Pla per eliminar totes les barreres arquitectòniques que hi ha a Solsona

Pla de l’Ajuntament de Solsona per eliminar les barreres arquitectòniques per fer la ciutat més accessible. Fa un any el consistori va posar en marxa un procés participatiu perquè la ciutadania i les entitats enviessin propostes de supressió de barreres arquitectòniques a la via pública. El consistori va rebre unes 150 propostes, moltes de les quals van ser identificades pel grup municipal d’ApS-CUP a través d’un procés participatiu propi. Ara el consistori les ha recollit totes en un únic document i les ha ordenat per prioritat. Aquest any ha previst un pressupost de 50.000 euros per començar a fer els treballs. Entre les actuacions que ja s’han començat a fer hi ha la col·locació de baranes als carrers amb més pendent del nucli antic i rebaixar les voreres per accedir als passos de vianants.

Aquest és el primer cop que el consistori solsoní unifica en un mateix document totes les actuacions que cal fer per eliminar les barreres arquitectòniques del municipi, ja que fins ara s’havien dut a terme actuacions puntuals en diferents zones de la ciutat però sense una planificació clara.

El regidor en funcions d’Urbanisme de l’Ajuntament de Solsona, Antoni Carralero, en declaracions a l’agència ACN, ha celebrat que hi hagi un document amb uns criteris clars d’actuació i on es planifiquin les actuacions que s’han de dur a terme.

Carralero explica que s’ha intentat ordenar les actuacions segons la prioritat i s’ha començat a actuar sobretot al nucli antic, “on la població que hi viu és molt envellida i, per tant, té més dificultats”. En aquest punt s’hi han instal·lat baranes. També s’està fent front a les barreres arquitectòniques que hi ha a les voreres, ja sigui perquè no tenen rampes als passos de vianants, perquè es troben en mal estat, perquè estan inacabades o perquè tenen un fanal al mig que impedeix transitar-hi.

Segons el regidor, el consistori intenta prioritzar les rutes més usades per la gent. “No té sentit actuar en un punt en concret si deu metres més enllà en trobes un altre on no s’actua; per això, hem intentat crear aquests recorreguts”, explica.