Montgat descarta comprar l'antiga caserna de la Guàrdia Civil i l'Estat anuncia que la posarà a subhasta
L'Ajuntament volia l'espai per fer-hi pisos socials però el preu de venda era elevat
L'alcalde de Montgat, el socialista Jordi Ràmia, no amagava aquests dies la «desil·lusió» de l'Ajuntament per haver de renunciar finalment a un projecte que el consistori ha defensat des de fa gairebé cinc anys: convertir els pisos de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil en habitatges de lloguer a un preu baix per a veïns del poble amb pocs recursos econòmics. La titularitat de l'espai, però, és estatal i l'última oferta de venda feta al consistori per part del Ministeri de l'Interior és «inassumible» per a la caixa municipal, tot i que la major part de la inversió havia d'anar a càrrec del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. Es tracta d'aproximadament 600.000 euros per a una desena d'habitatges, una despesa que l'Ajuntament considera «excessiva» i que ha dut la Generalitat ha descartar-la. «Tot i estar disposats a fer un esforç econòmic municipal, no podem pagar aquesta quantitat per uns habitatges que, abans de posar-los a lloguer, hem de rehabilitar. I entenem que la Generalitat no vulgui invertir-hi quan el preu d'aquest lloguer, adreçat a gent que té dificultats econòmiques, no serà gaire elevat», ha raonat el batlle montgatí.
Davant la impossibilitat d'assumir aquests preus, Ràmia revela que el Ministeri de l'Interior també va refusar la proposta del govern montgatí d'assegurar-se la realització del projecte a canvi de fer-se càrrec de la rehabilitació dels habitatges i de destinar el lloguer recaptat a l'Estat. «Ni amb aquesta altra fórmula ens n'hem sortit», lamenta l'alcalde de la vila.
«Per al poble»
A Jordi Ràmia i a la resta de membres de l'Ajuntament montgatí els ha quedat un «gust amarg» per la manera com han acabat les negociacions d'una actuació «en què creiem plenament», sobretot quan fa uns anys va intervenir-hi el Ministeri d'Habitatge per tractar de desencallar-lo. Sense embuts, i tot i «entenent» la necessitat de l'Estat de generar recursos propis, Ràmia no s'ha estat de criticar que Interior no hagi accedit al que hauria estat el més «raonable i just»: segons el batlle, «cedir l'edifici per al poble, que va comprar a un preu irrisori i pel qual va arribar a demanar-nos al principi un milió d'euros per la seva adquisició».
Esgotada ja la negociació, el Ministeri de l'Interior ja ha publicat al seu lloc web que els deu habitatges –que no superen els seixanta metres quadrats i que tenen sala d'estar, tres dormitoris, una cuina i un bany– seran subhastats properament amb un preu de sortida que oscil·la entre els 58.000 i els 61.000 euros i que, conjuntament, suma un total de 602.134 euros.
