La Generalitat redueix a la meitat el sòl edificable a la Costa Brava
El nou pla director urbanístic impedirà la construcció de 15.037 habitatges al litoral gironí
Urbanisme desclassifica totalment les urbanitzacions previstes a Aiguafreda o Cala Morisca
La Generalitat ha reduït a la meitat els habitatges que es podran construir a la Costa Brava amb l’aprovació inicial de el Pla Director Urbanístic (PDU), i ha frenat la construcció d’unes 15.000 habitatges, gairebé la meitat de les previstos.
La Comissió d’Urbanisme de les comarques gironines ha donat llum verd aquest dilluns al PDU després de revisar la sostenibilitat de tot el sòl i incorporar unes directrius d’integració paisatgística.
La iniciativa s’ha emmarcat en el context d’emergència climàtica i s’ha subratllat que, en el marc de la cimera de Madrid, el nou pla suposa que es deixaran d’emetre 619.468 tones de diòxid de carboni, una reducció del 61 per cent respecte les previsions de planejament vigent fins ara.
Dels habitatges potencials als quals s’ha posat fre, 12.840 pertanyen a àmbits que tornaran a la xarxa d’espais oberts, ja que el seu desenvolupament suposaria una “extrema contradicció” amb els criteris de sostenibilitat d’un assentament urbà, segons els responsables de la comissió.
Entre els llocs que es desclassifiquen hi figuren destacats Cala Morisca i Pola Giverola (Tossa de Mar), sectors de Paratge Rodors i Interpals (Pals) o Sa Riera i Aiguafreda (Begur).
El PDU obliga a canviar les condicions de desenvolupament d’espais com Sa Guarda o el Turó d’es Calders a Cadaqués, on es manté la superfície construïble i el nombre d’habitatges permesos, però s’obliga a deixar lliures les parts més elevades i exposades visualment.
A més, a 6.153 habitatges potencials se’ls posa com a condició que compleixin una sèrie de directrius d’integració paisatgística quan es desenvolupin.
Les moratòries de llicències d’obra que s’havien validat fins ara mentre es treballava en el PDU es prolonguen per a tots aquells àmbits en què s’impedeix la construcció d’habitatges o s’han de modificar i es mantindran fins a l’aprovació definitiva del pla amb un termini màxim d’un any.
Ara, s’obre procés d’informació pública per estudiar després les al·legacions i procedir a l’aprovació provisional per part de la Comissió d’Urbanisme de Girona prèvia a elevar el document a la Comissió de Política Territorial i Urbanisme de Catalunya.
A tota la demarcació, el sòl pendent de desenvolupar podria acollir més de 71.500 habitatges. La majoria es destinaria a turisme i construcció de segones residències, amb el consegüent increment d’emissions de diòxid de carboni.
El primer àmbit d’aplicació del PDU a Catalunya es va produir el passat juliol a l’Alt Pirineu, on es va desclassificar terreny amb un potencial de 4.706 habitatges i se’n va modificar el que podria albergar-ne fins a 6.120.
