El govern ha evitat 2.500 nous habitatges al litoral
Urbanisme respon a les acusacions d’inacció de la plataforma SOS Costa Brava
Avisa que les revisions de projectes podrien comportar grans indemnitzacions
Es reconsiderarà la urbanització d’Aiguafreda, a Begur
Visiblement indignat, el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, que ahir va presidir la comissió territorial d’Urbanisme, va respondre a les acusacions d’inacció fetes per SOS Costa Brava, la plataforma ecologista que es va crear a l’agost per denunciar una revifada de projectes urbanístics al litoral gironí. Serra va assegurar que, en els darrers vuit anys, la intervenció del govern català ha reduït en 100 hectàrees el sòl destinat a nous creixements al litoral gironí, una superfície que equival a 2.500 habitatges. A tall d’exemple, Serra va fer referència als canvis que Urbanisme va demanar que s’introduïssin en el POUM de Pals i que van permetre passar dels 1.400 nous habitatges previstos a l’àrea de Rodors-Roca Blanca a 288. Un altre exemple de la intervenció d’Urbanisme són els tres informes desfavorables al pla per construir fins a 60 habitatges al sector de Can Vancells, a Begur. Per ara, s’ha aconseguit reduir aquest nombre fins als 22. “És evident que amb això no n’hi ha prou [...]. Però és obvi que no podem aturar-ho tot, i tampoc no es pot fer demagògia, perquè quan es parla de determinats àmbits de sòl urbà, cal tenir present que tenen uns drets, i modificar-los suposa indemnitzacions que hem de pagar entre tota la societat i no només els que gaudeixen de l’ocupació de l’espai”, va exposar. En aquesta línia, per exemple, va esmentar el cas d’Aiguafreda de Begur, un paratge on SOS Costa Brava denuncia que es podrien construir fins a 260 habitatges i tres hotels. “Tant de bo es pugui reconsiderar aquest creixement”, va manifestar ahir Serra, que hi va afegir que aquest cas és complex, perquè afecta uns terrenys classificats com a sòl urbà des de l’any 1976. I insta a explorar totes les possibilitats per evitar pagar indemnitzacions milionàries als propietaris dels terrenys. Segons va indicar ahir, Urbanisme aposta per “esprémer al màxim totes les fórmules per buscar alternatives” al desenvolupament d’alguns sectors de la Costa Brava on està planejat construir urbanitzacions.
Pel que fa a un altre dels projectes assenyalats pels ecologistes, el complex a Sa Guarda, a Cadaqués, que inclou un centenar d’habitatges i un hotel de luxe, Serra va indicar que la urbanització pot tirar endavant, però que s’ha treballat per minimitzar-ne l’impacte mediambiental i visual. Serra, que va qualificar d’“enganyoses” les afirmacions fetes pels responsables de SOS Costa Brava, va destacar les dificultats per gestionar un model urbanístic “desafortunat” que es va desenvolupar principalment entre els anys seixanta i setanta al litoral gironí. A més, va defensar que el govern ha estat i és proactiu a l’hora de posar en marxa instruments que permetin aprofundir en la protecció del litoral, com ara els plans directors urbanístics del sistema costaner i el futur pla director de revisió de sòl no sostenible, que es preveu aprovar el 2019.
LES XIFRES
Decepció i indignació a SOS Costa Brava
esteve carrera“Estem decebuts i indignats”, va dir Marta Ball-llosera. La portaveu de la plataforma SOS Costa Brava reaccionava ahir amb aquestes paraules a la valoració d’Urbanisme sobre la situació urbanística al litoral gironí. Decebuts perquè, amb la campanya que han iniciat aquest estiu, els ecologistes demanaven precisament que s’actualitzés un planejament urbanístic antic i el que qualifiquen d’“aberracions urbanístiques”. I indignats perquè no admeten que se’ls contesti que això no es pot canviar. “Ens diuen que tenim planificacions de l’època franquista i que no es pot revisar; és indignant. Que siguin valents, tenen les eines per fer-ho”, insisteix Ball-llosera. L’argument segons el qual replantejar aquests projectes significaria haver de pagar indemnitzacions pels drets adquirits també és rebutjat pels ecologistes. La portaveu de l’entitat assegura que ells ho han aconseguit portant als tribunals alguns d’aquests projectes i que els jutges els han donat la raó i han desclassificat sòl qualificat com a urbà, sense cap indemnització. “La majoria del terreny en qüestió no és sòl urbà; els textos que permeten canviar-ho existeixen. Per què s’interpreten sempre els textos en el sentit de facilitar el creixement urbanístic i no pas per limitar-lo?”, pregunta la portaveu. Ball-llosera no nega que s’hagi reduït el sòl destinat a nous creixements, però creu que cal fer-ho més, perquè s’ha superat la capacitat de creixement del litoral, i assegura que els plànols que posen damunt la taula són ben reals.
Llum verd al pla especial dels jardins de Cap Roig
N.A
La comissió d’Urbanisme va emetre ahir un informe favorable al pla especial urbanístic dels jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell, promogut per la Fundació La Caixa. El secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, que va posar aquest cas com a exemple de la proactivitat i el treball conjunt amb els autors i promotors del projecte, va explicar que el pla ha obtingut llum verd després d’haver estat sotmès a una retallada respecte a les previsions inicials amb la incorporació de mesures de protecció paisatgística. Així, al castell es preveu la construcció d’un auditori, que inicialment tenia 800 m² de sostre i que finalment ha estat reduït a 500 m². A més, segons va explicar Serra, del projecte s’ha eliminat un nou edifici per a la sala polivalent perquè afectava la visibilitat del castell. Amb relació al nou equipament que s’aixecarà a la zona de la pedrera, va indicar que s’ha passat dels 1.200 m² previstos inicialment a 700 m². I que aquesta construcció servirà “com a element restitutori de la pedrera”. Serra va negar que s’hagi dissenyat la construcció d’un hotel a Cap Roig. “A partir dels edificis ja existents, es condicionaran unes habitacions per a allotjament privat, vinculat als esdeveniments culturals. “Tindran un ús privat, no pas turístic”, va destacar.
L’associació Salvem el Golfet, que es va constituir fa dos anys per lluitar contra el xalet aixecat sobre la cala més meridional de Calella de Palafrugell, havia expressat la seva oposició a aquest projecte, que preveu la construcció d’un auditori subterrani sota el castell, que està protegit com a bé cultural d’interès nacional. L’associació va presentar dos plecs d’al·legacions als dos ajuntaments que supervisaven els plans, Palafrugell i Mont-ras, on els respectius plens van donar el vistiplau a l’aprovació inicial.
