnologies de la informació, el disseny i la creativitat.
El pla de desenvolupament dels dos polígons es va presentar a final d'any a les empreses del sector de les indústries culturals i creatives, que haurien de ser juntament amb les dels sectors químic i farmacèutic i metall i mecànic, els tres eixos principals de desenvolupament dels dos polígons a primera línia de mar. Tot i això, Àlex Mañas remarca que en aquest procés de transformació del sòl industrial cap a la l'economia del coneixement “no cal expulsar cap de les activitats econòmiques de les que tenim ara”.
Canvi de model
En l'actualitat, l'ocupació en el sector industrial a Badalona està al voltant del 15 per cent, quan fa trenta anys aquesta xifra s'enfilava fins al 30 per cent. En els polígons, l'ocupació industrial s'enfila fins al 50 per cent, una xifra lògica, si tenim en compte que són els espais que concentren bona part de les indústries de la ciutat. L'objectiu és mantenir aquests llocs de treball i que les empreses que s'instal·lin als polígons en generin de nous.
Per això, calen polígons en condicions per evitar que les empreses se'n vagin i per atreure serveis complementaris que permetin deixar enrere el format industrial del segle XX, per captar noves inversions que generin ocupació. El regidor de Badalona Pròspera i Sostenible assegura que els canvis que es plantegen es faran amb un horitzó “de vint anys”.
Transformació urbanística integrada a l'entorn
Un estudi elaborat per Reactivació Badalona el desembre del 2014 situava el polígon Sud al capdavant del rànquing d'espais industrials de Badalona, amb un 42% del total d'empreses de la ciutat i un 55% de la facturació. Tot i la percepció que la zona està farcida de basars majoristes xinesos, aquest tipus de negocis només ocupen el 20 per cent de tota la superfície industrial, mentre que a la zona es concentren la meitat de les empreses exportadores de la ciutat, que també són les que fan un ús intensiu de les tecnologies.
Una de les claus del projecte de futur per al polígon Sud és lligar la transformació urbanística de la zona amb els barris de l'entorn perquè també se'n puguin beneficiar, segons explica el cap del departament de Promoció Econòmica de Reactivació Badalona, Francesc Torné. L'estudi del 2014 ja destacava la importància de cuidar la trama urbana i l'estat de conservació dels elements més bàsics del polígon per garantir que el sòl industrial continuï sent atractiu i competitiu per a les noves empreses que s'hi vulguin instal·lar i per evitar que marxin les que hi són. Ara es vol lligar l'especialització del polígon amb canvis en el sistema educatiu que permetin explorar vies d'implantació de la formació professional dual i altres programes de suport als alumnes residents a l'entorn. Així, es vol combatre l'alt índex d'atur juvenil, l'abandonament dels estudis i l'absentisme escolar a l'ensenyament secundari.