turisme
Dinou pobles tenen càmpings que no s’adeqüen a la llei
Tres anys després de la modificació del pla costaner que va fer la Generalitat perquè els càmpings s’ajustessin a la llei, només tres municipis s’han començat a moure
Només tres dels dinou ajuntaments que tenen càmpings en l’àmbit del pla director urbanístic del sistema costaner (Pdusc) i han d’adequar el seu planejament a la normativa han demanat a la Generalitat que volen regularitzar la situació dels establiments en situació il·legal o irregular, ja sigui perquè estan en zona inundable i no tenen pla d’autoprotecció, o perquè es van construir en sòl agrícola o a menys de 500 metres de la línia de domini públic maritimoterrestre.
Dels dinou municipis que tenen càmpings situats en l’àmbit del Pdusc, segons un text refós publicat per la Generalitat el 2014, només Blanes, Torroella de Montgrí i Sant Pere Pescador han traslladat a Urbanisme la seva voluntat de regularitzar la situació dels càmpings, malgrat que, segons fonts d’aquest departament, encara no han presentat cap proposta concreta. El Pdusc es va aprovar amb la finalitat de regular la urbanització i l’edificació als espais costaners, així com els usos admesos en diverses categories de sòl.
Selva
A Blanes és on la possible legalització dels càmpings que es van ampliar en sòl agrícola ha generat més polèmica i debat polític, i ni tan sols hi ha acord entre els membres de l’equip de govern. Mentre que el PSC i CiU aposten per obrir la porta a la legalització amb el canvi en el planejament dels dos càmpings afectats (Bella Terra i Blanc d’Eivissa), ERC, també al govern, i l’oposició, no hi estan d’acord. A banda de Blanes, a la Selva també hi ha regularitzacions pendents a Lloret de Mar i a Tossa.
Alt Empordà
Sant Pere Pescador és un dels municipis que han començat a fer passos per adaptar-se a la normativa. L’alcalde, Agustí Badosa, explica que, dels sis càmpings que estan en l’àmbit del Pdusc, n’hi ha un, L’Àmfora, que ja va tramitar al seu moment un pla especial i que no té res pendent per ajustar-se a la normativa. Ara, el consistori de Sant Pere Pescador prepara un esborrany per adaptar el seu planejament urbanístic i regularitzar no només la resta dels càmpings, sinó, segons va explicar l’alcalde, algunes bosses d’aparcament que estan molt a prop de la platja. “Primer, hi ha d’haver la nostra adaptació del pla general i, en paral·lel, els càmpings han de fer els seus plans especials”, explica Badosa. L’Ajuntament ja té un esborrany, però l’alcalde explica que, abans de tramitar-lo, el volen consensuar amb la Generalitat.
Seguretat jurídica
“Els càmpings estan sensibilitzats i, amb tot el que volem fer, quedaran consolidats i tindran la seguretat jurídica que necessiten, perquè ara es donen llicències a través d’una disposició transitòria i només poden fer manteniment, però, si plantegen edificacions noves, no les poden fer”, assenyala Badosa. L’Ajuntament preveu que tinguin el planejament adaptat definitivament al Pdusc el 2019. I, a partir del moment en què Urbanisme aprovi definitivament els canvis en el planejament, els càmpings, segons l’alcalde, en un termini màxim de sis mesos, haurien de presentar els plans especials corresponents. A l’Alt Empordà, hi ha vuit municipis més amb càmpings situats dins l’àmbit del Pdusc, a banda de Sant Pere Pescador.
Baix Empordà
L’Ajuntament de Torroella de Montgrí, al Baix Empordà, també ha començat els tràmits per regularitzar els càmpings. A diferència de Blanes, però, no hi ha polèmica, segons explica la regidora de Medi Ambient i Planejament Urbanístic Derivat, Sandra Bartomeus. A finals de l’any passat, l’Ajuntament i nou càmpings del municipi –tots excepte El Delfín Verde i Montgó– van signar un conveni per formular i tramitar la modificació puntual del pla general com a sòl no urbanitzable per adaptar-se al Pdusc. El Montgó, a més, té la peculiaritat que està en terrenys de Torroella però també de l’Escala i, segons l’Ajuntament d’aquest municipi, el càmping està pendent de tramitar el pla especial necessari per regularitzar la seva situació. A l’Escala n’hi ha un altre d’afectat, l’Illa Mateua, que ja està tramitant el pla especial.
Compromís mutu
El conveni signat a Torroella de Montgrí entre l’Ajuntament i els càmpings Rifort, Les Medes, Estartit, Ter, El Molino, Neus, Castell Montgrí, Empordà i la Sirena pretén plasmar el compromís del consistori i dels càmpings en la formulació i tramitació de la modificació puntual del pla general amb l’objectiu d’adaptar-se al Pdusc.
LES DATES
Cal el vistiplau de l’ACA, del ministeri i d’Urbanisme
Nuri Forns
El director general d’Urbanisme, Agustí Serra, ja va deixar clar en l’última comissió de Girona, celebrada a Olot, que, tot i que “no és impossible” que es legalitzin els càmpings implantats o ampliats al seu moment de manera il·legal, la tasca no és gens senzilla. El canvi de planejament municipal per fer-ho possible és només un dels passos que cal seguir, ja que, a més, el pla especial que presentessin els càmpings hauria de tenir el vistiplau del ministeri (arran del reial decret 638/2016, del 9 de desembre, que modifica el reglament del domini públic hidràulic), del Departament d’Urbanisme de la Generalitat i de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
El decret del ministeri del mes de desembre passat estableix que, en les zones de flux preferent del riu en sòl rural, per garantir “la seguretat de les persones i dels béns”, no es permetran instal·lacions d’acampada, zones destinades a l’allotjament als càmpings ni edificis d’usos vinculats”. Un dels càmpings situats en zona de flux preferent és El Pinar, a Blanes, que és arran de mar i de riu. Aquest càmping, a més, està actualment fora de planejament, tot i que té llicència d’activitat i tots els permisos. Es va desqualificar el 2002, però, mentre es respectin la llicència i els permisos d’obres, no hi hauria problema, segons fonts municipals. El fet d’estar fora de planejament, però, fa que no pugui fer-hi obres ni millores, tan sols tasques de manteniment, segons les mateixes fonts. La Generalitat va modificar el pla del sistema costaner el 2014, de fet, arran de les peticions dels ajuntaments catalans, que veien perillar una part important de l’economia dels seus municipis si els càmpings quedaven fora de planejament.
