Sant Cugat, Ripollet, Cerdanyola i Montcada formen l'àrea on més ciutadans necessiten pisos
Per cada 1.000 habitants, n'hi haurà 142 que necessitaran habitatge, un 80% més que la mitjana
La nova eina del Departament d'Habitatge es diu pla territorial sectorial d'habitatge, la primera radiografia de què es disposa de les necessitats d'habitatge que hi ha a Catalunya en funció de l'estructura demogràfica per franges d'edat; l'ocupació anòmala de l'habitatge existent (mal estat i/o inferior als 20 m²), i l'evolució de la població durant el 2002-2007 en cada un dels àmbits en què s'ha distribuït el territori tenint en compte el continu urbà. Per definir posteriorment les necessitats d'habitatge s'ha analitzat la distribució de la renda per càpita i el cost de l'habitatge a cada àrea.
Amb totes aquestes dades sobre la taula, s'han establert aquelles àrees on la demanda d'habitatge és més forta i està més acreditada. Així, en el nivell 1 se situa l'àmbit del Vallès Collserola, format pels municipis de Sant Cugat, Cerdanyola, Montcada i Reixac i Ripollet. En aquesta zona se centra la necessitat més gran d'habitatge pel que fa al nombre d'habitants, ja que, de cada 1.000 persones, n'hi haurà 142 que necessiten un pis. Una xifra un 80% per sobre de la mitjana de Catalunya, que és de 78 persones per cada 1.000 habitants. A Barcelona, per exemple, de cada 1.000 habitants n'hi ha 50 que necessiten un habitatge, per sota de la mitjana de Catalunya.
Tanmateix, tot i que les necessitats d'habitatges són molt grans en aquests municipis del Vallès, no ho és tant el nombre d'habitatges que es necessitaria posar en el mercat per satisfer la demanda. L'àmbit del Vallès Collserola necessitaria 16.585 habitatges, una xifra molt per sota dels 81.418 habitatges que es necessiten a Barcelona per satisfer les necessitats abans esmentades i que es calculen en 50 persones per cada 1.000 habitants.
48.373 pisos al Vallès
A Barcelona la segueixen les ciutats de Rubí, Terrassa i Sabadell on, tot i que les necessitats només suposen un 28% per sobre de la mitjana, el percentatge equival a posar en el mercat 48.373 habitatges per satisfer la demanda en aquestes tres municipis.
El lloguer forçós
Aquest nou pla és fruit del Pacte Nacional de l'Habitatge (2007-2016) i, a més de les necessitats d'habitatge, a Catalunya també inclou les estratègies a seguir per dotar el mercat de prou habitatges sense necessitat de consumir sòl. La necessitat de pisos no es pot donar en àmbits on hi ha un gran percentatge d'habitatges desocupats, per la qual cosa el departament vol fomentar els programes de cessió i mediació per augmentar el nombre de pisos de lloguer. Una altra estratègia són les ajudes a la rehabilitació i, finalment, la més controvertida, el lloguer forçós, que, tot i obrir la porta judicial al procés, només s'aplicaria en casos extrems.
