Urbanisme

tribunals

granja pifarré

L’Audiència ordena reobrir el camí d’accés a la granja Pifarré

La resolució reconeix la servitud de pas forçosa perquè les rutes alternatives no garanteixen la continuïtat de l’explotació ramadera

Els magistrats estableixen una indemnització per al veí que va tallar el camí

L’Audiència de Lleida obliga a reobrir el camí de la Serra de Canyelles, és a dir, el principal accés a la Ramaderia Pifarré, de l’Horta de Lleida. Finalment, i després de dos anys de conflicte i litigis, un tribunal dictamina que el tall per part d’un veí d’un camí centenari i principal accés a una explotació ramadera no era just i posava en perill la continuïtat de l’explotació ramadera.

La sentència, comunicada ahir als afectats, és clara, però encara no és ferma perquè els veïns titulars de la finca per on passa el camí encara hi poden presentar recurs.

La resolució ordena reobrir el camí com una servitud de pas forçosa. Basa aquesta decisió en la necessitat de mantenir una activitat industrial preexistent a la segona residència dels veïns, la família Plaza. Igualment, perquè la granja Pifarré no té altra alternativa viable per al transport de subministraments i bestiar.

José Luis Plaza, també alcalde de Barbens (Pla d’Urgell), i la seva família van tallar unilateralment el camí que passa per la seva propietat a mitjan setembre del 2015 i van comunicar a la granja que utilitzessin un vial de servei d’Adif.

Aquest camí, però, està limitat en amplada, accessos per sota les vies del ferrocarril i només suporta vehicles de fins a 15 tones. És a dir, que cap dels camions de pinso, bestiar, palla o de retirada de cadàvers d’animals hi pot passar. Totes les empreses proveïdores i contractades per la Ramaderia Pifarré així ho van corroborar en una repetició del judici que l’Audiència va ordenar a causa de l’aportació de noves dades i documents.

La família Plaza va intentar que se suprimís aquesta limitació de tones al camí d’Adif, però va perdre el contenciós administratiu que va posar contra l’Ajuntament de Lleida.

La sentència ordena, per tant, que es reobri el camí tallat fa dos anys. Però estableix condicions. En primer lloc, estableix que cal constituir la servitud de pas obligatòria. En paral·lel, ordena que cal acordar una indemnització per a la família propietària de la finca per on passa el camí en concepte de compensació per les molèsties que pot ocasionar l’activitat de l’explotació ramadera.

La família Pifarré va afirmar ahir que “s’ha fet justícia”, segons va dir Joan Pifarré, portaveu dels ramaders. I es van mostrar molt esperançats amb aquesta resolució judicial, que esperen que sigui ferma al més aviat possible i que al setembre puguin reprendre l’activitat normal de l’explotació de vedells després de dos anys de bloqueig. Familiars i amics es van reunir ahir a la tarda a la granja per celebrar aquesta sentència que els dona bona part de la raó, tot i que encara queden detalls pendents, com ara els límits reals de les propietats o la titularitat de camins centenaris.

LA XIFRA

250
vedells
té la granja Pifarré, tot i que la seva capacitat actual s’ha vist reduïda per la situació de bloqueig.

LA DATA

10-9-2015
Tall unilateral
del camí d’accés a la granja per part del veí propietari dels terrenys per on passa el vial.

Reivindicació de l’Horta de Lleida

El conflicte de la Ramaderia Pifarré s’ha convertit en un nou exemple de les dificultats de convivència dels que viuen i desenvolupen activitats agràries i ramaderes al territori rural amb els que tenen aquests espais com a lloc per al lleure o segones residències.

Aquest conflicte ha estat molt present en els debats sobre els usos i el futur de l’Horta. Sembla, però, que la Paeria ha optat de forma clara per preservar i potenciar l’activitat agrària en aquest espai rural i verd de l’entorn de la ciutat. Així, la família Pifarré ha promogut en dos anys diverses activitats per valorar l’Horta, la gent que hi viu i la que hi treballa.

El bloqueig de la granja de vedells va provocar que feines habituals com la descàrrega de camions de pinso, que es feien en vint minuts, s’haguessin de fer amb petits remolcs i es passés a prop de dues hores de feina. Aquesta situació també ha provocat més despeses a ramaders i proveïdors i, finalment, seriosos problemes legals per a la retirada de cadàvers d’animals. Fins a cinc vedells han mort a la granja en aquest temps i la negativa del veí a obrir la tanca ha obligat a enterrar-los amb calç en un pou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.