“Planejar per termes municipals hauria de passar a la història”

El que es coneix de Vic sobretot és el nucli històric, conformat a l’interior de les antigues muralles amb l’Eixample Morató i els ravals. Des de finals del segle XIX i durant el segle XX s’han anat creant altres barris que volem dotar d’espais centrals, amb activitat, equipaments i comerç. Volem una ciutat equilibrada i que cada barri tingui una barreja d’habitatges, on puguin conviure-hi rendes diferents.

De l’Eix Onze de Setembre –des de l’estació de ferrocarril fins a l’antiga N-152–, de la Universitat de Vic –que exerceix de motor urbà amb el concepte campus ciutat–, de la carretera de Roda i can Baumann, i dels barris del sud que han anat creixent uns al costat dels altres de forma no prou connexa.

Per créixer fins a aquests 51.200 habitants hem qualificat el sòl necessari però abans que créixer en extensió hem apostat per consolidar la ciutat i omplir aquells buits urbans que hi ha. Prioritzem les operacions de renovació urbana, de transformació d’espais industrials en residencials... Dins la ciutat encara hi ha sòl per construir 3.880 habitatges nous.

Entenem que és suficient però a més a més hem fet una reserva de sòl urbanitzable no delimitat, que s’haurà de posar al mercat amb una condició: que es posi en marxa quan la ciutat hagi assolit la meitat del creixement previst.

Creiem que planejar per termes municipals hauria de començar a passar a la història. Aquest hauria de ser l’últim pla que la ciutat de Vic fa sense projectar d’acord amb els veïns de la Plana, per concentrar esforços i perquè cadascun no hagi de tenir de tot. Hem classificat un espai de frontera dels nostres polígons amb Folgueroles, entre la C-25 i els sectors industrials de Vic, per crear un polígon d’unes dimensions importants amb una previsió de parcel·les per a empreses grans. Vic encara té sòl suficient per a la petita i mitjana indústria però no en tindria per a la gran. Un dels actius més importants que té la Plana és el sòl agrícola i aquest pla el vol protegir de l’ocupació.

Fer un vial sobre el puig dels Jueus no desvirtua la protecció d’aquest espai, d’unes dimensions molt importants i que en el futur ha de ser el parc central de la ciutat. Però perquè aquest espai els ciutadans se’l puguin fer seu s’hi ha de poder arribar a peu i en cotxe, i ha de servir per a diverses coses, com ara per limitar fins on pot créixer la ciutat. L’hospital comarcal, al lloc on està posat i pels vials que ara hi arriben, té un paper marginal en el creixement de la ciutat. Poder-hi arribar des de darrere facilita l’accés a tots els veïns de la comarca i estalvia centenars de cotxes que passen per la ronda Camprodon. Estem parlant d’un vial estret, de sis metres per al trànsit de vehicles, i sis, per al de vianants i bicicletes, i al voltant del nou parc construirem aparcament paisatgístic dissuasiu.

Els estudis de mobilitat diuen que al centre de la ciutat hi ha prou aparcament. El que fan aquests és no col·lapsar el centre, perquè hem de trobar una bona convivència entre el vehicle i les persones. Quan es van fer els primers carrers per a vianants, els comerciants ho veien amb recel i ara han comprovat que fa que el comerç prosperi. Els aparcaments dissuasius es posen on els podem posar, però si els reguem amb transport públic, la gent vindrà igual.

Jo crec que l’hem de fer a finals d’aquest any; com a molt tard, al desembre.

Aquest pla s’ha hagut de tirar endavant abans del seu termini d’execució perquè el tribunal el va anul·lar per qüestions d’inundabilitat. Respecte a això ara hem sigut molt cautelosos i conservadors. Hem deixat al riu l’espai que necessita, no l’hem de pressionar amb la nova urbanització. No preveiem fer cap obra de canalització del riu que pugui modificar-ne l’estructura. Ja tenim espai per créixer.