Encallat el projecte de renaturalització de l'Albufera de Silla

El projecte Proposta d'Ordenació Paisatgística per a la Renaturalització de l'entorn i el port de Silla, que és o hauria de ser l'actuació estrella de l'alcalde de la població, Francesc Baixauli, ha ensopegat amb dificultats que fan dubtar de la seua execució.

Tot i que una actuació al port és acceptada per la majoria de la població, així com pels propietaris a expropiar, el projecte anunciat ha estat criticat per diversos motius. El primer punt de controvèrsia és la naturalesa de les obres. A l'exagerada magnitud de la superfície de terrenys que es pretén ocupar (unes 17 Hectàrees, o siga al voltant de 200 fanecades d'horta i marjal), cal afegir que, segons opinions qualificades que hem consultat, no es tracta en realitat d'una actuació conservacionista, sinó d'una transformació de dubtosa compatibilitat amb la protecció del Parc Natural de l'Albufera.

A més, els propietaris afectats es queixen del preu que els volen pagar, que consideren baix, especialment en les terres d'horta i d'altres usos que no són de marjal. També estan disgustats amb l'alcalde, l'actuació del qual és considerada per molts d'ells d'insensible, poc sincera i sobrada de prepotència en relació als candidats a l'expropiació.

A banda d'aquests problemes, tot indica que el projecte està embarrancat, de moment, a causa del retall pressupostari que aplica el govern d'Espanya per la crisi econòmica. Així i tot, Baixauli no vol renunciar a fer realitat allò que considera la nineta dels seus ulls, que imagina ja en execució a tenor del que escriu en el llibre de festes on dóna la «remodelació del port» com un fet.

I com per la seua banda no ha de quedar, pel que es veu, intenta assegurar l'ocupació dels terrenys, per tal de pressionar el govern presentant-li els fets consumats. La fórmula de l'alcalde consisteix a fer firmar els propietaris un document en blanc al que només apareixen ells comprometent-se en ferm a vendre per un preu, durant un temps indefinit, sense saber tan sols si l'Estat accepta el preu que proposen ni si comprarà algun dia. De fet, segons diuen fonts consultades, qui ha firmat, que no són tots ni molt menys, ha quedat lligat de peus i mans front a qualsevol hipotètic abús de l'administració, renunciant a tots els drets que la llei els atorga en un cas d'expropiació forçosa. Fins i tot a cobrar interessos si tarden en pagar-los.