El sòl urbà de l'àrea de Figueres podrà créixer un 15%
Urbanisme va aprovar el pla en què preveu 39 hectàrees més de sòl residencial en els 16 municipis afectats
Es reserven 149 hectàrees més per a nous polígons industrials i bases logístiques
El sòl urbà de l'àrea de Figueres podrà créixer un 15%, respecte a les previsions que hi havia fins ara. Així ho estableix el nou pla director del sistema urbà de Figueres que ahir va aprovar la comissió d'Urbanisme de Girona.
Un pla director polèmic, que afecta la capital de l'Alt Empordà i quinze municipis més del voltant: Avinyonet, Borrassà, Cabanes, el Far, Llers, Navata, Ordis, Peralada, Pont de Molins, Santa Llogaia, Vilabertran, Vilafant, Vilamalla, Vilanant i Vila-sacra. El director general d'Urbanisme, Pere Solà, va destacar que el pla incorpora 207 hectàrees més de creixement. El sòl d'activitat econòmic previst en un futur serà de 149 hectàrees. Pel que fa al sòl residencial s'afegeixen 39 hectàrees i 19 més per a situar-hi els equipaments necessaris.
Figueres, amb prop de 45.000 habitants, i Vilafant, amb més de cinc mil, sumen el 80% dels habitants de l'àrea urbana on viuen 64.000 persones, aproximadament. Aquesta xifra representa gairebé la meitat de les persones que resideixen a l'Alt Empordà, per això són els municipis que es preveu que puguin créixer més.
La comissió d'Urbanisme va aprovar ahir, de manera provisional, un pla director que es va començar a tramitar el 2008. Solà indica que aquest temps ha calgut per analitzar les 821 al·legacions. Avui la comissió de Catalunya hi donarà el vistiplau i només faltarà l'aprovació definitiva del conseller.
Les reaccions
La plataforma Salvem l'Empordà valora molt negativament que s'hagin aprovat amb “rapidesa i just abans de les eleccions” el pla territorial de les comarques gironines i el pla director del sistema urbà de Figueres i demanen que es replantegin aquests plans i es torni a les directives marcades pel pla director de l'Empordà –aprovat fa quatre anys– que “és l'únic document realment treballat i consensuat i molt més adaptat a les necessitats socioeconòmiques actuals”. En una línia similar s'ha manifestat l'alcalde de Figueres, Santi Vila, que mostra el desacord pel moment en què s'ha aprovat. “És xocant que després d'una reflexió que ha durat cinc anys, aquest pla s'aprovi la vigília de l'inici de la campanya. Segurament aquest serà un document que el nou govern haurà de revisar”, ha comentat Vila. L'alcalde de Borrassà, Ferran Roquer, va lamentar la poca intervenció que han pogut tenir els ajuntaments i també es va mostrar sorprès per la pressa a aprovar el text. L'alcaldessa de Vilafant i presidenta del Consell Comarcal, Consol Cantenys, en canvi, es va mostrar satisfeta amb els canvis introduïts al pla a través de les al·legacions, sobretot per la nova ronda urbana, que allargarà la C-31 fins a la nova estació del TAV.
Variants viàries a Llers i a Vilanova de la Muga
El document preveu fer petites variants a Vilanova de la Muga i Llers. En els dos casos, el nou eix viari ha de servir per evitar el pas de camions de gran tonatge pel centre dels municipis.
Nou sòl industrial a Vilamalla, Pont de Molins i Vilafant
La creació de noves zones industrials s'haurà de limitar als municipis de Pont de Molins, Vilamalla, el parc tecnològic de Figueres i a Vilafant, al voltant de la nova estació de tren.
Tres pulmons verds al voltant de Figueres
El text preveu tres grans àrees verdes. Una de les més grans serà la del Manol i se'n preveu una altra a Vilafant. El castell de Sant Ferran serà, a més, un espai d'equipaments que falten a la ciutat.
La majoria d'al·legacions són de particulars
De les 821 al·legacions, 721 eren de particulars i en el mateix sentit. Els ajuntaments implicats i de fora del pla van presentar 17 al·legacions; les entitats, 14 més; l'Estat, 3, i 3 més la Generalitat.
Es preveu un futur sense les vies del tren
El pla director no es pronuncia sobre la presència de l'estació al centre de Figueres, però projecta un espai de 30 metres que cal preservar en tot el tram si en un futur s'eliminessin les vies del tren.
