Per l’arquitectura tradicional

Més d’un centenar de professionals vinculats al món de la construcció s’han format a les comarques gironines els darrers quatre anys en un curs de mestratge que pretén preservar els oficis i transmetre els valors inherents a les tècniques tradicionals d’aquest sector. Un curs de dos anys de durada perquè les empreses gironines que es dediquen a la restauració i rehabilitació esdevinguin un referent de qualitat, segons expliquen els seus promotors, el Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (Greta).

“Vaig quedar gratament sorprès en veure que hi ha mètodes que s’han fet tota la vida i que realment funcionen”, diu Jordi Raurell, un paleta que ha participat en el curs. També Joan Vila, un altre paleta que pertany a una empresa de segona generació, valora molt positivament els coneixements adquirits que li han permès “desmuntar falsos mites” com ara que sense pòrtland pràcticament no es podia treballar i, per contra, per exemple, ratificar els avantatges de treballar amb la calç, un material que, entre altres coses, té una durabilitat molt més llarga, assegura Vila, que insisteix que ara cal que més professionals del sector de la construcció prenguin consciència d’aquests mètodes tradicionals i que els utilitzin en els projectes, sobretot aquells que són de rehabilitació.

Aquesta presa de consciència dels mètodes o les tècniques que es tradueixen en unes bones pràctiques en la construcció és prioritària per a Greta, que actualment està format per una norantena d’associats –una àmplia majoria són arquitectes i empreses de construcció, però també hi ha arqueòlegs, restauradors, empreses de materials i fins i tot un geòleg–. És una visió global que requereix, com explica Olga Muñoz, arquitecta responsable de Greta, “molta més matèria gris”. És a dir, pensar detingudament tots els passos que cal seguir en qualsevol projecte, sobretot en rehabilitació. “Quasi mai és millor tirar un edifici a terra que rehabilitar-lo”, sosté Muñoz, que, com a contrapartida, apunta els arguments de la sostenibilitat i els econòmics, a banda també de la pèrdua de patrimoni que representa. “Rehabilitar, com a concepte, ja és sostenible”, afirma, i recorda les despeses que suposa el tractament del material d’un edifici enderrocat o l’energia utilitzada per fabricar materials nous, per exemple. De totes maneres, aquesta aposta per l’arquitectura tradicional no queda al marge de l’aplicació de noves tècniques que donen un plus a aquest sector. “Es tracta de sumar coneixements”, afegeix Muñoz, que recorda que, per exemple, l’empresa Fet de Terra, guanyadora del premi producte/material innovador en el darrer Construmat, participa en un dels mòduls dels mestratge.

A banda d’aquest curs de mestratge, el col·lectiu Greta –que està vinculat al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, al Col·legi d’Aparelladors i a la Unió d’Empresaris de la Construcció de Girona– també ha col·laborat enguany amb el Capítol de la Catedral, amb tallers d’oficis duts a terme el juny passat dins el marc del congrés internacional del 600è aniversari de la nau gòtica única a la Catedral de Girona. O els tallers El color a les Gavarres, sobre l’origen dels pigments, els diferents suports i les tècniques utilitzades, i en els quals es van mostrar les tècniques per pintar l’antiga sagristia de Sant Cebrià dels Alls.