La segona moratòria atura 12.257 habitatges
Urbanisme aprova la segona moratòria de noves construccions a més de 500 metres de la costa
També s’aprova l’avanç del pla director urbanístic del litoral
La comissió territorial d’Urbanisme va aprovar ahir l’anunciada segona moratòria per un any de noves construccions a més de 500 metres del litoral gironí. Si la primera moratòria, aprovada al gener, aturava la construcció de més de 3.000 habitatges a primera línia de mar, aquesta segona n’afecta 12.020 més situats a l’interior dels quinze municipis i 237 més dins els primers 500 metres de la costa. En cap cas paralitza obres d’urbanització o construcció que ja estiguin autoritzades.
Entre els municipis més afectats per aquesta segona moratòria hi ha Roses, amb un total d’onze sectors implicats i un total de 5.876 habitatges pendents de construir. També resulten afectats per aquesta segona moratòria 1.364 habitatges a Pals, 1.180 a Santa Cristina d’Aro o 832 a Lloret de Mar. També n’hi ha 785 a Llançà, 647 a Torroella de Montgrí, 522 a Blanes, 330 a Begur, 157 al Port de la Selva, 92 a Sant Feliu de Guíxols i 67 a Cadaqués.
A banda d’aquests sectors, que ocupen un total de 801,1 hectàrees, aquesta segona moratòria també afecta vuit nous sectors de sòl urbà no desenvolupat a primera línia de mar que no s’havien inclòs en la primera moratòria i que, tot i no estar situats en terrenys amb pendent, es considera que podrien causar impacte paisatgístic. Sumen 45,91 ha i s’hi podrien construir 237 habitatges, situats als municipis de Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués, l’Escala, Begur, Palafrugell i Lloret de Mar. Entre altres, per exemple, hi ha un complex hoteler previst en una carena sobre Aigua Xelida o uns plans de millora urbana no desenvolupats a Aiguablava que preveuen 30 habitatges a primera línia de mar.
PDU
A banda de la segona moratòria, la comissió d’Urbanisme de Girona també va aprovar ahir l’avanç del pla director urbanístic (PDU) per revistar el sòl pendent d’urbanitzar a la Costa Brava. El pla director urbanístic analitzarà 165 sectors de sòl urbanitzable, que sumen 1.543 hectàrees i fins a 20.181 habitatges projectats, situats en els 17 dels 22 municipis de la Costa Brava que no tenen el planejament adaptat al contingut del pla territorial parcial de les comarques gironines del 2010. Inclouen tant sòls residencials o mixtos com sectors d’activitat econòmica. Per a cadascun dels sectors es proposarà la seva desclassificació, reducció o reordenació. Es tracta de sectors de Portbou (on es preveuen 656 habitatges), Colera (58 habitatges), Llançà (1.157), el Port de la Selva (347), Cadaqués (421), Roses (6.484), Sant Pere Pescador (485), l’Escala (740), Torroella de Montgrí (781), Pals (1.380), Begur (696), Mont-ras (337), Sant Feliu de Guíxols (1.292), Santa Cristina d’Aro (1.805), Tossa de Mar (123), Lloret de Mar (2.362) i Blanes (1.028).
A banda de la revisió d’aquests 165 sectors, també es revisaran els sòls urbanitzables i els sòls urbans no desenvolupats situats en la franja de 500 metres del litoral dels 22 municipis, aquells sòls que no tenen ni els vials ni els serveis construïts, i es millorarà la seva ordenació.
Finalment, també es revisarà la normativa d’edificació per millorar l’adaptació paisatgística de les construccions que es puguin edificar en sòls urbans consolidats. És a dir, aquells sòls que tenen vials i serveis però on encara no s’ha construït.
A partir de la seva aprovació, el pla director urbanístic es posarà ara a informació pública i a consulta dels ajuntaments afectats durant un mes i també s’iniciarà el procediment d’avaluació ambiental. Un cop resolt això, es portarà a aprovació inicial a Urbanisme.
LA FRASE
LA XIFRA
LA DATA
LES FRASES
Els alcaldes, amb més dades a pair
E. AgullóLes formes, aquest cop, han canviat, però tot just a escala formal, segons els alcaldes. Des d’Urbanisme, dimarts a la tarda van comunicar als afectats que ahir s’aprovava la segona moratòria i que comprenia sectors dels seus termes, però no els van trametre la informació oficial fins ahir al migdia, amb un nou tou de fulls difícil de pair, i sense la denominació explícita de les zones afectades, fet que els va obligar en molts casos a encreuar dades entre hectàrees, habitatges i metres quadrats de sostre per esbrinar les zones i parcel·les afectades.
A Roses, el municipi amb més sectors paralitzats, l’alcaldessa, Montse Mindan, lamentava que la segona tongada de sectors paralitzats els ha arribat mentre els serveis tècnics encara estaven enllestint els informes de la primera: “No donem gaire l’abast, i encara no hem aclarit les suspensions en sòls urbans consolidats, que era la queixa comuna de molts alcaldes.” Aquesta afectació a zones urbanitzades i edificades, però amb alguna parcel·la lliure, per Mindan, “no té gaire sentit”. A Santa Cristina, Xavier Sala qualificava de “vergonyós” el procediment, sobretot després de la polseguera que entre els batlles ja havia aixecat la primera moratòria. I coincidia que ara hauran de donar la cara davant els promotors i propietaris afectats, tot i no haver participat altre cop en la decisió. Algun municipi va alertar dimarts que hi havia sectors susceptibles de ser inclosos en la primera moratòria i d’altres de la segona no conflictius, però no hi va haver canvis.
A Pals, Sergi Brull també va revisar a correcuita la documentació abans de poder-la valorar, i a diferència de la primera moratòria, “ara sí que queden afectats pràcticament tots els sectors, a la Platja, els Masos i el Figuerar”. Per Brull, hi ha zones que ja s’estaven negociant, dins de la revisió del POUM a Rodors i altres sectors amb centenars de nous habitatges previstos. I hauran d’aturar dos projectes amb llicències en tràmit, pendents de ser aprovades, sense que quedi clar qui assumiria possibles indemnitzacions.
Bloqueig al Port de la Selva
Al Port de la Selva, l’alcalde, Josep Maria Cervera, criticava a l’agència ACN que amb la segona tongada queden afectats pràcticament tots els sectors del municipi pendents de desenvolupar. I tem que quan s’aixequi els propietaris accelerin totes les obres, que, si no, podrien haver-se espaiat entre 20 i 30 anys.
Entre les poques opinions conciliadores, ahir, l’alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer, defensava que l’hotel que queda suspès a tocar de la promoció Aiguacel estava entre els desenvolupaments previstos de ser-hi inclòs. “El POUM permetia fer un hotel dalt un turó però s’havia de fer en un termini de tres o quatre anys. Això ha caducat i ara es podia construir però no dalt el turó.” Per Piferrer, ara la moratòria permetrà que s’aclareixi el nou encaix.
SOS Costa Brava la veu bé
D’altra banda, la plataforma SOS Costa Brava va rebre de bon grat la inclusió de 80 sectors més, en segona línia, i els vuit que havien quedat pendents de ser-hi inclosos a Lloret. L’advocat Eduard de Ribot, en declaracions a l’ACN, veia positiu que la Generalitat “comenci a rectificar” la política urbanística. Però creu que cal aturar la urbanització del sector de sa Guarda, a Cadaqués, on les obres tenen cobertura però no pas les llicències futures per construir-hi les cases.
