urbanisme
Alella culmina el procés de protecció de la vall de Rials
El ple aprova inicialment el pla general urbanístic amb el suport de tots els partits, excepte Gent d'Alella
El document situa a la Miralda el centre del municipi en un termini de 15 anys
“És indubtablement el ple més important del mandat”, anunciava l'alcalde d'Alella, Andreu Francisco (ERC-LG). Tot just començava la sessió, però ja es preveia que no seria un debat més. Hi havia en joc el model de municipi i una llarga feina iniciada pel govern municipal ja en el mandat anterior. L'aprovació inicial del POUM suposava la culminació d'un procés convuls que es remunta set anys enrere amb el conflicte de la vall de Rials, on estava previst fer un polígon industrial, planejat el 1963. “No tenia sentit fer un polígon planificat segons les necessitats de 40 anys enrere”, explica el primer tinent d'alcalde, Àlex Asensio, que des del col·lectiu La Garnatxa ja s'havia mobilitzat per a la protecció de la vall abans d'entrar al govern.
Després de diverses sentències –la darrera, del TSJC, a favor del consistori– i d'un conveni que traslladava part de l'edificabilitat a la zona de la Serreta, ERC-LG va començar a elaborar el pla general, amb la col·laboració de les forces de l'oposició. Un pla que, segons explica Asensio, aposta per protegir definitivament la majoria del sòl no urbà. En total, es desclassifiquen 9,8 hectàrees de terreny on abans es podia construir i ara, amb el nou planejament, ja no. Entre aquestes hectàrees hi ha les més de 8 hectàrees de la part baixa de Rials, però passa el mateix amb altres parcel·les a Can Magarola, Can Comulada i Nova Alella. A més, es fixen tres àmbits de protecció ambiental i paisatgístic, com a mecanisme suplementari, que inclouen 136 hectàrees de la Coma Clara, la Coma Fosca i el camí de Martorelles, i el marquesat i la vall de Rials.
El clam de la Serreta
A l'altre extrem, però, hi ha la zona de la Serreta, on el consistori ha previst que es construeixin 198 dels 300 habitatges que s'han previst en els 15 anys vinents. Aquest ha estat el principal focus de resistència al POUM, que en el ple de dijous es va personalitzar en la figura de la regidora Mercè Marzo, de Gent d'Alella (Gd'A). L'edil va apuntar que, en els plans del govern, “l'àmbit urbà colonitza l'àmbit rural”, i va carregar contra els processos de participació, que, segons Marzo, “no van recollir els desitjos de la gent”. La intervenció de la regidora, però, va ser durament contestada per la resta de representants, tant del govern com de l'oposició, que li van recriminar una actitud electoralista amb els veïns de la Serreta. El POUM va ser aprovat amb els vots del govern (ERC-LG i PSC) i de cinc dels sis regidors de l'oposició (CiU, PP i COR). Tan sols Gd'A hi va votar en contra. Mes enllà del debat polític, el POUM fixa com a no urbanitzables dues terceres parts del terme municipal, i es fixa un creixement poblacional de prop de l'1% anual, cosa que permetria arribar als 11.500 habitants entre el 2025 i el 2030.
Pel que fa a equipaments, es preveu la creació d'un centre cívic a la Gaietana i la reserva de sòl per a una zona esportiva integrada al pla. A més, l'edifici de la Miralda també es fixa entre els objectius, tenint en compte que aquesta finca, situada a la confluència entre la carretera del Masnou i l'autopista C-32, ha d'acabar assumint la centralitat econòmica –amb la construcció d'un parc d'empreses de 33.700 m² de sostre– i social –amb un gran parc i una possible estació de ferrocarril– del municipi.
Sessions públiques
El de dijous és tan sols el primer pas. Ara s'obre un període de presentació d'al·legacions que culminarà amb l'aprovació provisional, i després encara faltarà la ratificació de la Generalitat. Tot això amb unes eleccions municipals a la vista, que podrien fer variar la correlació de forces al ple. “L'ampli suport rebut em fa estar tranquil en aquest sentit”, assegura Asensio. D'altra banda, a fi de donar a conèixer els detalls del POUM, el consistori ha programat dues sessions informatives el 9 i el 10 de febrer a Can Lleonart.