Urbanisme

Un sector amb dues ànimes

La Creueta, que es reparteix entre Quart i Girona, viu entre l’opulència i la desesperació, el contrast entre la ciutat rica i el barri pobre al qual li costa massa redimir-se i guanyar un futur

La Creueta és un sector de contrastos. En una banda, tocant a Quart i a la creu que bateja la zona, hi podem trobar tota la pobresa del món concentrada als pisos Barceló, i travessant el carrer Pic de Peguera hi ha el Parc Tecnològic de la Universitat on s’han establert les empreses més innovadores i es formen els estudiants que han de protagonitzar el futur. Situats a la falda del turó de Montilivi, en un extrem de la vall de la Creueta, els pisos Barceló colpegen el paisatge. La seva és una decadència destructora que des de fa massa anys s’aguanta amb perpals entre promeses de restauració i incompliment d’uns propietaris que es mostren indolents amb la pressió d’un ajuntament incapaç de trencar les incerteses d’uns veïns que veuen com el seu habitatge s’aguanta amb fils massa prims que es poden trencar en qualsevol moment.

El mes d’abril d’enguany l’Ajuntament va anunciar que volia actuar amb contundència, que arran del fet que la propietat no havia complert el conveni subscrit feia anys i com que tampoc feia cas als requeriments i s’estimava més pagar les multes imposades que fer la rehabilitació, estudiava actuar d’ofici, per posteriorment passar la factura a la propietat. És un punt d’esperança que contrasta amb la imatge de l’altra banda del carrer, on es respira activitat, modernitat, futur. Allà s’hi situa el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, que segons la seva publicitat «és un motor econòmic i de generació de talent empresarial, un espai de col·laboració, un entorn de suport a la recerca, el desenvolupament i la innovació, especialment els relacionats amb les tecnologies de la informació i els de recerca mèdics i biotecnològics».

Una part de la Creueta vol solucions. Els estadants busquen que les propostes es concretin en realitats. Si no, i com assegurava un veí: «Fa quinze anys que hi visc, no crec que l’edifici n’aguanti tres més sense arranjar. Estem segurs que caurà».

A una banda i l’altra de la ratlla

A la imatge de dalt els pisos Barceló a una banda de la ratlla i a l’altra un dels edificis del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, Detall de la façana descrostada del bloc d’habitatges, on els veïns han decidit tapar les misèries amb draps blancs alhora que les antenes parabòliques expliquen la melangia que senten dels seus països d’origen, en especial Gàmbia i el Marroc. Imatge del modern parc universitari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.