municipal
polígons industrials
Pla municipal de reforma dels polígons industrials de Lleida
L’Ajuntament encarrega un informe extern per avaluar l’estat de totes les àrees empresarials de la ciutat i les millores que cal fer-hi
El polígon El Segre fa anys que espera una rehabilitació global que costaria més de 5 milions d’euros
L’Ajuntament de Lleida ha engegat un pla per a la reforma i la millora dels polígons industrials de la ciutat que comença ara amb la contractació d’un estudi sobre l’estat actual de les ara anomenades àrees d’innovació industrial per planificar què s’ha de fer a cada espai i el cost que pot comportar.
L’encàrrec municipal explicita que s’ha d’elaborar un document tècnic que sigui la base per planificar la reforma i la millora dels polígons. La documentació afegeix que caldrà aportar una diagnosi de les infraestructures, propostes de millora o recuperació, calendari d’execució per fases i estimació pressupostària de les actuacions.
Aquest primer esborrany del pla té un cost de 16.335 euros i el termini d’execució és de només tres mesos. Per tant, la diagnosi de l’estat dels polígons de Lleida estaria feta a finals d’any.
Aquest pla neix de les demandes reiterades i des de fa molts anys de l’associació de propietaris del polígon El Segre. Aquest, de 107 hectàrees, és el més antic de Lleida i des de fa dècades es reclama a les administracions ajudes o finançament per a la seva posada a punt, ja que la falta de manteniment i inversions fa que la calçada, amb una forta densitat de trànsit, estigui molt deteriorada; les voreres i els aparcaments estan destrossats, i també hi ha mancances en l’enllumenat i el subministrament d’aigua potable, com han manifestat els empresaris d’aquest polígon.
Algunes d’aquestes obres correspondrien a l’associació de propietaris, que no té recursos suficients, i d’altres, a l’Ajuntament, que tampoc ha fet gran cosa en els darrers anys.
El 2009 es va fer una actuació per reposar el paviment en alguns carrers. També es va intentar la concessió de subvencions europees per aconseguir el 50% del finançament d’un projecte de rehabilitació del polígon valorat en 5 milions d’euros, però tampoc va ser possible. Ara es vol tornar a intentar i buscar el suport d’altres administracions per fer en diversos anys la posada a punt d’aquest espai industrial que està tot ocupat.
Aquest polígon, a més, té la singularitat que el creua la via del ferrocarril, i en breu han de començar les obres d’un baixador que la Generalitat farà a la zona per facilitar l’accés dels usuaris del polígon i del parc de la Mitjana a la línia del ferrocarril de Balaguer i la Pobla de Segur. Ara les vies, que gairebé no s’usen, creuen l’avinguda de la Indústria en un pas a nivell poc senyalitzat i que aixafa quatre carrils de circulació.
L’altre projecte pendent, també anunciat diverses vegades, és l’ampliació d’aquest polígon cap a Alcoletge.
Recuperar El Segre serà la principal funció d’aquest pla, malgrat que hi ha deficiències i necessitat de reparacions al polígon del Camí dels Frares, també a Cimalsa, que és de l’Incasòl, o als altres polígons del terme municipal de Lleida, que són més petits i alguns d’iniciativa privada.
Aquests són els de Neopark, Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari, les Canals, Creu del Batlle, Lleida Park, Quatre Pilans i Mecanova, entre d’altres que estan en fase de desenvolupament encara.
La majoria, però, estan plens o amb poc espai disponible i, segons la Cambra de Comerç, ja fa anys que Lleida té un dèficit de sòl industrial.
LA XIFRA
LA DATA
En espera de la gran reserva de sòl logístic
La gran reserva de sòl industrial i logístic de Lleida és a la partida de Torreblanca i Quatre Pilans. Es tracta d’un gran espai de 262 hectàrees que són propietat de l’Ajuntament de Lleida i de l’Institut Català del Sòl (Incasòl). Les dues administracions van adquirir fa una dècada aquests terrenys, abans que esclatés la crisi, per convertir-los en el principal polígon de Lleida, connectat per la variant sud, a peu de l’N-240 i amb accés a la via del ferrocarril.
No obstant això, la crisi va deixar les arques públiques ben seques i les promeses de posar en marxa, per fases, les obres d’urbanització d’aquest gran polígon, van quedar en no res.
Ara aquestes hectàrees esperen un futur millor com a àrea industrial i, mentrestant, s’han posat en règim de lloguer a pagesos que conreen les terres.