Urbanisme

patrimoni

Arenys de Munt cataloga 299 elements del patrimoni local

També volen declarar el roure de Gernika i l'eucaliptus de can Jalpí arbres monumentals de Catalunya

El pla especial s'ha aprovat per unanimitat de tots els grups

La relació del pla especial i catàleg del patrimoni local és llarga. Fins a 299 elements del municipi són els que els serveis tècnics municipals consideren significatius de protecció en diferents nivells. Es tracta d'immobles, però també d'arbres, paratges, fonts, parcs que mereixen especial atenció per a la seva prevenció en un futur. Entre aquests hi ha la majoria de les masies que ja estaven inventariades per part de l'Ajuntament, però també edificis com les cases de cos del carrer Panagall, la font de trencadís que hi ha a la part de l'Eixample i les construccions de les mines d'aigua. També es protegeixen molts dels arbres monumentals del municipi, com són l'eucaliptus de can Jalpí i l'arbre de Gernika, que es conserva dins el parc, i els plataners de la riera.

Els grups municipals van aprovar per unanimitat el treball que ha elaborat els darrers dos anys la regidoria d'Urbanisme com una de les prioritats a executar dins el pla d'actuació municipal fins al 2019.

L'alcalde, Joan Rabasseda (ERC), assegura que s'informarà tots els veïns afectats perquè tenen alguna propietat catalogada com a bé arquitectònic. L'Ajuntament comunicarà sobre el grau de protecció i com pot afectar possibles reformes que hagin de fer a l'immoble. “El pla té avantatges per l'interès públic i algunes reduccions d'impostos pels propietaris, però també els obliga a protegir aquestes propietats”, assenyala l'alcalde.

L'inventari que s'havia fet a les masies d'Arenys de Munt era una relació que no obligava a la seva protecció, destaca l'alcalde. El pla especial del patrimoni inclou edificis que ja tenien un interès arquitectònic local, com l'escola Sant Martí i les xemeneies fabrils, però hi afegeix altres elements de caràcter històric o ambiental, com ara el paratge de la zona de Lourdes, així com la cripta.

El pla especial que ara es comença a tramitar es troba en període d'exposició pública pel seu interès i per si cal presentar al·legacions. L'aprovació definitiva, però, haurà de tenir el vistiplau definitiu de la Generalitat.

LA XIFRA

299
són els elements catalogats protegits com a bé cultural d'interès nacional, local i urbanístic.

LA FRASE

Era una actuació prioritària i important per preservar el patrimoni local
Joan Rabasseda
alcalde i regidor d'urbanisme d'arenys de munt (ERC)

El roure de Gernika i un jardí exòtic que cal estudiar

Don August Borràs-Jalpí de Mercader va ser el propietari que al principi del segle XX es va dedicar a transformar l'antic casalot familiar amb un castell medieval, amb llac inclòs. Els entorns es van convertir en jardins frondosos amb vegetació exòtica que ara seran motiu d'estudi. Així ho proposa la moció del grup mixt, que també es va aprovar al ple per valorar-ne la seva protecció, més enllà de la que ja tenen els arbres monumentals del recinte. “Els jardins són municipals i així es podrà catalogar i preservar la biodiversitat que s'hi amaga”, va dir el regidor del grup mixt, Josep Manel Ximenis. La moció també demana que es declarin arbres monumentals de Catalunya l'eucaliptus del costat del llac i el roure de Gernika.

En aquests jardins el propietari del castell hi va fer plantar, en homenatge a la seva dona basca, un plançó de l'autèntic roure de Gernika. L'arbre es conserva intacte, al costat d'una era i envoltat per una tanca metàl·lica on es pot llegir “Gernikako Arbola”. El 2004 es va fer un acte d'homenatge al Gernika català amb la presència del president del Parlament català, Ernest Benach, i el president del Parlament Basc, Juan Maria Atutxa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.