Municipal
Aturen la construcció de 63 xalets a Vilassar de Dalt
La comissió territorial d’Urbanisme deixa sense efecte aquesta operació urbanística, a petició de l’Ajuntament, a la zona de Matagalls
Ara s’iniciaran els tràmits per requalificar l’espai com a sòl no urbanitzable
La Generalitat ha aturat, de moment, la construcció de 63 xalets a la zona de Matagalls de Vilassar de Dalt. Ho ha fet a través de la comissió territorial d’Urbanisme, que, a petició de l’Ajuntament, ha deixat sense efecte aquesta operació urbanística. El projecte preveia actuar en un espai de més de 31.000 metres quadrats de superfície per fer-hi construccions de planta baixa, més un pis i unes golfes.
Amb aquesta anul·lació urbanística, el ple de l’Ajuntament ja va aprovar per unanimitat la suspensió de llicències en el termini d’un any en l’àmbit d’aquest sector. Aquest moviment obre ara el camí perquè des del consistori s’iniciïn els tràmits pels documents urbanístics necessaris per classificar els terrenys com a sòl no urbanitzable o rural.
Tal com va avançar aquest diari el mes d’abril, el govern de Vilassar de Dalt (ARA) ja va indicar que els motius per demanar la paralització d’aquest projecte eren de caire administratiu i urbanístic. En el primer apartat, el consistori sostenia que els promotors de l’obra “no van dipositar la fiança adequada” per poder continuar el projecte. Aquesta quantitat pujava a uns 160.000 euros, corresponents al 12% del valor de les obres d’urbanització, tal com recordava la comissió territorial d’Urbanisme quan el 31 de maig del 2012 va emetre una resolució sobre aquest pla urbanístic, després que el juny del 2011 l’aprovés definitivament. Aleshores, el regidor de Territori, Benet Oliva (ARA) també va exposar altres motius per demanar la paralització del projecte: “El tipus d’habitatges que s’hi proposen, en clau de ciutat jardí, no és l’adequat per a les necessitats de Vilassar de Dalt”, va assegurar el regidor, que llavors també va manifestar que “aquesta operació trencaria la línia tradicional del nucli urbà del municipi per la banda de muntanya”. “L’indret té un pendent inadequat per construir-hi i és un tipus de creixement que no compartim”, va insistir Oliva.
“Un punt d’inflexió”
El regidor va definir la decisió de la Generalitat de deixar sense efecte l’operació urbanística de Matagalls com “un punt d’inflexió”. “Aquest anunci permet reconduir una situació que semblava, a priori, impossible d’assolir”, va manifestar Oliva, que va recalcar que “es demostra que la proposta de l’Ajuntament no era una cosa descabellada”.
Tot i això, el titular de Territori es va voler mostrar prudent i va assenyalar que “encara no es pot dir que l’espai de Matagalls estigui blindat del tot”. “Fins que no tinguem la nova requalificació el procés no estarà complet”, va manifestar Oliva, que va recordar que els tràmits per aconseguir aquesta fita “es podrien allargar durant tot aquest any”.
LA XIFRA
LA FRASE
El model urbanístic
Pel regidor de Territori de Vilassar de Dalt, la paralització de l’operació per aixecar 63 xalets a la zona de Matagalls “suposa haver de fer una reflexió més enllà de Vilassar de Dalt sobre el tipus d’urbanisme que es va definir a la zona del Baix Maresme a finals dels anys 80”. Oliva va considerar que “en aquella època es va projectar un creixement expansiu a la zona a base de xalets i ciutats jardí que no funciona perquè no hi ha una demanda d’aquest tipus”. El regidor va voler anar més enllà i va manifestar que “ara s’ha de materialitzar un conjunt d’estratègies a nivell de comarca per reconduir aquest tipus de situacions”. De fet, el cas de Matagalls guarda alguns paral·lelismes amb una altra operació urbanística que a hores d’ara sí que està en marxa: la construcció de 89 habitatges a la zona de la Cisa, a cavall entre Premià de Dalt i Vilassar de Dalt. Aquest projecte, que s’està duent a terme a l’entorn del santuari i que també preveu fer-hi un gran parc públic, es va començar a gestar fa 25 anys. L’operació contempla que els habitatges siguin cases adossades i aïllades i es tractaria d’edificacions que com a màxim tindrien una planta baixa, un subterrani i un pis.