Municipal
Reptes pendents
La xarxa de clavegueres a Empuriabrava només es va completar totalment l'any 2013
Cinquanta anys després de la construcció queda pendent resoldre qui s'ha de fer càrrec de la gestió i el manteniment dels canals
Empuriabrava no va tenir xarxa de clavegueres a tota la marina fins l'any 2013. Va ser el final de llargues obres per prescindir de les antigues fosses sèptiques enterrades al jardí amb les quals havien hagut de conviure els veïns durant anys. És l'exemple més clar de la part fosca del llegat d'un projecte que es va originar en època franquista, en un context en què les normatives i les exigències de servei que avui són imprescindibles, llavors ni es plantejaven. Empuriabrava ha anat arrossegant des de llavors les conseqüències d'un model urbanístic i turístic que avui no seria concebible (d'entrada no seria possible perquè està al bell mig d'un parc natural). Les mancances de l'època franquista les han hagut d'anar resolent els ajuntaments democràtics que s'han anat succeint, però 50 anys després la feina no està acabada. Concebuda durant anys com una concessió privada en què l'Ajuntament no tenia protagonisme ni competència, la marina ha envellit, el manteniment ha estat escàs i ara toca revertir la situació i respondre a les legítimes demandes dels veïns que reclamen serveis de qualitat. Entre els reptes pendents encara hi ha, per exemple, coses òbvies, com ara voreres per fer en alguns carrers. La renovació del passeig s'ha començat a afrontar en els últims mandats i l'actual govern confia que es podrà donar per acabada el 2018.
El problema més important que encara continua pendent, però, és la gestió dels canals. Uns canals que són la característica i l'orgull d'aquesta urbanització marina que es va arribar a qualificar de “petita Venècia”. En aquest cas també el manteniment dels canals ha estat escàs. Però és que, a més, la comunitat de propietaris d'amarradors només es va crear en l'última dècada, i aquesta comunitat ha de convèncer aquests propietaris que han de pagar quotes que ningú els ha reclamat durant prop de 40 anys. Sota la supervisió de la Generalitat, Ajuntament i concessionari privat negocien ara –o pugnen– per decidir qui s'ha d'encarregar d'aquesta gestió, qui ha de cobrar quotes i qui s'ha de fer responsable dels canals. Els 50 anys són una legítima efemèride per celebrar, però també una oportunitat per girar full i afrontar el futur.