El Penedès reprèn el govern per no haver desplegat la vegueria

Els representants dels ajuntaments de les quatre capitals de comarca –Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, el Vendrell i Igualada– i dels quatre consells comarcals –Garraf, Alt Penedès, Baix Penedès i Anoia– de la vegueria Penedès es van reunir divendres al castell de Castellet-Centre Unesco per signar la Declaració del Congrés Pro Vegueria 2020, impulsat des de l’Associació Pro Vegueria Penedès. Ho van fer davant de la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, i de prop d’un centenar de persones –la majoria, alcaldes i regidors dels ajuntaments de la zona– que van assistir al congrés, en què es van presentar les conclusions de les quatre sessions de treball que es van fer amb disset especialistes de diversos àmbits durant el mes de novembre passat.

En la declaració signada, els alcaldes demanen al govern una “resposta clara i compromesa” per a la tramitació del pla territorial parcial de la vegueria fins a l’aprovació definitiva, així com l’acord sobre un calendari d’actuació per al desplegament de la vegueria.

Casualment, dos dies abans de la celebració del congrés, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat va fer pública la data de presentació dels avenços del pla territorial parcial del Penedès, que es va començar a redactar l’any 2014. Es presentarà el 18 de març, i els ajuntaments, entitats i ciutadans hi podran presentar al·legacions durant un termini de 30 dies.

Tant les administracions com les entitats i els experts coincideixen a remarcar la necessitat d’impulsar amb celeritat l’aprovació d’aquest pla, que, sis anys després que s’engegués, sembla més necessari que mai, ja que, un cop superada la crisi econòmica, els dilemes sobre els usos del sòl, les prioritats en infraestructures i patrimoni, i els models de turisme i sostenibilitat són motius de discòrdia constants. La polèmica sobre el paper que ha de tenir l’activitat agrícola i la convivència del turisme del vi amb la indústria, així com l’amenaça de la logística, són ara debats més vius que mai.

La majoria dels experts que han participat en aquest debat coincideixen a remarcar la necessitat de treballar sobre una visió holística del Penedès, arraconant la tendència a identificar la vegueria amb l’Alt Penedès, quan el territori és molt més divers i complex, tal com va explicar l’assessor en Turisme Patrimonial Dani Gutiérrez en l’acte de divendres. L’arqueòleg Dani López va recordar el potencial cultural de la zona i els minsos pressupostos que l’administració hi destina i va destacar la recerca com la clau del futur discurs de l’enoturisme.

L’accelerada transformació del territori a causa del canvi climàtic i la necessària preservació de l’activitat agrícola com a garantia de supervivència del sector del vi són clau en el disseny del futur d’aquest territori. La portaveu del sector de la vinya del JARC, Isabel Vidal, ho va resumir en un concepte usat també per la Unió de Pagesos: es tracta de defensar el “paisatge productiu”. En el mateix sentit es va pronunciar Mireia Torres, en nom d’una empresa del vi amb projecció internacional. Torres va reclamar respecte pel paisatge del vi. I arquitectes com Pau Batlle i Pep Solé van defensar la planificació territorial del Penedès com una oportunitat per ser un referent al país. “Els actius hi són”, com va dir la consellera Àngels Chacón en la clausura de l’acte. “Ara falta relligar-los perquè tinguin sentit.”