Llum verd, amb reserves, al primer POUM del segle XXI

1.400 habitatges l'any

Si es va al mateix ritme que en el darrer decenni, en què s'han construït uns 14.000 habitatges a la ciutat, s'espera que el pla actual tingui una vigència d'uns vint anys, ja que inclou la previsió per construir –sense comptar els solars buits ja urbanitzables segons el planejament actual– fins a uns 29.000 habitatges més, sumant diverses figures urbanístiques. En total, seran 527 hectàrees noves reservades per a usos residencials (entre les quals hi ha els tres grans sectors de la Vall del Llorito –abans Terres Cavades–, la Budellera i l'Horta Gran, l'últim que es recomana de tirar endavant, a més de les àrees residencials estratègiques del Pou Boronat i Sant Salvador), i 125 més per a activitats econòmiques. El creixement permetrà relligar definitivament el centre de la ciutat amb els barris creats des de mitjan segle XX a Ponent i Llevant, i s'haurà de conjugar amb la creació gradual dels vials interns (que s'incorporarà als plans parcials a petita escala, per executar-los a mesura que es desenvolupin) i amb les grans infraestructures que connectin la ciutat amb el seu hinterland o radi d'influència, com ara el tercer cinturó o, sobretot, la reordenació de la xarxa ferroviària, incloent-hi una nova proposta que ha fet la comissió per a l'accés de la línia de mercaderies al port. L'aprovació d'Urbanisme respecta en bona mesura el document provisional presentat per l'Ajuntament –que el va haver de tornar a aprovar el 21 de març per treure-hi les referències a la Canonja, ja independitzada–, tot i que li reclama un quadre resum que precisi dades com ara l'extensió de les zones verdes, i que justifiqui els trasllats que fa d'espais lliures i zones d'equipaments. A més, incorpora la planificació interna portuària i les servituds aeroportuàries, i recull la “bona feina”, segons explicava el director general d'Urbanisme, Pere Solà, d'eines de planificació superiors ja aprovades, com ara el pla territorial parcial del Camp de Tarragona, el pla director urbanístic del sistema costaner –segons el qual s'ha traslladat a la Budellera i la Vall del Llorito bona part de l'edificació abans prevista a primera línia de mar– i el pla director del turisme i la indústria.

Protecció vora els rius

Entre les condicions imposades pel govern, destaca la necessitat de redactar un pla especial específic per al front marítim que, un cop s'alliberi de la via fèrria, “prevegi la seva transformació en espai de serveis viaris, passeig i lleure”, afirma Solà. De la mateixa manera, reclama un pla de millora i condicionament a la desembocadura del riu Gaià, que permeti “la creació d'un parc fluvial i que serà una fita paisatgística per recuperar l'espai natural i donar-li un ús permanent”. En la mateixa línia, però a la llera del Francolí, Urbanisme constata que “cal fer compatible” la protecció prevista pels plans territorials amb l'espai públic que l'Ajuntament projecta als límits del sector de l'Horta Gran. “Ha de quedar clar que no s'han de generar aprofitaments urbanístics a la vora del riu, ja que s'ha de mantenir com un gran parc fluvial”, constatava Solà, que també vol que l'Ajuntament eviti pronunciar-se sobre els terrenys de Campsa, situats a tocar de la desembocadura. “Sembla molt agosarat preveure'n la transformació, així que hem demanat que es deixi pendent d'un futur pla de millora”, conclou. El dictamen d'Urbanisme inclou un altre seguit de correccions tècniques i jurídiques, així com una “llarga llista” d'errors que l'Ajuntament ha de corregir en el text refós final.