El pla urbanístic del Pirineu elimina finalment 8.500 dels habitatges planificats
El govern n’atura 500 més que en el pla inicial, aprovat ara fa un any
Els 900 xalets de la Vall Fosca ja són història
Es treballa ja en el de la costa tarragonina
La Comissió de Territori de Catalunya ha aprovat el pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles de l’Alt Pirineu, un document que es va començar a treballar l’any 2015 i que tenia com a objectiu adaptar tots els àmbits de creixement residencial que hi havia planificats a les comarques de la Cerdanya, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i l’Alta Ribagorça a la llei d’urbanisme de Catalunya perquè fossin “sostenibles” des d’un punt de vista territorial, ambiental i paisatgístic. El document ha analitzat 160 àmbits d’actuació i, finalment, ha reduït la superfície de sòl per a creixement residencial en 300 hectàrees, que significa que al Pirineu es faran 8.562 habitatges menys. Tot i així, la capacitat de creixement aprovat a hores d’ara per a aquestes comarques ja suma uns 8.000 habitatges més.
El pla de sòls no sostenibles de l’Alt Pirineu ja havia superat una etapa important ara fa un any, quan es va aprovar inicialment. En aquell moment, el pla desprogramava 58 dels 160 àmbits analitzats, pertanyents a 26 municipis. El secretari d’Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, explicava que s’havien desclassificat amb criteris d’integració a la trama urbana o d’impacte paisatgístic, entre altres. De fet, Serra defensa que el pla tenia com a objectiu lluitar contra “el model d’urbanització dispersa, el problema urbanístic més greu a nivell de país”. En total, es van desprogramar 8.083 habitatges.
Ara la modificació ha fet pujar aquesta xifra amb 500 habitatges més. Serra ha explicat aquesta setmana que “en el període d’informació pública s’ha reduït la quantitat de sectors que s’eliminen, de 57 a 47, però, en canvi, en els que s’han modificat ha augmentat el terreny que es desprograma”, passant de 288 a 300 hectàrees.
Entre els àmbits eliminats, destaquen els 900 habitatges d’Espui, al macrocomplex que estava previst a la Vall Fosca . Ara fa un any, Serra afirmava que “eliminar els sostres edificables previstos a la Vall Fosca i a peu de l’estació d’esquí d’Espot [700 habitatges] eren una prioritat per a aquest govern”. I totes dues desprogramacions han tirat endavant, tot i les al·legacions. En el cas de la Vall Fosca, l’Ajuntament de la Torre de Capdella va al·legar i, finalment, Serra ha explicat que “es permetrà la construcció d’un hotel sempre que l’estació d’esquí entri en funcionament”. L’estació, ara per ara, no té ningú que l’impulsi. A banda d’aquestes dues promocions, el pla també elimina 1.500 xalets previstos a l’entorn de l’estació d’esquí de Port Ainé o els gairebé 500 previstos a la zona de Rialp, en zones properes a les pistes tancades de Llessui.
LA XIFRA
LA FRASE
I ara, la costa de Tarragona
Els plans directors de sòls no sostenibles no acaben al Pirineu. De fet, el govern té la intenció d’anar-los aprovant per trams. A hores d’ara el pla que afecta la costa gironina ja ha estat aprovat inicialment, el mes de febrer passat. Aquesta aprovació inicial impediria la construcció de 15.037 nous habitatges a la Costa Brava.
El secretari d’Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, explica que la intenció del govern és que l’aprovació definitiva es pugui fer a l’octubre i avança que ja es treballa en el pla director urbanístic de sòls no sostenibles del litoral tarragoní, des de Cunit fins a l’Hospitalet de l’Infant.