Una quinzena de col·lectius del Camp recorren contra les ARE del govern
Al·leguen que vulneren l'autonomia urbanística municipal i qüestionen que s'aprovessin per urgència
Des que l'octubre del 2007 la Generalitat va aprovar la figura de les ARE per decret, en el marc d'un paquet de mesures urgents en matèria urbanística, ja s'havien presentat al·legacions, denúncies públiques i fins i tot un recurs d'alçada contra el Departament de Política Territorial, que s'han desestimat per silenci administratiu, amb la qual cosa ara s'arriba a la via judicial. «Les ARE signifiquen la claudicació als interessos de promotors i constructors, amb l'excusa de la protecció oficial; posar sòl al mercat a un preu més baix no soluciona l'accés a l'habitatge», conclou Aida Garcia, de la CUP de Valls. «La creació de barris-dormitori és un model oposat a tots els principis de sostenibilitat», conclou.
La Generalitat va desenvolupar la idea amb l'aprovació definitiva el març del 2009 i publicació al DOGC –el juliol següent– d'onze plans directors urbanístics agrupats en regions. Al del Camp, hi va preveure deu ARE –dues menys que les anunciades en principi–, que tindrien uns 18.000 habitatges nous. «En alguns municipis gairebé es duplica el volum construït», denuncia Joan Pons, de l'entitat la Canonja 3.
A banda de refutacions morals, el recurs dels col·lectius, que han denunciat el «silenci significatiu de totes les forces polítiques», es basarà en dos grans arguments jurídics, explica l'advocat Carles Gómez. Per un cantó, la «falsa urgència» amb què es va aprovar la figura, que «sostreu i impedeix el debat necessari del Parlament». Per l'altre, la «vulneració de l'autonomia local» que suposen les ARE, ja que «els municipis tenen competències en ordenació del territori, per decidir com i quan han de créixer». Al Camp ara ja hi ha constituïts en cinc municipis els consorcis entre els ajuntaments i l'Incasol: Valls, on es preveuen 1.700 habitatges a Ruanes; Reus, amb gairebé 6.000 habitatges a la boca de la Mina; Tarragona, amb 1.400 habitatges a la Canonja; els Pallaresos i Perafort, amb vora d'un miler d'habitatges, i, des d'ahir mateix, el de Calafell, amb 370 habitatges més. A banda de les CUP i UP, signen el recurs entitats com Maulets i l'Assemblea de Joves de Reus, l'Associació de Veïns de Sant Salvador de Tarragona, la plataforma en defensa del Patrimoni Natural del Priorat o Gent del Poble de Montblanc, que no se'n refien, malgrat que l'ARE prevista aquí es va desestimar.
Valls uneix forces
a. estalloLa plataforma Valls Viu posa en dubte que «Valls pugui assumir el manteniment de 34 hectàrees noves» i continua denunciant que el govern municipal té totalment desinformada la població i els afectats de l'ARE. Cinc advocats, els que han denunciat el Departament de Política Territorial «perquè és qui ha aprovat les ARE», treballen per defensar els interessos de la plataforma i de set particulars afectats pel pla. Els lletrats han sol·licitat la suspensió del procés urbanístic i consideren que l'Ajuntament de Valls ha exhibit una «desviació de poder» en usar aquesta fórmula per resoldre projectes de ciutat que requereixen altres mecanismes urbanístics. «Una ARE es planifica en previsió a un creixement d'habitants i els equipaments que preveu són de serveis com ara escoles o centres sanitaris; un museu o un pont d'enllaç es poden fer amb un POUM», sentenciava l'advocada Judith Esteve.
