La ciutat de Girona té sòl per créixer en 6.616 habitatges
Només el 6% de les reserves d’espai residencial disponible de l’àrea urbana són a Girona ciutat
A la capital gironina hi ha més de 700 immobles buits
“Entre el 2007 i el 2017 es van construir 578 pisos protegits”
Girona té actualment un parc d’habitatges ja molt madur: un escenari que comporta que l’espai que queda disponible a la ciutat per edificar-hi sigui bastant limitat. En el pla general d’ordenació urbana (PGOU) s’hi recull que, al conjunt del terme municipal, hi ha 724.695,37 metres quadrats on hi podria haver un creixement residencial. Si prospera el desenvolupament d’aquestes zones, a la capital gironina s’hi podrien construir com a màxim 6.616 immobles nous. Això suposaria un increment del 13,6% en comparació amb el 2017, quan a la ciutat hi havia 48.337 habitatges. D’altra banda, cal destacar que el possible creixement es concentrarà en un 60% a l’Eixample Sud, al Pont Major i a Domeny Sud. Les futures cases i pisos, per tant, se situaran sobretot a la perifèria, ja que les àrees més cèntriques han arribat pràcticament al màxim residencial edificable.
Un dels salts més importants s’espera a Domeny Sud, que podria multiplicar per 8 el nombre d’habitatges, i passar de 163 a 1.478. També és remarcable l’evolució que potser es veurà a l’Avellaneda (de 95 a 344) o la del Pont Major (de 1.288 a 2.148). A l’altre extrem trobem el cas del Barri Vell i Sant Narcís, amb expectatives de creixement zero. Una dinàmica que també es donarà probablement a la Creueta, a Germans Sàbat i a la Font de la Pólvora, tot i ser barris que no són al centre.
Aquests són part dels resultats d’una diagnosi que s’ha efectuat i que servirà de guia per a l’elaboració del pacte local per l’habitatge de Girona, que està impulsant l’Ajuntament. Les dades les van donar a conèixer ahir l’alcaldessa, Marta Madrenas; el regidor d’Urbanisme, Lluís Martí, i la regidora de Drets Socials i Cooperació, Núria Pi. Tots tres van posar en relleu que es calcula que només el 6% de les reserves de sòl residencial de l’àrea urbana són a Girona ciutat i, per aquesta circumstància, van subratllar que la capital gironina no pot resoldre sola els problemes d’habitatge. Van apostar, en aquest sentit, per abordar el tema juntament amb els municipis de l’entorn, diversos dels quals encara tenen força marge de creixement. Aquestes poblacions són Aiguaviva, Bescanó, Celrà, Fornells de la Selva, Llambilles, Quart, Riudellots de la Selva, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Vilablareix, així com Vilobí d’Onyar.
700 veïns més anualment
El ritme de creixement de les edificacions és inferior al de la població. En els darrers deu anys s’han finalitzat a Girona 3.824 immobles, mentre que, durant el mateix període, la ciutat ha augmentat en 6.827 habitants. La gran majoria d’aquests nous domicilis són en edificis de blocs plurifamiliars i, si es fa realitat el límit estimat de 6.616 habitatges nous, la ciutat podria arribar a les 114.000 persones. Es tracta de 14.987 veïns i veïnes més que el 2017, quan n’hi havia 99.013. Les projeccions demogràfiques indiquen, doncs, que la capital gironina guanyarà anualment prop de 700 persones en el període 2018-2026.
Si es compleixen aquests escenaris, es preveu que caldrà mobilitzar entre 445 i 677 habitatges a l’any per poder donar cobertura a la població, mitjançant principalment la nova construcció. A banda d’aquesta possibilitat, la regidora Núria Pi va manifestar que també s’ha de tenir en compte que a Girona hi ha 772 vivendes buides. Va matisar, no obstant això, que tan sols representen l’1,58% del parc de la ciutat. Per tant, encara que aquestes propietats fossin ocupades, en cap cas servirien per resoldre una manca d’oferta, va assenyalar. Pi hi va afegir, de fet, que s’hi suma el hàndicap que prop de la meitat de pisos buits presenten problemes estructurals i, ara per ara, no es poden posar al mercat.
D’altra banda, en la presentació de la diagnosi es va insistir en l’escassa oferta d’habitatge reservat a polítiques socials. L’administració municipal –tot i no ser la competent en aquesta matèria– ha posat a disposició eines per afrontar la crisi econòmica, com ara les ajudes al lloguer (entre el 2011 i el 2017, a la capital gironina se’n van donar 3.646).
Segons dades de la Generalitat, a Girona hi ha 3.471 habitatges destinats a polítiques socials. Són el 7,1% del total, i es planteja l’objectiu que representin el 15% en un termini de 15 anys (això significaria fer créixer la dotació en uns 235 immobles socials cada any). I, paral·lelament, es va especificar que a la ciutat hi ha més de 700 pisos turístics, el 60% dels quals –tot i tenir la llicència– no es destinen a aquest ús.
LES XIFRES
El març vinent s’iniciarà un procés participatiu
G.P
La diagnosi del pacte local per l’habitatge (PLH) de Girona ha estat efectuada per la unitat municipal d’anàlisi territorial (UMAT) de l’Ajuntament. L’alcaldessa, Marta Madrenas (JxCat), va explicar ahir que abans de donar a conèixer els resultats es van presentar a la resta de partits: “Volem que el pacte sigui un document fruit de l’acord, la participació i que tothom s’hi senti còmode.” Hi va afegir que, com que el PLH ha de preveure reptes en matèria residencial, s’ha fet prèviament la diagnosi amb “milers de dades” de com és i com serà la ciutat per “treballar amb rigor i no amb intuïcions”.
El març vinent s’iniciarà un procés participatiu sobre l’habitatge, que tindrà una durada de tres mesos. Un cop s’extreguin les conclusions i s’analitzin políticament, es preveu tenir la redacció del PLH la tardor del 2020.
Des de l’oposició, la regidora de Guanyem Girona Cristina Andreu va assenyalar que “la diagnosi confirma el que feia temps que s’advertia”, que és que a la ciutat hi ha “un problema molt greu amb l’habitatge”. La formació advoca per “la necessitat urgent d’implementar polítiques atrevides” per “garantir drets i revertir la manca de polítiques locals en aquest àmbit”.
El grup municipal d’ERC també reclama que no es demori més el problema de l’habitatge. El partit proposa mesures per a la reactivació dels immobles buits; la creació de programes per compartir domicili (per exemple, entre gent gran i estudiants); l’augment del parc d’habitatge públic a través del sistema de tanteig i retracte, i una residència per a estudiants a Montilivi.