L'antic Fluvià Nàutic serà una zona nova de lleure natural
L'Ajuntament de Sant Pere Pescador i l'Incasòl han de signar un conveni per la cessió de l'espai de 1.375 m² que ocupava l'edifici enderrocat
L'objectiu és que s'hi facin activitats nàutiques, lúdiques i d'educació de l'entorn
L'Ajuntament de Sant Pere Pescador vol convertir els terrenys que ocupava el Fluvià Nàutic en un espai per a la divulgació de l'entorn i per fer-hi activitats nàutiques i esportives, de manera que s'aprofitin els canals que havien format part de la urbanització i que han quedat abandonats des de l'enderroc de l'edifici, aquest mes fa sis anys. La idea seria lligar el medi natural amb el fet de donar un ús al tram baix del riu Fluvià i a la desembocadura. L'alcalde, Jordi Martí, parla d'“activitats vinculades a les activitats d'esport nàutic, educació en el lleure, educació en l'entorn i activitats recreatives”. Cal tenir en compte que l'espai està inclòs en el pla especial dels aiguamolls.
Martí diu que tot això ha d'anar lligat a un conveni amb l'Incasòl perquè aquests terrenys de 1.375 metres quadrats siguin cedits a l'Ajuntament. Segons l'alcalde, les negociacions podrien culminar en un acord aquesta mateixa primavera. Per part seva, la Generalitat confirma que hi ha hagut converses en aquest sentit, però no concreta dates ni en quina mesura s'ha avançat en les negociacions. Les últimes converses van ser fa mesos. Segons ha explicat l'alcalde, Jordi Martí, “ens han aconsellat esperar que el terreny quedi lliure d'una càrrega econòmica que té”. Passat aquest termini, se signarà el conveni, diu Martí.
A més, l'Ajuntament vol mirar de negociar que l'Incasòl pugui fer una actuació paisatgística a l'entorn del Fluvià i una inversió per posar-hi un mirador i una zona de pícnic.
Els propietaris dels terrenys desclassificats van portar el cas al jutjat el 2003, amb un contenciós que va ser desestimat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Segons fonts del Departament de Territori i Paisatge de la Generalitat, el procés ara encara està pendent de la sentència del Tribunal Suprem, on va arribar el cas el juliol del 2009 arran d'un recurs de cassació dels propietaris. Mentrestant, segons ha informat l'Ajuntament de Sant Pere, han fet una reclamació de responsabilitat patrimonial tant al consistori com a la Generalitat. En total, reclamen 38 milions d'euros en compensació per la diferència del valor dels terrenys. L'Ajuntament diu que no té cap responsabilitat patrimonial perquè la desclassificació la va fer el DPTOP.
A la vegada, però, s'està buscant una solució negociada, de manera que es busquin uns terrenys fora de Sant Pere Pescador per poder fer una permuta i que puguin construir allà el que volien fer al Fluvià Marina.
Cinc casos detectats a Calonge
L'Ajuntament de Calonge té cinc casos d'edificis que tenen ordres d'enderroc per llicències mal donades. Són l'Armonia Resort, l'Anna I, el Queixal del Passeig, el Llevantí i vuit habitatges.
Una planta d'un edifici de Santa Margarida
El TSJC ha obligat l'Ajuntament de Roses a tirar a terra l'última planta de l'edifici d'apartaments de Santa Margarida Royal Marine II. Uns veïns ho van denunciar per l'altura permesa.
El Sun Village espera una solució
El complex Sun Village de Palau-saverdera té una ordre d'enderroc del TSJC, però tant l'Ajuntament com els veïns que hi viuen esperen una solució per evitar que vagi a terra.
L'edifici Calella Park a Palafrugell costa 1 milió
A Palafrugell, l'enderroc i el nou edifici Calella Park han comportat per a les arques municipals més d'un milió. També hi ha un cas a Begur, on s'ha hagut de demanar un crèdit per fer l'enderroc.
Cadaqués ha de tirar a terra part d'unes cases
A Cadaqués està pendent l'enderroc de part de vuit habitatges unifamiliars que no s'ajusten a la normativa urbanística municipal, segons va concloure el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
