opinió
Canalejas, un tresor
El passat 14 de gener publicava a El Punt Avui el treball titulat Riu Onyar: reinventem-lo. Ara, amb aquest treball d’avui, Canalejas, un tresor, queden els dos interconnectats i complementats. El riu Onyar reinventat, que seria un diamant en brut, font de vida i benestar per a tots els ciutadans de Girona i els seus visitants. El passeig Canalejas és la cirereta del pastís, una de les portes d’entrada al Barri Vell amb unes vistes fabuloses a la postal i una de les icones que representen les cases de l’Onyar d’aquesta nostra estimada Girona.
Per als que siguin de fora i no ho coneguin, el passeig Canalejas és el carrer, avui en dia degradat, que va des de la plaça Independència fins al pont de la basílica de Sant Feliu resseguint el riu Onyar. Els governs liderats per Carles Puigdemont i ara Marta Madrenas han presentat la segona remodelació del projecte però fa gairebé cinc anys que s’ho estan pensant, projectant i anunciant... Mentrestant, però, el passeig segueix intacte, igual que el d’aquella Girona grisa de fa més de seixanta anys. Per posar un exemple significatiu, l’exbatlle Joaquim Nadal, amb més de vint anys d’alcaldia, que va projectar una infinitat de projectes i els va portar a terme, tot transformant la ciutat, amb impagables encerts, mai va entrar a Canalejas. I això que l’indret demana a crits la seva remodelació. És un punt neuràlgic i clau de la nostra ciutat que volem que passi a ser emblemàtic, còmode, transitable, modern i medieval a la vegada,... i que ens revalori el sentit de gaudir de les cases de l’Onyar, situades a l’altra banda del riu i a les quals també els convindria un repàs en profunditat.
El projecte en la seva redacció actual és una remodelació clàssica, encaixonada, traslladant l’aparcament de motos, seguint amb el trànsit de vehicles, els arbres, bancs, i eixamplant les voreres a banda i banda. Inicialment hi havien previstos uns balconets que no varen agradar als veïns i es varen eliminar del projecte inicial de fa cinc anys. El projecte no enamorava a gairebé ningú. Un lloc tan privilegiat com és Canalejas no pot tenir trànsit rodat perquè perd tota la gràcia, tot el glamur, la nostra autoestima de ciutat... i a més perdem la possibilitat de donar al lloc l’embranzida que ens mereixem. Hi ha solucions imaginatives, n’apuntem algunes, no són les úniques.
Resumim la nostra proposta raonada. Canalejas ha de ser exclusivament per a les persones, les que vivim a Girona i els visitants, amb una obra singular, pràctica, que sigui una autèntica continuació de la plaça Independència, però amb vistes magnífiques, sense cap mena de trànsit, amb terrasses, arbres, bancs, llums, vida, color, inspiració, relax, i sobretot, vistes. Els vehicles que per necessitat entrin a la plaça Independència o bé que en surtin, que ho facin per la zona de Correus, que és ampla, i no pas per Canalejas, ja que no fa cap falta. No espatllem un lloc privilegiat. Canalejas té l’espai que té però l’hem de fer créixer. Com? Proposem de fer una terrassa que volés dins el riu, formant unes onades, per exemple a la vorera situada al costat de Sushi de la Riba. Podria començar a l’altura d’un metre i avançar en forma d’onades, sobresortint en alguns sectors fins a tres o cinc metres. La barana podria tenir un disseny medieval (amb pedra de Girona), que suposaria una combinació entre antic i modern. Així, es podria reservar tot l’espai de la vorera actual que dona al riu, amb aquest afegit singular en forma d’onades per a passeig de persones fins al pont de Sant Feliu. Com un element volant, sense columnes. A sota de la mateixa llosa, s’hi podrien instal·lar focus que es projectin a les cases de l’Onyar. La zona actual de voreres i trànsit, sense cap desnivell; la zona actual per a vehicles, dedicada a terrasses amb prioritat per als locals actuals, tot emplenant la resta d’espais a través de subhasta pública, on també es prioritzaria la qualitat del servei, el disseny, la innovació... a part de l’apartat econòmic, que s’hauria d’acotar. Arbres, vegetació, flors del tipus aplicat al sistema Estrasburg, llums, bancs per seure... En resum, vida i color. I, com a afegit, tramitar i aconseguir la declaració de Girona ciutat turística, amb tot el que això comporta, ja que es tracta d’un dels dos motors econòmics de la ciutat, juntament amb els serveis. És molt trist que sobretot als vespres a l’estiu la gent marxi de Girona a poblacions de la costa, on saben què es porten entre mans i entenen el turisme i el que representa.
Em costa entendre, i no s’ho agafin com una crítica, que amb gairebé quaranta anys de democràcia, que cap dels quatre bons alcaldes de la ciutat –Joaquim Nadal, Anna Pagans, Carles Puigdemont i Marta Madrenas– hagin entrat mai amb el bisturí a Canalejas, un espai amb una situació emblemàtica i inigualable. Un tresor, vaja. Ara sobretot no cal córrer i que la remodelació sigui repensada de veritat, que tampoc és tan difícil. Estimem Girona, passió per Girona.